Els nadons prematurs a l'Hospital de Sant Pau

Quan hi ha un embaràs s'espera (i es desitja) que el moment del part succeeixi de manera natural entre les 37 i les 40 setmanes de gestació, ja que és el moment idoni tant de maduració fisiològica com emocional de pares i fill. En algunes ocasions, però, hi ha diversos factors que poden fer avançar el part de manera inevitable abans de les 37 setmanes i és llavors quan neix un nadó prematur. Tot i així, és molt important entendre que en una gestació no és igual un petit de 25 setmanes que un que ha nascut a les 35. Les diferències maduratives, el risc de complicacions i seqüeles no és igual. Aproximadament el 8% del total de parts són prematurs. El 85% dels nadons de molt baix pes (menys de 1500 gr) sobreviuen, però alguns d'ells arrosseguen seqüeles neurològiques. El cervell d'un prematur es troba en ple desenvolupament i hauria de fer-se dins l'úter matern on totes les condicion són favorables: poca llum, poc soroll, protecció, sense sensació de gana ni sed, temperatura estable, escoltant la veu de la mare... Fa unes setmanes vaig assistir a un curs sobre prematuritat que impartia Remei Tarragó, membre de l'Hospital de Sant Pau, on va explicar-nos com treballaven amb aquest petitons i les seves famílies. La Unitat de Neonatologia de l'Hospital de Sant Pau té capacitat per a 17 incubadores: 10 de cures intensives (2 boxs d'aïllament) i 7 cures intermèdies. Hi treballen de manera fixa 3 neonatòlogues, 4 infermeres i 1 o 2 auxiliars d'infermeria; de manera habitual hi treballen psicòlegs, psiquiatres, oftalmòlegs i treballadores socials. Des de l'UCIN (Unitat de Cures Intensives a Neonats) es treballa sota una mateixa filosofia centrada en el respecte i el benestar als nadons i a les famílies. És una tasca que porta evolucionant fa anys, digna d'admirar i que per desgracia, des del meu punt de vista, no és compartida per tots els hospitals.

En primer lloc, ofereixen unes xerrades informatives a tots aquells pares que tenen un embaràs de risc i que tenen possibilitats de no arribar a les 37 setmanes de gestació. En elles els presenten i expliquen el funcionament de la UCIN, la seva filosofia i dinàmica. Aquest primer contacte facilita l'adaptació posterior a la unitat i l'impacte emocional inicial. Tenen en compte el dolor que pot sentir el bebè, per això tracten de reagrupar totes les intervencions diàries que hagin de fer-se en una hora concreta i per tant estalviar patiment i manipulacions constants. Per exemple, si 3 metges diferents han sol·licitat anàlisis de sang es procurarà fer-ne un de sol i aprofitar aquesta única extracció per analitzar les demandes dels doctors. Pels procediments dolorosos s'utilitzen mètodes no farmacològics com l'administració oral de sacarosa, succió (tant pit com xumet), contacte pell amb pell amb els pares que sabem que fan disminuir la percepció de dolor.

S'utilitza una llum natural, gradual amb una transacció suau i alternant els cicles de llum i foscor. En les incubadores hi ha cobertors per protegir-los de la llum directa i es fan servir cortines o persianes. L'objectiu és crear un entorn amb la menor il·luminació possible sense haver de tapar els ulls als petits sempre que no sigui necessari. La sensibilitat cap al soroll en aquests menuts és molt intensa i pot danyar les estructures auditives amb risc de pèrdua neurosensorial i afectació dels seus bioritmes. Per això es procura disminuir el to de veu, baixar el volum d'alarmes, reparar sempre els equips mèdics que fan soroll, obrir i tancar les incubadores amb suavitat. No hi ha ràdios ni equips de música, telèfons ni impressores. Constantment hi ha una mesura del soroll ambiental de la UCIN mitjançant un sonòmetre.

Els nadons no han tingut temps de desenvolupar la flexió fisiològica, ja que es dóna en el tercer trimestre de gestació. Això, es complemente amb un to muscular molt dèbil que fa que no tinguin prou força per vènçer la gravetat. A l'Hospital de Sant Pau procuren recollir-lo en una posició de flexió per facilitar l'activitat de boca-mà que afavorirà més tard la capacitat de succionar. Per això, utilitzen nius, mantetes enrotllades que proporcionen límits físics als petits, fet que els ajuda a tranquil·litzar-se. Alhora aconseguim tenir unes formes cranials més rodones i simètriques que beneficiaran l'exploració visual. El fet més diferenciador però, des del meu punt de vista, és l’ implicació dels pares en la cura dels seus fills. Els bebès neixen amb una necessitat increïble de trobar-se i contactar amb la seva mare. El contacte pell a pell i la lactància materna representen l'estat normal que permet l'òptima adaptació al món. A l'UCIN afavoreixen que els pares puguin agafar el seu nadó el que comporta enormes beneficis no només pel petit (millora del ritme cardíac, temperatura, glucosa en sang, sistema immunitari, regulació del son, guany de pes i maduració cerebral) sinó també pels pares que els facilita la creació del vincle emocional amb ell. La lactància materna també és una part importantíssima. Com hem comentat abans hi ha molts prematurs que encara no han desenvolupat la capacitat de succionar pel que es recolza a les mares a extreure's la llet manualment i donar-la mitjançant sondes als seus petits en braços. Com a últim, m'agradaria comentar-vos el Programa d'Assistència Domiciliaria i Alta precoç que està en marxa des de l'any 2003 Quan el menut arriba als 2200 grams o la maduració necessària, la infermera dóna l'alta assegura'n-se que els pares són capaços d'assumir les cures del nadó a casa. Per això, una infermera neonatal amb experiència farà visites periòdiques a la llar per vetllar que tot vagi bé.