Rars de collons...

Reconeixeu-ho...sou rars de collons. Esteu a l'alçada d'aquells personatges amb 3 ulls, dos caps, extraterrestres delirants multicolors, gossos que parlen o qualsevol ésser de la cantina de "Star Wars ". Sí, teniu un munt d'amics que tenen fills, bieeeen! Així podreu desfogar-vos, “rajar” dels sogres, intercanviar consells, resoldre inquietuds, penseu...però no, no us enganyeu, no sou com ells, ni sou millor, ni sou pitjor, sou rars...rars de collons. I ja ho veieu quan parleu amb ells que el nen no us dorm i llavors us parlen d'un tal Estivill, i vosaltres sabeu que no, que aquesta no és la manera per adormir als nens. Després us veuen com introduïu al vostre petit menjar complementant a la lactància materna, allunyats dels potets i us miren com si estiguéssiu a punt d'enverinar al bebè en donar-li de menjar trossos de carn, macarrons o pastanaga. Després us veuen com “portejeu” al vostre fill a la motxilla i us pregunten espantats on és el carro, observant-vos com si fóssiu un animal de zoo amb un gran perill d'extinció, un mico de fira disfressat de Groucho Marx o un mag fent un truc acollonant d'aquells amb foc i explosions diverses. Els hi dieu que el vostre fill petit pren teta i que el gran la va prendre fins als dos anys i mig, i llavors us diuen que això és molt esgotador i que ells prefereixen biberó, i que aneu amb compte que la ciutat comtal és plena de vouyeres i viciosos amb ganes de veure tetas, així que quan la teva dona es disposi a treure la teta per donar-li de menjar al petit, els pares començaran a fer una barrera rotllo falta de futbol perquè ningú li miri els pits. Els hi parles del collit i us pregunten que què dimonis és això? I llavors els dius que és que dormen amb tu les criatures, i llavors automàticament us adverteixen que s'acostumaran i que els tindreu tota la vida al llit ("és clar, i es duran a les parelles també quan siguin majors d'edat a fornicar al nostra llit, no et fot! ", penseu vosaltres), i llavors a continuació us pregunten com si la vida els anés en això, com si restessin segons perquè el món explotés, com si segons com anés la vostra resposta anessin a guanyar un cotxe “que lo flipas”, un apartament o un viatge a "Las Vegas": “llavors... on ho feu?" És clar, és que només es pot fornicar en un llit... Els hi dieu que el vostre fill petit mai portava xumet i que el gran l’escopia quan era petit, que de vegades utilitzeu bolquers de roba, que intenteu seguir el ritme dels vostres fills i no al contrari, i llavors pensen a trucar a la NASA per dir que sí, que sí hi ha vida allà fora i que sou vosaltres. Llavors els hi parleu que intenteu raonar amb el nen, posar-vos al seu lloc, i llavors us miren amb ganes de cridar als "Men in black", a la resistència de la sèrie " V “(els bons), o al militar aquell cabronàs interpretat per Morgan Freeman a "El caçador de somnis ", que es passava la peli matant bestioles de l'espai exterior...perquè de ben segur que a més d'extraterrestres...vosaltres no veniu en so de pau. Es posen dels nervis quan veuen a la terrassa del bar que el vostre fill gran s'aixeca de la taula i corre d'una banda a l'altra, i al·lucinen que no l’obligueu a estar-se assegudet i calladet, i llavors us diuen que el vostre fill és hiperactiu, i que comenceu a fer proves i a medicar-lo perquè això no és normal. Quan parleu de les malifetes dels menuts, els hi dieu que no existeixen els càstigs, i llavors es porten les mans al cap i us volen directament cremar en una foguera, o trucar a benestar social i que us treguin la custòdia dels dos fills, per mals pares, i llavors us diuen que als nen cal marcar-los, com a aquelles vaques de Texas, per exemple. Els comenteu també que heu triat l'escola a 20 minuts caminant perquè us agradava el projecte, i no els col·les del costat de casa i llavors us diuen que us esteu equivocant, que l' esteu cagant, que se us va l'olla ... Els hi parleu del part natural, del protocol del part, fins i tot de parir a casa, i us miren com uns hippies ronyosos... També els hi parleu que a casa vostra no es pega a ningú i s'intenta no cridar, i també els hi expliqueu que els nens van descalços per casa, fins i tot als parcs, i llavors els hi crideu somrients alçant el puny i entusiasmats: " nens descalços, nens feliços ! " i llavors us diuen que sou rars...rars de collons. I sí, sou rars, rars de collons, i veieu com molts d'aquests pares amb els que us volíeu desfogar estan espantats, ja no us saluden pel carrer, us tenen por, us eviten, i fins i tot algun d'ells (els més valents ) us han esgarrapat a la cara per després sortir corrent vilment, i així comprovar si sota aquella pell blanca i aparentment delicada, hi ha un terrible i atroç llangardaix de la sèrie " V" amb ganes de tenyir la terra de sang i de pas envair-la. Alguns van més lluny i creuen que sou un perill per a la societat i en concret per als nens, i es reuneixen clandestinament cada dimarts i dijous al vespre per idear el perfecte pla per acabar amb vosaltres. Així que no hi ha temps a perdre, heu d'agafar la vostra nau nodrissa que està amagada just a sota de la torre Agbar i just a mitjanit, en la tranquil·la i fosca nit de la ciutat comtal, escapar-vos, fugir sense mirar enrere, perquè amics...està clar que aquests pares...us han descobert.