Fa pocs dies els instigadors d’una iniciativa encomiable em van venir a veure per animar-me a formar-ne part. Es tracta fonamentalment de descobrir Catalunya pas a pas , comarca a comarca, i anar establint vincles entre persones de la zona i els visitants excursionistes. La intenció que hi ha darrera la iniciativa, és la de descobrir la gent i el territori d’aquest país petit. Fa poc han obert aquest bloc: http://pasapasxcat.wordpress.com/author/pasapasxcat/. La idea no és nova i probablement altres grups, entitats i centres excursionistes ja l’hagin iniciat en diferents moments. El que em va enganxar de la proposta va ser l’entusiasme de les persones que estaven muntant tot aquest tinglado. Se sentien inspirades pels exemples emblemàtics com el de Josep Mª Espinàs i transmetien l’agradable sensació que ens aporten aquells diumenges tardorals en què decidim matinar pel simple gust de caminar acompanyats, per tornar després a casa amb la certesa que l’hem encertat. M’agrada començar el setembre tenint la perspectiva d’activitats motivadores com aquesta , un fet que trobo traslladable a tot inici de curs. Després d’haver fet el balanç global del curs que s’ha deixat enrere , la perspectiva del nou, ens obre la possibilitat de pensar en allò que farem de diferent, allò que en fer-ho d’una nova manera, ens allunya de l’autocomplaença que tan malament casa amb l’educació. L’aula ens procura, precisament, la justa insatisfacció permanent , saludable quan serveix d’estímul de la millora contínua i nociva si ens torna reactius. Fer-nos una particular agenda de propostes de petits o grans canvis per al nou curs és una forma de pro activitat educativa que ens atenua la insatisfacció. Si els ajustos que ens proposem estan alineats amb l’objectiu que ens mou com a professionals , els dotem de sentit i guiatge. La mesura d’aquests canvis no sempre tenen la mateixa envergadura. Hi ha cursos que s’inicien amb molta inspiració i n’hi ha d’altres que les circumstàncies en disminueixen la seva energia. Després de tants anys, he viscut molts tipus d’inicis: inicis pletòrics, inicis tranquils, inicis crispats, inicis serens o inicis cansats! De tots ells , em quedo amb la importància que ha tingut en cada cas, redactar la meva petita agenda de millores internes. Hi ha hagut anys que he fet renovació total en l’enfoc d’una matèria, d’altres vegades he introduït eines noves, en d’altres moments un llibre, un text interessant , una sortida han provocat canvis de més petit abast però igualment rellevants perquè han tingut la capacitat de transformar la manera d’arribar a un aprenentatge. Tenim l’avantatge que en la docència, la transformació és constant i implícita. Fa pocs dies a Vilafranca vàrem viure una diada castellera històrica. Feia quinze anys que els castellers de Vilafranca anaven darrera del tres de deu amb folre i manilles. Descarregar aquest ingent castell és una proesa aconseguida després d’haver fet agendes de millores internes totes aquestes temporades passades. Fins a aconseguir la fita. Els bons propòsits d’inici de curs són com el folre i les manilles d’un castell coronat al que se li han combinat petits i grans ajustos en el temps. Una bona metàfora per a donar el tret de sortida d’un curs que necessitarà també d’una bona pinya capaç de donar el suport necessari per a descarregar-lo feliçment.
3 min
