Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Càstig negociat

Com ja hem dit moltes vegades en totes les famílies hi ha moments agradables i altres de conflicte.

Sovint en el paper de pares a més de totes les estones divertides, d'estima, de bon rotllo... també hi ha ocasions en les que es castiga als fills perquè han fet conductes que creiem que no són adequades.

Avui m'agradaria parlar del càstig negociat.

A vegades pensem que imposar la nostra autoritat també passa per exigir als nostres fills que acompleixin les nostres ordres estrictament. Posar un càstig hauria de tenir l'objectiu de fer reflexionar als menuts sobre les conseqüències negatives dels seus actes i aprofitar-ho per a mostrar-los una millor manera d'actuar.

El que succeeix és que a vegades el càstig que volem com a pares no és "proporcional" al que voldrien els nostres fills o tenim discrepàncies sobre que està bé i que no.

Amb la imposició potser si que acompleixen el càstigperò, què han aprés? A acatar ordres?

El càstig negociat es tracta d'un recurs que pretén incorporar a la dinàmica familiar una manera de fer les coses més reflexiva i que els càstigs siguin també fruit d'untreball de comunicació.

imagesCAEX5NLW.jpg Zoom

imagesCAEX5NLW.jpg

Un exemple concret:

Arribem a casa i ens adonem que el nostre fill de 12 anysha fet campana a l'escola i no ens ha dit res. La primera reacció podria ser fotre-li un sermó, castigar-lo sense sortir el cap de setmana o sense jugar a la Play...

Estem d'acord en que ha fetdues coses malament, per una banda noanar aclasse i per altra mentir-nos. Però abans d'imposar un càstig perquè no li preguntem què ha passat? Per quin motiu no ha anat?

I un cop ho hagi exposat dir-li el perquè creiemnosaltres que està malament i quepensem que aquest fet ha de tenir unes conseqüències. Preguntem-li quin càstig creu que hauria de tenir, inclússi volem proposem-li dosalternatives de càstig que ens semblin adequades i deixem-lo triar.

Pots o quedar-te sense sortir aquest cap de setmana o bé no jugar a la Play en tota la setmana. Tu tries.

No es tracta d'acceptar una proposta que ens sembli poc adient sinó de negociar amb ell i arribar a un acord. Si ens proposa que com a càstig pararà la taula al vespre és lícit dir-li que no ens sembla proporcional a la seva conducta. Que en pensi un altre.

Veureu que ens sorprendràcomprovar la seva capacitat de penediment, d'acceptar els seus errors i sobretot els donarem l'oportunitat de que ells mateixos valorin quinaés la conseqüência dels seus actes.

També podeu trobar-nos a www.sompares.com, Twiter i Facebook