Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

A què tenen por?

La por és una de les emocions bàsiques i no sempre té un sentit negatiu. Ens prepara per sobreviure dels perills.

Quan un nadó recent nascut deixa la seguretat del ventre matern s'enfronta a un món desconegut, ple d'incerteses i sensacions noves. Els braços de la seva mare li ofereixen una tranquil·litat i benestar que li calen i una sensació de protecció absoluta.

A mesura que els menuts creixen, el seu coneixement de l'entorn i de si mateixos també s'amplia, i per tant, són cada cop més conscients d'aquelles "coses" que segons la seva percepció els poden fer mal.

Arriba un moment en què els braços de la mare no són suficients per calmar aquesta angoixa.

Cada persona pot construir la seva por sobre conceptes no del tot lògics per la resta d'individus. Dintre de la psicologia, hi ha molts diagnòstics relacionats amb una por que condiciona el dia a dia de les persones que anomenem fòbies.

Cada cop tinc més la sensació que els adults ens sentim capaços d'ajudar als nostres fills en pors "reals" com poden ser les abelles o els petards però ens veiem molt perduts quan l'essència d'aquesta por és quelcom més intangible.

Hi ha molts nens (i no tan nens) que tenen por a l'abandonament, a no agradar, a defraudar a les persones que els importen, a fer el ridícul, al seu propi cos, a sentir-se sols, incompresos... I sovint és dificils explicar, reconèixer i compartir amb els altres aquestes sensacions.

Reconèixer que tenim por davant dels altres implica mostrar fragilitat i no sempre estem preparats per fer-ho.

I llavors, com podem ajudar?

El primer pas és observar, escoltar. Entendre que hi ha darrere de cada comportament i reflexionar si nosaltres com adults estem fent quelcom, sense ser conscients per accentuar aquestes sensacions.

Parlar amb ells d'emocions, del que ens passa i de les nostres pròpies pors els mostrarà un camí de comunicació obert.

No forçar i entendre que lluitar contra aquestes pors és difícil. Les entenguem o no són les seves pors no les nostres. Respectem-les i ensenyem a gestionar-les.

Naixem tenint por i vivim tota la vida sentint-la. El que canvia és les coses que ens espanten al llarg de la vida i la manera en com gestionem aquesta sensació.

També podeu trobar-nos a www.sompares.com, Twitter i Facebook