Personetes Creatives

Enric Bastardas

Els esmorzars de "luju"

Hi ha una cosa molt clara quan pensava que tindria fills...que no canviaria jo i que no canviaria la meva vida...que seguiria fent les mateixes coses amb un o dos afegits (anomenats fills)...i pam!!!!!!!!!!De cop, tinc fills i m'adono que tot canvia!!!!!!

Qui es pensi que la seva vida no canviarà, s'equivoca...però avui no us vull omplir el cap amb què suposa tenir fills i de les coses bones i menys bones que comporta el fet de tenir-los...només parlaré d'una cosa tan senzilla i tan important com són els esmorzars. Potser hi ha gent que no li dóna importància a l'hora d'esmorzar, però per mi, és un dels moments més importants del dia...i de cop, aquest moment tan íntim o de parella...desapareix!Al principi et dius a tu mateix que pots seguir anant als mateixos llocs que anaves abans (i mentre és un nadó, pots, perquè està controlat...sempre i quan dormi, és clar!) peròquan comencen a moure's, diga-li reptar, gatejar, caminar, córrer o teletransportar-se, la cosa canvia...i molt!!!

Resulta que aquells llocs tan acollidors i romàntics, acaben sent llocs petits, inhòspits i plens de cantonades, a punt per clavar-se al front (si estàs de sort) del teu fill o fills! Tu amb el cafè amb llet i el croissant o entrepà, corrent per tot el bar darrera dels teus nens, esquivant les mirades inquisidores d'avis, àvies, solters, parelles romàntiques i pares amb fills modèlics que beuen el cacaolat amb canyeta i s'acaben el seu croissant amb les dues natges clavades a la cadira i amb la roba igual de neta com quan han arribat al bar...En canvi, jo, corrent amunt i avall, ambel cafè amb llet cridant-me des de la taula:"ehhhhhhh...que estic aquí, que m'estic refredant!"i els nens, mig assalvatjats cridant i saltant i amb la meitat del cacaolat a sobre del jersei dels Gegants de Manresa, net de fa deu minuts i l'altra meitat a sobre del meu jersei brut del croissant que rosegava l'altra i que ha decidit que no en volia més quan jo passava, casualment, pel seu costat...

Resulta que proves d'anar a les terrasses que anaves sempre, i aquells llocs tan "guais" (diga-li guais diga-li "hipsters") són, ara, terrasses plenes de cigarretes per terra, brutícies variades on els meus nens hi acaben estirats...anant bé...sino proven de menjar-se el sucre que han llençat a sobre de la taula bo i llepant-la...(NOTA MENTAL: els meus fills estan vacunats des d'ara mateix contra qualsevol malaltia vírica o bacteriana o màlefica variant viríco-bacteriana o bacterio-vírica present futura, terrestre i extraterrestre...i de l'univers del costat...si molt m'apures.).

I, llavors, per art de màgia, una amiga t'envia un whatsapp i et diu que si vols anar a un lloc, diga-li un lloc diga-liLa Ludoterra, que hi expliquen un conte per nens...

I tu i la teva dona, que agafes els nens (literalment) i te n'hi vas perquè són les 11:30 hores d'un dissabte (el conte és el de menys, tot i que resulta molt bonic), i els nens ja estan a punt de destruir la casa per segona vegada i, a més és l'hora del (re)esmorzar (NOTA: el (re)esmorzar és un plaer parental definit pel segon esmorzar que faig perquè el primer l'he fet a les 8:00 i ja ni me'n recordo què he menjat!).

I arribes, i sona una música celestial, es para el temps, tothom somriu, hi ha milions de joguines, nens i nenes jugant, unes taules per a pares i mares des d'on pots mirar com els teus nens mosseguen o són mossegats per altres,...i altres meravelles!! Entres, i el primer de tot és que els nens s'han de treure les sabates per entrar a jugar, i hi ha de tot: parquet acollidor a terra, puzzles, joguines de fusta, de no fusta, una hamaca, pissarres per pintar, jocs per fomentar la creativitat de nens i pares...i...els deixes allà...i juguen!!! Els progenitors s'asseuen en una taula i recorden vells temps quan anaven a esmorzar sols i podien parlar mentre feien el cafè amb llet. De tant en tant...saludes els teus fills i els animes a seguir jugant, i si, per casualitat has d'entrar a la zona de jocs...quan tornes, el cafè amb llet encara és calent!!!Això és el paradís dels pares i mares que van als puestus amb els seus fills i filles!!!!

I sí, els nens s'ho passen molt bé, i no marxarien d'allà, és el risc d'anar-hi, però...l'altre risc, és que quan t'acabes el cafè amb llet, tu també et treus les sabates i et quedes jugant a dins de la zona de jocs amb els teus fills...o com ha estat el cas d'avui, amb la meva dona...tots dos estirats a terra...cridant com uns bojos a veure qui guanyava a la "jenga" que ha improvisat la Mariona (i, que, per cert, ha guanyat). I és que pot ser, que algun dia, el Martí i el Nil, ens hagin de dir:"Va, papes que hem de marxar"...

Gràcies Ludoterra per aquest espai...per aquests (re)esmorzars i (re)berenars...hi tornarem...i d'aquí uns dies amb una bona sorpreseta que ja us explicaré...

...fins (molt) aviat...