Hi havia una vegada...en un univers paral.lel al nostre...o perpendicular..o just a sobre...o just a sota, això tant se val...
un poble habitat per uns éssers malèfics, petitons, molt petitons, però amb una capacitat de destruir gairebé infinita (conten les llegendes que estan a punt de fer desaparèixer casa seva, anomenada Terra, i que és just a l'univers número 123, sortint del nostre a mà dreta). Aquests éssers diminuts eren el nostre aliment. Bé, de fet, havien acabat amb el nostre aliment i per poder sobreviure vam haver de començar ja fa molts anys a menjar-nos-els.
Com que eren tan petitons, ens n'havíem de menjar un cada dia ja que sino ens moríem de gana. Però un dia va arribar una personeta que era diferent; de fet, per nosaltres era igual que la resta, però semblava que per ells no ho era, i va provocar un rebombori a tot el poble...i la comarca, si molt m'apures...
El meu avi, s'hi va acostar i quan se l'anava a menjar va aparèixer un ésser diminut, amb pinta de tenir molt mal gust ja que anava amb una mena d'arrebossat d'un material que semblava una closca...molt dura...i se'm va posar al mig...
Es va apropar a l'avi, va treure una cosa allargada que feia pinta de fer malet...i li va clavar fins que l'avi va morir...allà mateix...al costat dels éssers petitons...
Conta la llegenda que de la sang de l'avi en va sortir una rosa preciosa que, a més, es van endur aquells dos tarambanes...
- "Però Papa, perquè m'expliques aquest conte...és molt trist i em fa molta pena l'avi. Però si només tenia gana...i el van matar. No hi ha dret"
- "Sí fill, a mi també em fa molta pena, però diuen les males llengües que a l'univers 123, hi ha algú que ho cel.lebra. I a nosaltres no ens han demanat mai com ens sentim"
El petit drac va fer un gest amb el cap donant la raó al seu pare...i es va adormir...
NOTA: Perquè tots els contes tenen dues cares...com a mínim...
En un altre univers paral.lel, el 1.456, crec recordar, el que queda sortint del nostre, per dalt, i la segona a l'esquerra...o era la tercera...bé, no ho sé, amb tants universos m'estresso...
-"I escolta'm papa, com cullons dius que vas sortir tu de la sang d'un drac???? De segur que no fumes??? - va dir-li la petita rosa abans d'adormir-se...
