Un bressol per passar més temps amb el fill perdut
Una parella dona a l'Hospital Trueta el primer dispositiu tèrmic de Catalunya que permet a les famílies allargar el comiat
Barcelona / GironaCap mare o pare està preparat per acomiadar-se del seu fill, i encara menys poques hores després de veure-li la cara per primer cop. Amb tot, les pèrdues perinatals durant l'embaràs, el part o poc abans de néixer són una realitat que afecta un de cada quatre embarassos. L'Anna Sánchez i el Llorenç Ramon van rebre la pitjor notícia de les seves vides a les 38 setmanes i tres dies de gestació: el cor de la seva filla Núria havia deixat de bategar. Era la primavera del 2021, només li faltava una setmana i escaig per néixer, però, sobtadament, la parella va haver d'acceptar que, quan sortissin de l'Hospital de Santa Caterina de Girona, ho farien amb els braços buits. "Vam estar sis hores fent el comiat: amb ella als braços, cantant-li, explicant-li històries, fent-li fotos, creant records molt bonics", recorden. Després d'haver passat tants mesos esperant la seva arribada, els hauria agradat estar una mica més amb ella en el seu primer i últim dia, però el seu petit cos es deteriorava amb el pas de les hores. Al cap d'un temps, i llegint sobre el dol perinatal, una realitat històricament invisibilitzada, van descobrir que hi havia una mena de bressols, anomenats Cuddle Cot, que mantenen la temperatura dels nadons i donen més temps a les famílies que perden el fill per dir-li adeu. Era un recurs que els podia haver ajudat en el procés de dol, però a Catalunya no n'hi havia cap quan el van necessitar. Ara sí.
Poc després de la seva pèrdua, la parella va iniciar una campanya de micromecenatge amb el nom Els somnis de la Núria per recaptar els 3.500 euros que costa el dispositiu. Ara, gràcies al seu gest, l'Hospital Doctor Josep Trueta és el primer centre del país que compta amb aquest bressol tèrmic, àmpliament implantat al Regne Unit. "Tant de bo l'haguéssim tingut nosaltres amb la Núria, ens hauria regalat una mica més de temps amb ella. Durant tota la vida t'agafes a aquests petits moments que vam viure amb ella", expliquen l'Anna i el Llorenç. La seva iniciativa ja ha ajudat un parell de famílies que malauradament han passat pel mateix. Com la Laura i l'Albert, una parella de Porqueres (Pla de l'Estany) que el passat 22 d'octubre també va sentir el dolor més insuportable, el de perdre el fill. El Grèvol va néixer molt prematur, a les 22 setmanes i tres dies de gestació, i no va poder sobreviure.
La Laura havia estat patint pèrdues de sang molt importants per un gran hematoma que va aparèixer fora de la bossa amniòtica, just a la zona més propera de l'úter. Tot i que no afectava directament el nadó, amb el pas del temps es va acabar desencadenant una lluita entre l'acumulació de sang, que creixia, i la bossa. "És habitual que un vas sanguini es trenqui a l'úter, però acostumen a ser petits i es reabsorbeixen de manera natural o surten al part amb la placenta sense conseqüències per al nen. En el nostre cas, era massa gran i el lloc on s'havia format, problemàtic", explica la mare.
Al tercer ingrés per pèrdues al Trueta, i tot i prendre medicació, van començar les contraccions. El seu cos volia fer fora la sang que s'acumulava per l'hematoma, i eren tan violentes i seguides que l'úter es va dilatar massa i la Laura va parir. "El Grèvol va néixer viu. Era un nadó normal, completament format, però més petit. Me'l van posar a sobre del pit i, deu minuts després, el pediatra va haver de posar-li uns calmants perquè deixés de patir", relata la Laura.
Decisions complexes
La psicòloga de neonatologia del Trueta, Natàlia Artigas, recalca que el cop de perdre un nadó, sigui abans o després de néixer, deixa les parelles en estat de xoc. "Ells esperen vida i, de sobte, han d'encaixar una notícia com la mort", expliquen. Les famílies han de tenir l'oportunitat d'acomiadar-se dignament dels seus fills, i aquest bressol és un recurs molt útil, ja que preserva el cos entre sis i vuit hores. Segons Artigas, serveix perquè les famílies tinguin més temps per prendre decisions molt complexes. “Els pares han de pensar si voldran conèixer el seu fill, si voldran agafar-lo, si voldran que hi vagi la resta de la família perquè el coneguin i se'n puguin acomiadar, si voldran fer-li fotos”, exposa la psicòloga. També es pot utilitzar en casos excepcionals. Per exemple, si un nadó neix a les 4 de la matinada, quan arriba el germanet al matí ja no el pot conèixer perquè el cos està deteriorat. O si hi ha complicacions en el moment del part i la mare està en reanimació, segurament quan es desperti ja no es podrà acomiadar del nadó.
"La infermera de seguida ens va preguntar si el volíem veure i li vam dir que sí. L'havia portat sis mesos a dins la panxa i tot el temps del món era poc per acomiadar-nos d'ell", recorda la parella. Gràcies al bressol tèrmic, van poder estar-s'hi des de les 7.50 hores fins a les 16 h. "A algunes persones els pot semblar macabre, però són els únics moments que vam poder passar amb el nostre primer fill", afirma l'Albert. La parella recorda nítidament cada detall del Grèvol –els ditets, les ungles, les celles–, d'aquella personeta que era perfecta, però encara massa petita per al món exterior.
Tot i estar destrossats, asseguren que estan molt contents d'haver pogut fer ús del bressol tèrmic i del tracte que van rebre dels professionals sanitaris del Trueta. "Ens van permetre allargar el moment tant de temps com ho vam necessitar. És cert que en un moment donat vam haver de fer l'últim adeu, perquè quan el tens als braços mai és el moment idoni, però estem segurs que veure'l i acomiadar-nos-en ens ajuda en el nostre dol", expliquen. També s’han pogut emportar a casa una capseta dels records, que inclou un pot per guardar-hi el cordó umbilical, uns fulls amb les mans i els peus estampats, la manteta i el gorret que li van posar només néixer, i una espelma; una iniciativa impulsada per La Capsa dels Records, una associació de pares i mares que també van perdre els seus fills durant l’embaràs o en els primers dies de vida. "Aquest ha estat el pitjor moment de les nostres vides i haver fet servir el bressol i tenir aquesta capsa a casa ens reconforta. No esperàvem que hi hagués un protocol tan ben muntat i és d'agrair: quan estàs en xoc no penses a fer fotos o agafar empremtes per tenir records", agraeix l'Albert.
El personal del Trueta també celebra i agraeix la donació de l'Anna i el Llorenç. “Ara tenim un espai de temps més ampli perquè les famílies puguin prendre les decisions més des de la calma que des de l’estat de xoc", destaca Artigas. També el cap de pediatria de l'hospital, Josep Pere Poch, admet que ara han entès que el més beneficiós és que cada família tingui el seu temps i el seu espai per fer el dol. "Fins ara no li havíem donat prou valor, però la nostra societat afortunadament està canviant", diu. Per a l'Anna i el Llorenç, la feina només acaba de començar: mantenen la campanya de donatius oberta per recaptar prou diners per comprar un segon bressol. “Esperem que siguin els primers de molts, perquè moltes famílies puguin tenir aquest temps tan valuós amb els seus fills i tan important per a la resta de les seves vides”, diu la parella, contenta.