John Fitzgerald Kennedy

Quan era petit, ningú que el conegués hauria imaginat que aquell marrec malaltís i poc estudiós arribaria a ser president dels Estats Units. Però ho va ser perquè el destí li tenia reservat un lloc a la història.

Va ser el segon dels nou fills que va tenir el matrimoni format per Joseph Kennedy i Rose Fitzgerald. Li van posar el nom de John en honor al seu avi matern, un eminent polític que va ser alcalde de Boston i congressista. Potser, vés a saber, el nom de pila li va transmetre la vocació política. Però qui tenia grans aspiracions per als seus fills era Joseph Kennedy, que els va educar amb gran disciplina perquè fossin competitius. Una de les màximes que el pare transmetia a la colla de fills era: "No m'importa què voleu fer en aquesta vida però, feu el que feu, sigueu els millors del món".

Quan la situació econòmica els ho va permetre, els Kennedy es van instal·lar en una gran casa, una autèntica mansió de vint habitacions, a Riverdale. El John, que fins aleshores havia anat a l'escola pública, va ingressar a un col·legi privat per a nois. Als estius, la família es traslladava a Hyannis Port, a Massachusetts, i per les vacances de Nadal anaven a la casa de Palm Beach, a Florida. El pare de família era molt exigent amb els seus fills però tenia especialment posades les seves esperances en el primogènit, Joe, un noi alt i cepat, intel·ligent i de caràcter extravertit. Al seu costat, el John era el feble, el tímid i el mediocre. Per si això fos poc, la seva salut va començar, ben aviat, a jugar-li males passades: quan els dos germans van començar els estudis interns a la Canterbury School, el John va patir una apendicitis i va haver de ser operat. Això el va obligar a deixar el centre per passar una temporada a casa recuperant-se. Dos anys després, el Joe i el John van traslladar-se al col·legi privat The Choate School per preparar-se per al seu ingrés a la universitat. Poc després, el John va començar a trobar-se malament i a perdre pes fins que va haver de ser hospitalitzat. A partir d'aleshores el John va enllaçar problemes de salut i malalties durant la resta de la seva vida.

Una de les vegades que va tornar a casa es va trobar amb la sorpresa que havia nascut el seu germà petit, el Teddy, notícia que els seus pares no havien considerat imprescindible comunicar-li. En general, els germans Kennedy van ser educats per amagar els seus sentiments i no demostrar gaire ni la tristesa ni l'afecte. Malgrat els problemes de salut, el John es va graduar a la Choate School i tot seguit va viatjar a Europa amb els seus pares i la seva germana Kathleen. La idea era que el John passés un any estudiant a la London School of Economics, com havia fet el seu germà Joe, però durant la segona setmana al centre va patir una icterícia i va haver de ser hospitalitzat. Quan es va recuperar va tornar a casa i es va matricular a la universitat. Dos mesos després tornava a ser hospitalitzat i finalment va instal·lar-se una llarga temporada a Palm Beach per recuperar-se. Però el 1944, el germà gran, Joe, va morir en un accident aeri i els plans dels Kennedy van canviar. El John, el feble, era la nova esperança de la família.