Nois i noies amb veu i vot

Mahatma Gandhi va dir : “Si fóssim capaços d’inclinar-nos i ser humils, les grans lliçons de la vida no les aprendríem dels adults savis sinó dels anomenats nens ignorants”. Durant molt temps, però, s’ha exclòs les criatures de l’exercici de la seva llibertat d’expressió. Han estat considerats subjectes passius, sense prou iniciativa i maduresa per opinar ni participar en la societat on viuen.

Malgrat que nens i joves representen un alt percentatge de la població i, tot i que en diversos articles de la Convenció sobre els Drets de l’Infant -aprovada per l’assemblea general de les Nacions Unides l’any 1989- es remarca que tenen dret a fer valer les seves opinions, tradicionalment han quedat exclosos dels processos de presa de decisions.

En els últims anys, a Catalunya s’ha iniciat un camí per capgirar aquesta dinàmica. Fins ara, els joves participaven en la vida política des dels centres educatius gràcies als consells i els parlaments escolars. També des de pobles i ciutats, assistint als consells territorials i als plens infantils organitzats pels ajuntaments. Des de finals del 2014, a més, disposen d’un òrgan d’àmbit nacional per dir-hi la seva.

El Consell Nacional d’Infants i Adolescents de Catalunya (CNIAC) és un espai de trobada i participació que recull la veu dels nois noies per construir entre tots una societat millor. Actualment el formen 55 infants i adolescents de 8 a 17 anys que apleguen les opinions, demandes, projectes, propostes, retrets i crítiques d’arreu del territori per fer-les arribar al govern de la Generalitat. Des del CNIAC es procura una representació territorial i social àmplia. És a dir, que hi hagi un nombre semblant de nens i nenes, d’infants i adolescents, així com de criatures més vulnerables: discapacitats, pertanyents a minories ètniques, d’origen estranger i protegits per tutela pública, entre d’altres.

TREBALL DE GRUP

TREBALL DE GRUP

Un dels joves que ha viscut la gestació del CNIAC des dels inicis és Carlos Gallego, de 16 anys i representant del consell territorial de Rubí: “La creació del CNIAC estava acordada políticament; per tant, es va publicar un decret on s’explicava què era i com funcionaria. A partir d’aquí la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) es va reunir amb tots els consells territorials per donar-lo a conèixer. Després d’això, els infants i adolescents que vam ser elegits pel nostre consell ens vam reunir a Cabrera de Mar durant un cap de setmana per començar a decidir com seria, què faríem a les reunions, com ens organitzaríem, etc.” Els participants a les jornades de constitució del CNIAC van recollir de manera gràfica en un photocall l’experiència d’aquelles colònies de treball amb paraules com ara “amistat, felicitat, col·laboració, convivència o debat”. Va ser la primera trobada a nivell nacional en què els nois i noies van compartir idees per començar a treballar plegats. Finalment, el 20 de novembre del 2014, el Dia Universal de la Infància, i en el marc de la commemoració del 25è aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, es va constituir el primer CNIAC.

“En els últims anys s’han aprovat diverses lleis que afavoreixen el nostre paper participatiu en la societat catalana, però crec que és ara quan de veritat ho estem notant. Comencem coses noves, com ara el CNIAC, on podem donar la nostra opinió de primera mà”, subratlla Carlos Gallego. “El concepte més important que crec que hem d’aportar des del CNIAC és la idea que els infants i els adolescents ja som ciutadans avui, ja que molts adults creuen que som ciutadans del futur -de fet, ho hem sentit dir a algun polític-, i aquesta és una idea errònia. Nosaltres tenim unes necessitats ara, i cal satisfer-les”, afegeix l’adolescent.

Ariadna Vidal, de 12 anys i representant de Sant Joan Despí, també posa èmfasi en la valoració positiva de la creació del consell nacional: “Per a mi el CNIAC és un grup en el qual no tinc vergonya de dir la meva opinió sobre què els passa als infants i adolescents del meu poble o de Catalunya. Sé que l’escoltaran i la tindran en consideració”. Albert Sallent, de 13 anys i vocal de Sant Feliu de Llobregat, va més enllà i diu que per a ell el CNIAC també és “responsabilitat, constància, implicar-se en les tasques i ajudar els altres”.

LES PRIMERES PASSES

LES PRIMERES PASSESEls objectius marcats pel CNIAC durant aquest primer any de vida han sigut aconseguir més vocals de pobles i ciutats, crear nous consells d’infants i adolescents allà on no n’hi havia, elaborar un règim intern per a una bona organització i participar en els òrgans on el CNIAC està inclòs: en la comissió de seguiment del Pacte per a la Infància i en el consell general de Serveis Socials.

“Jo crec que s’han aconseguit aquests objectius, ja que cada vocal representa un territori i aporta al debat els temes importants del seu territori. Per tant, com més consells territorials hi hagi, més punts de vista tindrem al CNIAC i millor podrem representar els interessos de tots els infants i adolescents de Catalunya”, proclama el jove de Rubí, Carlos Gallego. “Durant el 2015 ens hem definit com a CNIAC i ara ja hem de començar a treballar per fer propostes concretes”, puntualitza. “La veritat és que encara no hem tingut gaire temps de tractar grans temes perquè estem esforçant-nos molt per organitzar-nos”, afegeix Ariadna Vidal, vocal de Sant Joan Despí.

