Criatures 25/04/2014

Boca-Mà-Peu i varicel·la. O la mare que va parir els virus!

3 min

´. Ha començat lacaloretai els virus comencen a pul·lular i a fotre lactàncies enlaire! Així que avui els donem una mica de protagonisme per si decideixen fer, als vostres peques, una desagradable visita.

.

Ambdues són infeccions virals que es caracteritzen per l’aparició d’ampolles, en el cas de la varicel·la per tot el cos i en el cas del virus de la febre aftosa a les mans, els peus i la boca. És evident que qualsevol malaltia afecta d'alguna manera als nostres petits, però si a sobre afecta directament una zona tan sensible com la boca la cosa es complica.

Les dues patologies causen dolor, malestar, pèrdua de gana, mal de panxa… Normalment les criatures afectades mengen, més o menys, aliments durant la infecció però com qualsevol criatura malalta busquen consol en el pit per sentir-se millor. I aquí comença el calvari de les criatures i de les mares.

Com sabeu la llet materna és un líquid viu, el que vol dir que és ple de cèl·lules vives que entre altres funcions tenen capacitat bactericida, fungicida ivirulicida:

ImmunoglobulinesIgAs,ImmunoglobulinesIgG,ImmunoglobulinesIgM,ImmunoglobulinesIgD, Limfòcits-T, Limfòcits-B,Lactoferrina, Macròfags, Lisozim, Cèl·lules epitelials,Lipasa, ComplementC3iC4, Factor bífid… entre altres

Us podeu imaginar que tal exèrcit surt preparat del pit per començar a guerrejar i si el primer que es topa és amb un munt d’ampolles o aftes a la boca comença la guerra sense pensar-ho dues vegades!

I sabeu allò que ens deien de petits quan ens guarien les ferides amb alcohol: aguanta, que si pica, cura… Doncs això és just el que passa quan la criatura mama i la llet materna entre en contacte amb les ferides: COU!Aquesta coïssor tan exagerada no es produeix amb altres aliments o amb llet artificial, per tant la majoria de criatures afectades per aquestes infeccions virals deixen de mamar.

Sovint quan l’enxampen són criatures grans que ja prenen altres coses, però que si no haguessin enxampat el virus, seguirien mamant tan feliços. Per tant no sol ser el moment indicat per un deslletament, ni per mares ni criatures.

I aquí la pregunta a les mares: què voleu fer? Si les mares no volen que la seva lactància acabi per la malaltia cal armar-se de valor i paciència. Si no vol mamar o ho intenta i ho deixa estar plorant no podem fer-hi res...

És important que si ho necessiteu, us tragueu llet per evitar ingurgitacions o mastitis que es poden produir per deixar la lactància de cop i volta. El ritme per fer les extraccions serà similar a les vegades que la criatura mama. D’aquesta manera eviteu problemes de salut i eviteu una baixada de producció posterior que podria interferir amb el desig de tornar a reemprendre la lactància. Hi ha mares que intenten donar la llet materna en got o en biberó. A vegades les criatures l’accepten però tot sovint l’efecte és el mateix, els segueix fent coïssor. Així que si n’hi ha molta, la podeu congelar per quan la cosa millori. Sé d’una mare que va optar per fer-ne gelats (com els d'aigua) per nens grans pots ser molt bona solució ja que alcongelar la llet algunes de les cèl·lules vives moren,per tant la coïssor disminueix i elsrefrescaa la vegada que els segueix nodrint.

És evident que les criatures que prenenAChan de seguir el seu ritme i poden prendre el que vulguin, en cap cas no es pot deixar una criatura senseACper intentar que mami.

Tampoc és massa recomanable oferir el pit amb insistència, perquè el rebuig i el neguit de la criatura que es veu incapaç de mamar tendeix a augmentar proporcionalment al de la seva mare que insisteix encara més.

Per tant, si no vol mamar de cap manera, és millor passar a tècniques de seducció més sibil·lines: aprofitar lacaloretaper anar tots(criatura i mare, no cal que feu despullar la parella) despullats per casa, fer molts petons i abraçades, fer migdiadesjuntetspell amb pell, explicar contes a cau d’orella, fer pessigolles, xipollejar a la banyera…. I no perdre la paciència.

El temps que poden trigar a tornar a la teta difereix molts, hi ha nens que triguen uns dies, altres una setmana, alguns un mes…. Cal seguir amb l’estratègia tranquil·la i discreta i encomanar-se a santa Àgueda per què faci el miracle de no perdre la lactància per un fastigós i escarransit virus!

stats