Som la llet

Alba Padró i Arocas

EM

-

Per acabar la setmana esclerosi múltiple i lactància. Espero que aquest conjunt d'entrades siguin d'utilitat per algú si voleu parlar d'algun tema concret ja sabeu que només cal que m'ho digueu.

-

L'esclerosi múltiple és una malaltia en què el sistema immunitari propi actua contra la mielina, una substància de la coberta de les fibres nervioses; en conseqüència, l'habilitat dels nervis per conduir les ordres del cervell es veu interrompuda.El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos. Així, és una malaltia neurodegenerativa, crònica i no contagiosa. Encara no existeix una cura. Pot tenir causes genètiques però actualment les causes exactes encara són desconegudes. L'esclerosi múltiple pot presentar una sèrie de símptomes que apareixen en brots o que progressen lentament al llarg del temps. Els símptomes de l'esclerosi múltiple poden ser lleus o severs, de llarga o de curta durada i poden aparèixer en diferents combinacions, segons l'àrea del sistema nerviós afectada.

Sabem que el risc de patir brots disminueix durant l’embaràs, però malauradament els brots tendeixen a augmentar després del part durant els primers sis mesos, el 29% de les dones experimenten un brot.Un recent meta-anàlisi va trobar que les dones amb EM que alleten tenen gairebé la meitat de probabilitats d'experimentar un brot després del part en comparació amb les dones que no ho fan. Les dones amb EM han deprendre una decisió després de parir: reiniciar la seva teràpia i no alletar o alletar i suprimir algun dels medicaments que prenen, realment només n’hi ha un que contraindiqui la lactància:

  • InterferonBeta-1A/1B: Ambdós no suposen cap inconvenient peralletar ja queel seu alt pes molecular minimitza el pas a llet. Per la seva naturalesa proteica, la seva absorció oral és mínima.
  • GlatiramerAcetat: Tot i que a la web d’APILAMapareixcom a risc 1 el seu elevat pes molecular fa improbable la seva excreció en llet i per la seva naturalesa proteica es destruiria a l'estómac del lactant. Siapareixcom a risc 1 és segurament perquè encara hi ha pocs estudis.
  • Azatioprina: Encara que es metabolitza amercaptopurina(també risc 0), s’han mesurat nivells baixíssims (4 a 18 micrograms / litre) o nuls en llet. No s’ha trobat en sèrum de lactants de mares tractades amb azatioprina i aquests lactants no van presentar problemes, no tenint més infeccions a llarg termini que els lactants no exposats. Es minimitza encara més l’exposició esperant 3 hores per alletar després de l’última dosi.
  • Mitoxantrona: Aquest medicamentsíque fa incompatible l’alletament i el seu ús. Si la mareel pren cal esperar entre dositres mesos per poder tornar a alletar. I malauradament no hi ha alternatives segures a aquest fàrmac.
  • Natalizumab: el seu alt pes molecular minimitza el pas a la llet. Per la seva naturalesa proteica, la seva absorció oral és mínima. Tot i aixís'ha detenir precaució amb el seuúsdurant laprimera setmana de vida de la criatura.

Cal dir que la lactància materna exclusiva (en comparació amb la combinació de la lactància materna amb l'ús de fórmules) es creu que té un efecte especialment fort en la reducció dels brots en resposta als grans canvis hormonals i immunològics que viu el cos d’una mare lactant.

Deixant a banda la medicació també cal valorar l’estat general de la mare, els neuròlegs han descoratjat a les dones amb EMque volien alletar pensant que aquesta tria representava una càrrega física addicional. I tot i que sabem que la lactància materna pot ser esgotadora, cal tenir present que l’alimentació amb llet artificial tampoc és simple i requereix unaseriede preparacions que es poden evitar amb la lactància natural.

Com és evident en algunes dones amb la malaltia avançadapot resultar difícil agafar i col·locar elnadó al pit per alletar-lo i aconseguir una posició correcta que li permeti alimentar-lo còmodament. Si és el cas, cal aconseguir ajuda experimentada i amb recursos ja que pot ser vital per superar les primeres setmanes de lactància. Caldrà valorar quines necesitats té cada mare i quines opcions podem oferir a fi que aconsegueixin alletar.

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1521661613000193

http://www.sciencedaily.com/releases/2009/02/090219202716.htm

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22951352

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19506118

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23434027

-

Bon cap de setmana família, aprofitant la pausa de Setmana Santa aprofito també per fer una setmaneta de vacances i agafar empenta i idees. Ens llegim el dia 23 (sant Jordi!!)

ANTERIOR

MII