"El que es viu durant el temps de les colònies i dels casals d'estiu no es viu enlloc", assegura Maria Valencia, presidenta del Moviment de Centres d'Esplais Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés. Què és el que s'hi viu? La convivència intensa amb altres companys de les mateixes edats, el contacte amb la natura i la vinculació amb els monitors -que són joves voluntaris-, que s'hi dediquen per devoció i que es converteixen en uns referents com a educadors per a les criatures. "Els monitors eduquen des de la proximitat, des de l'estil no formal, perquè no els estan fent una classe, però eduquen igualment".
Encara hi ha més valors educatius, com ara el desenvolupament de l'autonomia pròpia. I, sobretot, tots els que es desprenen del món del lleure. "Jo mateixa sóc professora i veig que no puc incidir en alguns valors que m'agradaria tractar a classe, però no puc perquè tinc un currículum escolar molt marcat", conclou la Maria. En canvi, a casals i colònies és més fàcil.