Amedeo Modigliani
L'Amedeo va ser el quart i últim fill del matrimoni format pel romà Flaminio Modigliani i la marsellesa Eugénie Garsin, tots dos jueus. Els Modigliani estaven establerts a Liorna i van passar per èpoques de grans problemes econòmics. El Flaminio era prestamista però no tenia habilitats per a aquest negoci, de manera que aviat es va veure assetjat pels deutes. El dia que els oficials del jutjat es van presentar a casa dels Modigliani a cobrar, el Flaminio i l'Eugénie van recórrer a una vella italiana segons la qual tots els béns que hi ha damunt del llit d'una dona embarassada són intocables.
L'Eugénie estava aleshores embarassada de l'Amedeo, i aquest fet els va permetre conservar algunes joies que els havien de permetre instal·lar-se en una casa més petita i començar una nova vida. Finalment, el cap de casa va decidir canviar d'ofici i es va dedicar a la mineria, mentre la seva dona obria una escola per a senyoretes i escrivia contes i articles literaris per a algunes publicacions. El petit Amedeo -a casa li deien Dedo- era un dibuixant sensible i imaginatiu des de petit i als catorze anys els seus pares el van inscriure a l'escola de pintura de Guglielmo Micheli, però poc després l'Amedeo va caure malalt de tifus. El noi va passar quatre setmanes entre la vida i la mort, amb episodis d'al·lucinacions i deliris, dels quals es va recuperar amb moltes dificultats.
La seva salut va quedar tocada ja per sempre. En aquella etapa de malaltia i convalescència, la seva millor companyia va ser el seu avi matern, Isaac Garsin, que ja havia estat el millor company de jocs durant els seus primers anys. L'avi li va fer conèixer Nietzsche, Dante i Baudelaire. La família Garsin sentia una gran passió per la literatura i la cultura clàssica en general. L'Amedeo va rebre aquesta herència, que venia acompanyada per un alt grau de compromís polític a favor dels més febles. El seu germà gran, l'Emmanuel, va arribar a ser un destacat dirigent del Partit Socialista Italià.
Quan l'Amedeo va començar a mostrar el seu desig ferm d'esdevenir un artista, va trobar, doncs, un gran suport en la seva mare, el seu avi i les seves tietes maternes, la Laura i la Gabrielle, que sovint passaven estones a casa dels Modigliani. Isaac Garsin havia viatjat per tot Europa i va ser ell qui va incentivar la passió del nét, fent-li descripcions detallades de les obres d'art que havia pogut contemplar. A prop de fer setze anys, encara dèbil, l'Amedeo va passar una temporada al sud d'Itàlia, on el va dur la seva mare per assegurar la seva recuperació. Els aires del sud van anar bé per als seus pulmons deteriorats i els paisatges de Nàpols i Capri van consolidar la seva vocació artística. I al mateix temps que creixia i s'afermava la seva passió per la pintura, ho feia la seva ànima de seductor. Des de molt jovenet, l'Amedeo va ser literalment adorat per les noies, en part per la seva innegable bellesa i en part per la seva atractiva personalitat, que feien una combinació irresistible. Deixem, doncs, l'Amedeo a punt d'entrar en l'edat adulta i de marxar a París, on la seva qualitat i originalitat artística, el seu tarannà bohemi i la seva dramàtica vida sentimental el van fer passar a la història.