Si jo fos la millor mare del món

Si jo fos la millor mare del món enlloc d'un bloc que actualitzo quan puc, hauria creat una pàgina web disponible en quatre idiomes, amb seccions útils, i fòrums, i un curs online amb diploma i tot. Tindria patrocinadors i esdevindria una Oprah Winfrey de la maternitat empàtica, responsable, transversal i lluminosa tirant a fluorescent. Em convidarien a xerrades i totes les AMPAs del món subornarien a la meva agent perquè pogués arribar-me fins a la seva escola. Perquè amb l'agenda tan plena necessitaria un assistent que m'organitzés la vida, els viatges amunt i avall escampant la bona nova, i promocionant l'enciclopèdia de la MMM (millor mare del món) en versió Ipad i actualitzacions mensuals. El programa de televisió no trigaria a arribar. I vendria el format a les cadenes d'arreu però cap presentadora resultaria tan convincent com jo, perquè jo no seria una cara que parla i que actua i que alliçona, alhora que conforta, jo seria l'autèntica, la inigualable, la inimitable millor mare del món. I em concedirien la creu de Sant Jordi cada vegada que canviés el partit que governa. I a tothom li semblaria fantàstic que la tingués repetida, perquè m'ho mereixeria. I farien una peli sobre la meva vida, i renunciaria a fer jo mateixa el guió a favor de l'Aaron Sorkin, el guionista de The West Wing i The social network, perquè seria així de generosa. I quan a l'Aaron guanyés l'Òscar, el Goya i el Gaudí me'l dedicaria a mi. I sortira a les fotos al seu costat amb aquell vestit que no deixa respirar però que aconsegueix un cutis blanc e impecable.

I quan arribés a casa després d'una gira de tres mesos, les meves filles em confondrien amb la típica estafadora que et vol fer canviar de companyia elèctrica sense que te n'adonis i em tancarien la porta als morros. I em sentiria satisfeta perquè hauria criat unes nenes amb capacitat de defensar aferrissadament els seus drets civils. I tant se me'n fotria que no pogués entrar a casa perquè com que guanyaria més pasta que tots els expresidents del govern del junts hauria contracta a la millor cangur del món per tenir-ne cura. Giraria cua, i m'instal·laria a la suite de l'hotel de sis estrelles, hi viuria com una reina i de tant en tant sortiria a la terrassa i el vent, o un ventilador oportú, em pentinaria els cabells mentre jo miraria les tres fotos de carnet de les nenes, desconcertada, dubtant, incapaç de recordar si la Carme és la rossa, o potser ho és la Mireia i la Laia és la que té pigues.