Personetes Creatives

Enric Bastardas

Cosinets de vacances...

Estem a l'agost...estic de vacances...els nens/es estan de vacances...i, per tant, segueixo tenint mooooooltes coses per dir...

Partim que anar de vacances és relaxant...encara que quan tens un fill, el relax passa a ser uns moments puntuals...però quan en tens dos...el relax passa a ser una utopia a no ser que els dos decideixin fer migdiada a la vegada (cosa que passa una vegada entre mil)...

...i encara hi ha una situació més estressant...i divertida...que vinguin a veure'ls els dos cosinets, el Jan i la Mariona!!!!!

O sigui que tenim tots els ingredients...Martí, Nil, Jan i Mariona i dos dies i una nit...sense descans!!!! Perquè si ajuntar dues migdiades costa, quatre és totalment impossible.

I llavors hi ha el que es poden arribar a esverar quan sumes quatre nens!!!! El Martí no necessita gaire per esverar-se, però si el venen a veure els cosinets, "l'esveramenta" tendeix a infinit...o més!!!! Saltar a sobre dels llits, del sofà, menjar poc, banyar-se més (crec que estan desinfectats de per vida amb el clor de la piscina), dormir poc, dormir malament, no creure res de res del que els diem, portar-se malament, portar-se normal, portar-se més malament, gronxadors i tobogans de totes les edats amb nens d'edats inferiors a les recomanades, saltar en "bomba", saltar de cap (que, pel Martí, és de panxa),

molts riures, molts plors, crits i més crits (els nens no saben parlar?? no tenen botó per abaixar el volum?? jo no l'he trobat!!!!) molts càstigs, molts aixecaments de càstig...una mica i molt de tot!!!!!!

El que us deia, els àpats es converteixen en petites batalles de què mengen i què no mengen: a mi no m'agrada la ceba, a mi el pebrot, a mi el formatge, a mi la salsa de tomàquet...i al final, la taula sembla un buffet lliure on hi ha un plat per cada cosa...i al final del dia comptes el que han menjat, i segurament guanyen els gelats i les orxates de pallissa monumental!!!!!

Anar a dormir passa automàticament de les 22 hores a les 24 hores sense saber ni com ha passat...i l'hora de llevar-se, sobretot del Nil, passa de les 7 hores a les 7 hores, també, misteriosament!!!

Ara mateix escric aquest post des de la piscina, al sol, a una temperatura d'entre Desert del Sahara i sauna, i amb l'iPad a punt de sortir-li el missatge de "ha de deixar refredar l'iPad perquè s'ha escalfat massa"!!!!! I perquè l'escric des d'aquí??? Perquè uns fan migdiada, els altres proven d'adormir el Nil i jo procuro que la Mariona i el Martí no s'ofeguin sols, o entre ells...que no es treguin la bombolleta...les ulleres de nedar...que no em tornin a tirar les espardenyes d'espart a l'aigua (ja les dono per perdudes, és clar!)...que no s'obrin el cap saltant des de les escales de la piscina...que no s'escapin per la porta que dóna al carrer...per posar-los cremeta...i sobretot, sobretot, per poder veure que bé que s'ho passen i gravar videos i fer fotos per recordar-ho després, abans d'anar a dormir...i el Martí, ens digui que vol tornar a veure els seus cosinets...i el Nil, encara que sembli que no s'assabenta de res...potser li quedi algun record d'aquests dies d'estiu...el seu primer estiu. L'estiu on comença a posar-se dret i canvia el seu punt de vista...on comença a abonyegar-se...per aprendre com no fer-ho...

Un bon estiu...unes bones vacances...relaxants (això és broma!!!!!!) i divertides (això és veritat!!!!!!)

Per cert, felicitats a les Mariones que tinc a la vora, la meva dona, la mare del Martí i del Nil, la tieta del Jan i la Mariona, la cosineta i la nebodeta...que només són dues...