Falten pocs dies per Sant Jordi i encara en falta un menys pel dia que anunciaré la llista de llibreries on signaré el sensacional, descomunal, divertidíssim llibre: La pitjor mare del món, el manual (Columna edicions).
Aquest compte enrere hagués quedat més bufó si l’hagués penjat dissabte, perquè llavors hauríem començat amb un 10 d’allò més canònic. Però com que sóc una autora amb el mateix nivell de nefastitud autoral que de progenitora, m’he passat el cap de setmana buscant el refotut paperet on vaig apuntar-me la llista. Finalment l’he trobat rebregat, guixat i mig mullat de desmaquillant d’ulls a la paperera del lavabo i, sincerament, no el puc llegir gaire bé. Vull dir, que aquesta mandanga de compte enrere per anunciar els llocs on seré signant, és una excusa barata per trobar temps per desxifrar la tinta mig escorreguda i els guixots que unes mans de menor d’edat a càrrec (MEC) gens innocents hi han perpetrat. El meu germà gran, l’Alfred, quan era jove estudiava història i tenia una assignatura apassionant, paleografia. Espero que se’n recordi una mica i m’ajudi a desentranyar el misteri del paperet.
Va, ja falta poc.
