Suc de taronja

BarcelonaDe la gent amb qui treballo aprenc moltes coses (Liana, gracias). I últimament ens estem centrant molt en el que Maria Montessori anomenava "vida pràctica".

Activitats rutinàries, de la vida, de casa. Des de parar la taula, rentar-se les mans, fins a escombrar i netejar després de fer una activitat, sempre amb utensilis i eines a la seva mida i segures per a ells i elles. I ep, res de utensilis de joguina, han de ser de debò, reals (però, alguns, simplement més petits).

Activitats on ells puguin ser el màxim d'autònoms possible, i que, per tant, l'adult hagi d'intervenir el mínim o gens. Ens van explicar una manera de que els nens/es es rentin les mans de manera autònoma, sense les complicacions que pot comportar una pica on, per exemple, no hi arribin. O un sabó que no se'l sàpiguen posar perquè s'ha de fer massa força perquè surti, etc.

Però avui us parlaré de la simple activitat que he fet alguna vegada. Fer un suc de taronja. De principi a fi.

Anar a comprar i sortir carregats amb unes quantes taronges:

Arribar, rentar-nos les mans, i comencem a preparar el suc.

En aquest cas la meva intervenció és tallar les taronges per la meitat, i acabar d'exprimir-les al màxim quan ells ja no poden més.

Al principi vam seure en cadires, però per fer la força en exprimir, els vaig proposar que s’aixequessin per poder fer més pes amb tot el cos.

Finalment, el resultat...

Un suc de taronja bonissim: