Criatures24/10/2015

‘Implic’art’, eines emocionals per a la vida

L’institut Manuel Vázquez Montalbán de Sant Adrià de Besòs promou la formació d’alumnes de 4t d’ESO en empreses i entitats socials

Paloma Arenós
i Paloma Arenós

El premi a final de curs va molt més enllà d’una bona nota. Hauran consolidat eines i recursos emocionals que els seran útils per a tota la vida. Així ho han constatat en els últims dos cursos a l’institut públic Manuel Vázquez Montalbán (MVM) de Sant Adrià de Besòs i esperen tornar-ho a consolidar durant aquest curs 2015-16.

El coordinador pedagògic del centre, Cèsar Caparrós, ha impulsat juntament amb l’equip directiu i quatre professors més el projecte Implic’art, adreçat a una dotzena d’alumnes de 4t d’ESO amb necessitats educatives específiques i procedents d’una situació socioeconòmica delicada. Amb el suport de les regidories d’Educació, Serveis Socials i Ocupació de l’Ajuntament, el projecte té per objectiu que l’alumnat que ha realitzat una hora setmanal de formació en empreses durant el primer i segon trimestre faci estades en entitats socials de Sant Adrià durant el tercer trimestre. Aquest any col·laboraran conjuntament amb cinc centres (PES-La Mina Grupo Unión, A.J. Barnabitas, Aldeas Infantiles, Centre Obert Les Fades i Casal dels Infants) que treballen amb infants amb necessitats socioeconòmiques. Els alumnes de quart d’ESO també reben una sèrie de sessions teòrico-pràctiques sobre habilitats socials, personals i voluntariat.

Cargando
No hay anuncios

A més, l’ Implic’art té un apartat de treball dels estudiants amb gent gran al Punt Òmnia de la Mina, que s’anomena Dóna’m Memòria. “A partir d’un fet o d’un objecte de la seva vida, els avis expliquen records de Sant Adrià als alumnes. La gent gran se sent escoltada i els joves aprenen a preguntar, a tractar amb respecte i paciència i també guanyen vincles emocionals, ja que la tercera edat és sàvia i ofereix bons consells”, relata Caparrós. El coordinador pedagògic està satisfet dels resultats. “Hem aconseguit un exemple pràctic de noves metodologies educatives de cooperació amb l’entorn i, al mateix temps, aquests alumnes guanyen en autoestima, se senten útils, escoltats i reconeguts, una situació que, malauradament, per a molts és nova, ja que a casa tenen un entorn complex”.

Des de l’institut reconeixen que els alumnes participants se senten tan motivats i implicats que la majoria decideixen continuar estudiant, un cop superat el graduat escolar. “El nivell d’èxit és bo. Al voltant del 75% decideixen seguir i acabar un cicle de grau mitjà, un fet que els donarà més oportunitats a la vida. Com més formació tinguin, millor per a ells”, apunta Caparrós.

Cargando
No hay anuncios

“Amb l’estada a l’empresa els dos primers trimestres aprenen una mica com va la vida laboral real i poden escollir entre àmbits tan diferents com perruqueria i estètica, taller mecànic, administració, comerç, brigada municipal, etcètera. A més a més, l’estada en entitats socials i la feina amb els avis n’ajuda molts a obrir-se i sortir de la cuirassa. Aprenen noves habilitats socials i emocionals i descobreixen que tenen molt potencial”.

Nora Alborni, que és alumna de l’institut MVM, va participar el curs passat en l’ Implic’art i en té molt bons records. “Em va agradar molt formar part del projecte perquè em vaig sentir bé ajudant i jugant amb els nens de les entitats. També vaig aprendre de les àvies, que xerraven molt i també ens cuidaven. Eren molt agradables”.

Cargando
No hay anuncios

Teatre social

La companyia ImpactaT Teatre (www.impactat.org) els oferia dues hores de teatre social a la setmana, el curs passat. Els alumnes es van preparar una obra titulada Tracta’m bé, que reflexionava sobre el maltractament que poden patir els avis, i a final de curs van fer l’estrena per a ells. Les seves fundadores, Anna Caubet i Sílvia del Toro, reflexionen sobre la importància d’usar el teatre “com a mirall de la realitat social que ens envolta i eina de reflexió i transformació social”. Per a les artistes, el teatre és “una excel·lent forma artística d’expressió, però també és una forma de coneixement, tant d’un mateix com de l’entorn. I una bona ocasió per transformar de la millor manera”, conclouen.