Fa uns dies vaig escriure un article sobre la transcendència de l’activitat física i l’Elisabet Blanco em va comentar: “si, però des del plaer i l’alegria!”. I les seves paraules van posar en marxa dins meu una onada de pensaments i emocions. Vaig estar totalment d’acord amb el principi del plaer. Qualsevol cosa s’hauria de fer per plaer; si no, no te sentit. Tot allò que parteix del goig s’integra dins nostre i forma part del que som. Per exemple, quan llegim per plaer, recordem l’essència de la nostra lectura; en canvi, quan ens imposen un text, totes les paraules ens semblen igual i estan abocades a la indiferència. De la mateixa manera, els nens i nenes comencen a caminar per un impuls vital que els proporciona satisfacció, així que aconsegueixen els seus objectius naturalment.
El plaer es la base de la nostra biologia. Allò que es important per a la nostra salut i benestar ens proporciona una gran font de goig. Allò que es perillós per a la nostra supervivència ens genera dolor. Per aquest motiu hauríem d’instaurar el plaer com la màxima a la nostra vida i a totes les escoles. Us imagineu que les persones aprenguéssim des de la infància a respectar el nostre organisme i a vetllar perquè sempre estigui en complet benestar? Res d’anar en contra dels nostres bioritmes, res de forçar-nos a fer coses que no ens venen de gust, res d’actuar per complaure als altres sinó només per lleialtat al nostre ser. El plaer es l’energia que ens fa créixer i evolucionar. Quan sentim plaer donem el millor de nosaltres mateixos. El plaer es el mecanisme pel qual portem al màxim esplendor el nostre potencial. No es casual, quan fem allò que realment ens agrada i més vius ens fa sentir, oferim al món allò que més necessita.
Per aquest motiu proposo instaurar la revolució del plaer. Atrevir-nos a gaudir i a comunicar als altres el goig que sentim. Construir la cultura del benestar pur, en la que allò més preuat i valuós es el que suma qualitat a la nostra salut, i no el que més guanys produeix o riquesa genera. Transformar la societat perquè aquesta es regeixi per valors humans, per coherència i devoció a la vida. Proposo actuar a favor del que ens fa sentir bé. Enfocar-nos en el que ens fa il·lusió. Multiplicar el que ens motiva. Invertir en el que ens aporta qualitat de vida. Dedicar el nostre temps i energia a expandir la nostra capacitat de sentir plaer. Perquè quan experimentem goig, les nostres defenses es relaxen i la nostra individualitat es fon per unir-se amb l’existència completa. I, donat que la unió fa la força, no hi ha res de més apropiat que vincular-nos amb l’univers mitjançant l’explosió de plaer. De fet, així es com va començar la vida! De manera que perquè aquesta evolucioni i es desenvolupi en plenitud també necessita un impuls de plaer.
Passem a l’acció i incorporem el plaer a la nostra quotidianitat. Donem-nos satisfacció i alegria. Connectem amb el nostre cos i donem-li allò que més li agrada. Escoltem atentament al que ens demana i realitzem-ho amb diligència: ballem, cantem, passegem, mirem als ulls, acariciem, conversem, descansem, fem-nos un massatge, respirem, ocupem el nostre espai, concentrem-nos en els nostres projectes personals, atenguem-nos, bevem la nostra beguda preferida, anem a visitar aquell lloc que ens emociona, riguem, aplaudim, saltem, engresquem-nos, juguem, apassionem-nos...fem allò que ens realitza i que aporta significat a la nostra existència. Perquè no hi ha res de més bell i magnètic que una persona que experimenta plaer.
