Una família nombrosa

Marina Sancho

Somnis per a les craitures

Per a què els dilluns també siguin gloriosos per als infants i no es perdin el goig de la vida(veieu l'anterior entrada), jo:

Revisaria el concepte d'educació.

Capgiraria l'escola i la faria connectar amb la VIDA REAL .

Reforçaria els vincles dels infants amb el seu entorn físic i amb les persones.

No faria una escola separada del món, de l'univers en continu desenvolupament.

Trencaria murs i plantaria els nens davant la meravella de la natura.

Ensorraria fronteres i submergiria la canalla en allò que es mou de veritat.

Els faria obrir els ulls de bat a bat i contemplar cada detall que l'ambient ens regala.

Els faria sensibles a l'aleteig d'una papallona, al cant d'un ocell o el perfum d'una flor.

Observaria com els aprenentatges sorgeixen per si sols com a resposta a tanta esplendor.

Gaudiria veient tot el que expressen els nens i nenes com a conseqüència de la fulgència de la vida.

Jo no presentaria als infants la vida com una cosa estàtica, sinó com una experiència en constant expansió, que no s'atura mai, que no es pot posseir, però si VIURE.

Que no es tracta de tenir i acumular aprenentatges, sinó ser i viure aprenentatges.

No oferiria a les criatures la meva idea de la vida, ni la de ningú, sinó que permetria que la construïssin ells mateixos en un univers ple de possibilitats.

No donaria coneixements com a fets tancats i lligats, sinó que admiraria l'habilitat dels infants d'adaptar-se al seu entorn i aprendre tot el que necessiten per gaudir-lo amb més profunditat.

Connectaria la infància amb allò important de veritat: palpar i experimentar la pròpia existència en el sentit més ampli, captar-la en tots els seus espectres, percebre-la en la seva magnitud, en tots els seus camps, amb tot el que és capaç de proporcionar-nos.

I vosaltres?

Recopilaré les noves aportacions i actualitzaré aquesta entrada amb les vostres contribucions!

Moltes gràcies!