Visca els pop-ups de festivals musicals
Obro l'agenda i empleno caps de setmana amb les cites imprescindibles de festivals musicals familiars. El Minipop, a Tarragona, que arriba a la cinquena edició. El Vida, a la Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú. Tant l'un com l'altre m'han farcit calaixets de moments memorables al cap. Al passatge de les Palmeres de Tarragona, on té lloc el Minipop, vaig reconciliar-me amb el món per poder escoltar música que tant m'agradés a mi com a les petites de casa. Moltes gràcies, Núria Serrano,Lluís Gavaldà i tot el vostre equip impecable per organitzar-ho! Al Vida, no oblidaré mai la Sílvia Pérez Cruz cantant al costat d'una barca de pescadors preciosa, mentre les criatures s'estaven a l'espai El Niu escoltant contes i fent tallers amb ipads, que allà on n'hi ha un el món s'acaba. Aquest any, l'agenda l'he farcit amb una cita imprescindible més, el Festivalot de Girona, que organitzen Els Amics de les Arts, i que coincideix amb dates amb el Minipop de Tarragona. Però no passa res, que hi ha temps per tot, i en un mateix cap de setmana serà possible tot. El Festivalot s'estrena aquest any, i com a totes les criatures acabades de néixer se'ls ha de fer una bona benvinguda. No hi faltaré. Mentrestant, he parlat amb l'Ariadna Tremeloda, terapeuta integrativa, i em fa unes reflexions sobre la música i el seu perquè, que us reprodueixo fil per randa: "La música és present a totes les realitats que ens envolten, la naturalesa està plena de música (els cant dels ocells, els grills, els sons que desprèn l'aigua en moviment, les fulles mogudes pel vent) i per tant, és imprescindible, com el sol, l'aire o l'aigua.
La música és present en el ventre matern, en la veu de la mare i fins i tot quan la mare està en silenci, tots els òrgans produeixen uns sons rítmics que embolcallen el nadó i li donen la seguretat d'un ritme constant.
En aquesta primera música es comença a desenvolupar el cos humà i es creen les primeres connexions neuronals que permetran que, més endavant, en la vida extrauterina, l'infant pugui tenir un desenvolupament intel·lectual correcte.
Però a més a més, aquests sons interuterins, varien segons l'estat d'ànim de la mare i les experiències que estigui vivint i aquesta és la primera informació que un nadó té de les emocions.
En néixer, el cant de la mare esdevé un so que dóna al nadó seguretat i confort però a més a més, el ritme i les melodies proporcionen uns esquemes molt clars que ajuden al desenvolupament del cervell ajudant a la correcta connexió dels dos hemisferis cerebrals que permetran tenir una correcta coordinació de les dues mans, l'ajudaran en l'equilibri, la concentració i per tant en l'aprenentatge posterior de la lectoescriptura i les matemàtiques (veure estudis del Dr. Schalug,de Harvard Medical School de Boston).
Un estudi anterior, realitzat pels psicòlegs de la Universitat McMaster de Canadá van demostrar els efectes positius de la convivència i aprenentatge de la música sobre la sensibilitat dels infants i la seva capacitat de memorització.
Com a musicoterapeuta, terapeuta gestàltica i reflexòloga, he pogut comprovar que la falta de música en la primera infància, es pot relacionar directament amb dificultats d'aprenentatge i amb importants dificultats de gestionar les emocions tant en l'adolescència com en l'edat adulta. Aquesta falta de música no només té a veure amb infants els quals no sentien els pares o els mestres cantar o tocar algún instrument, sinó, i d'una manera especial, als infants que han viscut tota la seva primera infància privats dels sons musicals de la naturalesa".
Visca el Minipop, el Festivalot i el Vida!