#cacaliquidaalaboca

Maleïdes paraules del dimoni, us odio, us detesto, maleeixo el dia que van sonar per primera vegada al petit menjador de casa meva...i el que és pitjor: em maleeixo a mi mateix per haver-me rigut qual adolescent ple de grans i amb les hormones a tope i visionant qualsevol pel·lícula dels germans Farrelly . Estàvem menjant macarrons, ho recordo, perquè aquell dia vaig cuinar jo, i és l'únic que cuino a casa, i llavors el meu fill Martí amb aquell somriure de viu, de llest, de murri, les va deixar anar sense més: "caca líquida a la boca ... " . No vaig poder evitar-ho i quan la meva dona es disposava a deixar-li anar el sermó típic del pal “això no es diu i molt menys a l'hora de sopar...”, em vaig començar a riure sense més. Sí , de cretí total, però ho reconec, em va fer molta gràcia i no vaig poder evitar repetir–ho jo també , davant la mirada atònita de la meva dona, que automàticament em va mirar amb la "mirada dels raigs " de la meva cunyada Gemma, i em va desintegrar en dècimes de segon. Seguidament, li va preguntar al Martí d’on havia tret aquelles paraules: "El Sergio ! " -va respondre-. És clar, no podia ser un altre! El Sergio és el típic nen de la classe del qual tots els altres nens parlen a totes hores, el que mola, el Messi del Barça, el "kie" de la presó. I llavors vaig intentar convèncer la meva dona que millor que digués aquestes paraules que no qualsevol altra més malsonant, tipus...bé, ja ho us ho podeu imaginar, però és clar, el problema no era que el nen digués això, el problema era que son pare -el molt simpàtic-, li rigués la gràcia. I llavors, com una tornada enganxosa d'una cançó d'U2, el típic xiclet del parc on sobrevius cada tarda, o la maleïda varicel·la..."caca líquida a la boca" se'm va enganxar a la meva boca de “Mick Jagger” (ho dic pels morros que tinc) per quedar-se per sempre més . I llavors de sobte i sense venir al cas, en comptes de xiular, cantar “Radio Ga Ga” de Queen o taral·lejar la música del començament de les pelis de Dreamworks com sempre feia, deia "caca líquida a la boca", i a més ho deia super-seguit... rotllo hashtag, amb to hip hopero i tot...quelcom així: #cacaliquidaalaboca Les fotudes paraules m’apareixien a totes hores...i llavors? Doncs les deia entusiasmat! El Martí tenia caca? #cacaliquidaalaboca. A quina hora juga el Barça? #cacaliquidaalaboca. Platja o muntanya aquest cap de setmana? #cacaliquidaalaboca. Quin llibre vols per Sant Jordi? #cacaliquidaalaboca. Pares, el pròxim divendres hi ha reunió d’urgència al col·le. #cacaliquidaalaboca. No podia parar, i és que la bola es feia més i més gran, i llavors la nostra humil i entranyable llar va a passar a ser la família ideal per a qualsevol futur film de John Waters...veia caques líquides en la meva boca per tots els costats...caca, caca, caca...líquida, líquida, líquida...i a la boca! Arghhh!!!! Allò era més addictiu que el cafè, la Coca-Cola o els “fresquitos"... I llavors una nit, com si d'una fotuda maledicció es tractés, em vaig fer per sopar un sandwich de pollastre amb salsa "Caesar" del Caprabo...i em va caure malament, molt malament. Així que em vaig passar tota la nit amb dolors de panxa horribles, suors fredes i malsons d'aquells que tenia el “prota” de la sèrie “Twin Peaks” . I llavors al matí vaig anar al lavabo i sí...ho heu endevinat...uff, aquelles paraules s’havien convertit en realitat...ep, però no a la boca ;) Em vaig passar uns dies molt malament de l'estómac i aquelles maleïdes parauletes que el Sergio li havia ensenyat al meu fill Martí, van deixar de fer-me gràcia. Van passar les setmanes i vaig tornar a escoltar les paraules un munt de vegades de la boca del Martí, i us haig de reconèixer que em vaig aguantar el riure més d’un cop i de dos. I llavors vaig mirar el cel i vaig pregar a Abraham Lincoln, Freddie Mercury o William Shakespeare que les pròximes paraules que li ensenyés al meu fill l’entranyable Sergio fossin: "fes l’amor i no la guerra, sobretot els papes" , “El Madrid mai guanyarà “la dècima” o “el meu papa és un ésser extraordinari”...per exemple. Per cert: #cacaliquidaalaboca!!!, que ja feia molt temps que no ho deia.