En qualsevol cas, entre les preocupacions que manifesten aquests joves hi trobem l’educació, la sanitat, la cultura, la sostenibilitat i la igualtat. Un exemple de la solidaritat que mostren en les seves propostes la trobem en el manifest que han publicat recentment amb motiu del Dia Universal de la Infància. Més enllà d’incidir en les preocupacions pel seu dia a dia, han optat per reclamar solucions a situacions d’injustícia o desigualtat al món. Demanen que “es protegeixi els infants i adolescents que viuen en països on els seus drets no es tenen en compte o no són respectats i on han de treballar des de petits, o han d’anar a la guerra, no tenen escoles, ni medicaments, ni menjar, ni aigua”. “La situació en què viuen aquests nois i noies és injusta i no se la mereixen”, conclouen. En aquest sentit, manifesten que “s’ha de buscar una solució immediata perquè aquests nens i nenes mereixen tenir una infància per poder jugar, estudiar, alimentar-se bé, créixer i ser feliços”.

En definitiva, obrir la porta perquè els menuts puguin opinar suposa escoltar-los i permetre que influenciïn els responsables de la presa de decisions. Que acostar el propi coneixement de com viuen les situacions en què estan involucrats i que ajudin a fer més efectives les polítiques públiques d’infància. Així, poden aportar una visió que no està impregnada de tot el que s’ha fet fins ara, amb més imaginació i senzillesa.

En la relació amb els representants adults, Carlos Gallego admet: “Estem contents per com ens han acollit els polítics, ja que hi hem pogut comptar quan els hem necessitat”. Però adverteix: “Cal que puguem participar realment en les decisions que prenen la Generalitat o els ajuntaments, ja que, com que som consells consultius, no tenen l’obligació d’escoltar-nos”. “Aquí és on crec que falla el sistema i volem que, com a mínim, quan no s’acceptin les nostres propostes, ens expliquin per què”.

PARTICIPAR EN LA SOCIETAT

PARTICIPAR EN LA SOCIETAT Des de diferents àmbits, es presenta sovint una realitat d’infants i adolescents força desmoralitzadora. Es mostra una imatge de joves passius, desinteressats per les qüestions socials i desvinculats dels moviments associatius. Se’ls emmarca en una societat del consum i de les noves tecnologies, on sembla que no es promogui la reflexió davant les realitats injustes i que es vengui una manera de viure i de pensar ràpida, sense establir vincles afectius importants ni duradors, sense compromisos de servei cap als altres. Un context on les modes, les xarxes socials i l’efecte globalitzador tendeixen a uniformar els individus sota patrons similars i on les identitats queden diluïdes. En aquest sentit, la participació, a més de representar un valor i un dret dels infants, és també un element socialitzador que els aporta sentiment de pertinença a un grup, satisfacció personal, potenciació de la creativitat, vivència d’un projecte comú, sentiment de valoració o estimació per part dels altres. És un procés d’aprenentatge en què les criatures se situen d’una determinada manera respecte als altres i el món.

Participar és opinar, però també escoltar i reflexionar, intentar entendre el perquè de les diferents opinions. Suposa desenvolupar la capacitat de consens per acordar solucions i implica un procés d’acceptació d’allò que la majoria acorda. I és que si no estan avesats a la pràctica participativa des de petits, si no se senten protagonistes del que passa al seu voltant, quan creixin difícilment tindran un hàbit participatiu consolidat i una autonomia òptima en els seus actes.

En aquest sentit, estudis recents constaten que els joves que han viscut durant la seva infància experiències participatives, quan són adults tenen una idea de ciutadania més elaborada i respectuosa amb la convivència. Aquestes investigacions avalen el fet que qui participa d’infant tendeix a participar d’adult i, per tant, contribueix a enriquir el tarannà democràtic de la societat on viu.

De fet, Ariadna Vidal reconeix la necessitat de seguir implicada a nivell social quan sigui adulta: “Vull ser científica i m’agradaria molt continuar col·laborant amb la societat, potser des d’una ONG”. Així ho manifesta també Albert Sallent, que tot i que admet que no voldrà ser “polític”, sí que li agradaria “fer alguna cosa per millorar de mica en mica algunes qüestions”. Per tant, facilitar que participin és una inversió de futur per a la societat, la d’aconseguir ciutadans implicats que contribueixin a construir una societat més democràtica i igualitària.

CONSEQÜÈNCIES POSITIVES DE LA PARTICIPACIÓ DE LES CRIATURES

1. Millora de les capacitats personals i configuració d’una personalitat més rica.

2. Actitud compromesa, responsable, activa i amb iniciativa.

3. Increment de la confiança, l’autoestima i l’autonomia.

4. Foment del sentit crític i de la capacitat de raonament i elecció.

5. Impuls de la presa de decisions i no del conformisme.

6. Capacitat d’escoltar, de negociar i d’arribar al consens.

7. Riquesa i diversitat en les relacions socials i personals i en l’intercanvi d’idees.

8. Enfortiment del sentiment de pertinença i de comunitat.

9. Exercici i reivindicació del dret d’expressar-se.

10. Aprenentatge de valors democràtics: participació, llibertat, igualtat, equitat...