Criatures 01/08/2018

Per una concepció positiva del treball

Joan Cornudella
6 min

Una de les idees centrals en l'educació Montessori és la concepció que té del treball. En l'anterior article, parlava del treball com a un dels aspectes que fan d'aquesta educació un model d'èxit i el definia com a tota activitat dels infants que és escollida lliurement i que contribueix al seu desenvolupament. En un entorn Montessori, el treball dels infants és construir la Torre rosa o fer un experiment que demostri les propietats de l'aire, però també servir-se el dinar, vestir-se autònomament, oferir un got d'aigua a un company o, fins i tot, trobar a faltar els pares.

Aquesta concepció de treball però, és aplicable més enllà de l'aula i de l'escola; a casa els infants també treballen i, per tant, cal que els oferim opcions perquè ho puguin fer. Opcions que han de ser considerades de la mateixa manera que els materials o les activitats de l'aula: pensades, estructurades, apropiades pel desenvolupament de l'infant, autorregulades. Per exemple, un infant de 4 anys pot responsabilitzar-se de posar un rentaplats, parar i desparar taula, posar la roba a rentar, ajudar a preparar el sopar o regar les plantes. Per fer-ho possible, caldrà pensar quins estris tenim, on els tenim i com li ensenyem a fer-los servir.

La idea que els infants aprenen únicament a través del joc lliure està cada cop més implantada socialment i l'aprenentatge basat en el joc cada cop més de moda en l'educació infantil i primària. Una de les propostes estrella de la innovació educativa és la "gamificació", l'aplicació d'elements de disseny de jocs a l'àmbit educatiu, la transformació de l'ensenyament i l'aprenentatge en un joc. Totes aquestes tendències tenen una concepció negativa del procés educatiu. S'entén que, com que l'aprenentatge és intrínsecament desplaent, cal fer-lo agradable de manera artificial.

Aquesta cançó de la pel·lícula "Mary Poppins" il·lustra a la perfecció aquest model. Com que els infants no volen recollir l'habitació, doncs ho transformem en un joc i ja està. "Una mica de sucre diu que tot ho fa passar". Hem arribat al punt en que les nostres aules s'han de convertir en un Candy Crush pedagogic per tal d'estar al dia amb les últimes tendències en educació.

Cap de nosaltres ho recorda, però vam començar a aprendre a gatejar de manera natural. Ho vam fer per voluntat pròpia i quan estàvem llestos, no quan els nostres pares ens ho van dir. Vam fer-ho seguint els nostres instints i mitjançant l'observació -dels adults i d'altres infants- i l'assaig-error.

Quan apreníem a caminar -sense que ningú ens hagués apuntat a cap acadèmia de caminar, per cert- vam caure incomptables vegades i ens en vàrem frustrar unes quantes més, però vam seguir dedicant-hi totes les nostres energies sense la necessitat de premis, càstigs, d'ajudes externes o d'encoratjament.

De manera molt similar establim les connexions neuronals que ens permeten aprendre a escriure, llegir, a sumar i restar, menjar amb forquilla i ganivet o escombrar. Aquest impuls intern per aprendre -per desenvolupar-nos- no és exclusiu de la primera infància, deia la doctora Montessori, sinó que continua durant tota la vida si no l'eliminem.

L'educació Montessori posa el treball al centre del procés d'ensenyament - aprenentatge. Una concepció positiva del treball implica que és recompensant per si mateix i així ho transmetem a les aules Montessori; per tant, és prioritari protegir els nens de qualsevol estímul o influència externa que interfereixi o canviï aquesta motivació interna per l'aprenentatge. Per exemple, quan el nostre fill o filla aconsegueix posar-se les sabates el beneficia molt més que li diguem "t'has posat les sabates tu sol/a!" o "t'ha costat molt posar-te les sabates?" en comptes de "molt bé" o "bona feina". Els elogis creen infants motivats externament i per tant menys capaços de tenir criteri propi sobre la seva acció.

A l'aula, això es tradueix en l'ús de materials i activitats que els motiven intrínsecament i que es fonamenten en les necessitats i interessos dels infants en cada etapa del seu desenvolupament, així com en les lliçons específiques del mestre sobre el seu ús. A més, és essencial que els infants tinguin llibertat per escollir el seu treball d'entre els materials i les activitats que els han estat presentats així com per interactuar amb la resta de companys.

Tot i que aquestes característiques són comunes entre Montessori i els models d'aprenentatge basat en el joc, la Dra. Angeline S. Lilard afirma en aquest article que l'educació Montessori es diferencia de l'aprenentatge basat en el joc per tres raons fonamentals.

L'estructura profunda dels materials

Els materials Montessori tenen una seqüència lògica d'ús i una interrelació entre ells. Per exemple, la Torre rosa, un dels materials més coneguts, permet als infants explorar i manipular el concepte de dimensió i alhora els prepara per a la comprensió del sistema decimal.

Els límits en l'elecció

L'educació Montessori és més restrictiva amb els límits en l'elecció que l'aprenentatge basat en el joc. Com hem dit abans, els infants només poden treballar amb aquelles activitats que els han estat presentades pel mestre d'una manera específica, dissenyada per treure'n el màxim benefici pedagògic. Segons la recerca, hi ha principalment tres raons per posar límits a l'elecció lliure:

  • Primerament, jugar lliurement amb materials que tenen un objectiu específic interfereix amb l'aprenentatge d'aquest objectiu. Utilitzant l'exemple anterior és normal veure un mestre Montessori redirigir un infant que construeix una casa o juga a tambors amb l'escala marró, ja que estaria interferint amb els objectius d'aquest material.
  • L'evidència científica ha comprovat amplament que l'ordre en un entorn té una correlació directa amb l'aprenentatge. Una manera ordenada d'interactuar amb els materials, amb l'ambient i amb els companys contribueix a aquest d'ordre en l'entorn.
  • L'autodisciplina és una dels components clau de la funció executiva. Els límits en l'elecció i l'especificitat de la interacció amb els materials ajuden de manera directa a treballar l'autodisciplina.

La descripció de l'activitat

El nom sí que fa la cosa; la pròpia denominació de l'activitat -treball vs joc- denota una concepció de l'activitat en sí. Maria Montessori creia fermament que els infants es construeixen a sí mateixos en tots els aspectes del seu desenvolupament i que troben, parafrasejant-la, "joiosa" qualsevol activitat que els ajudi a desenvolupar-se. Per tant, l'educació Montessori considera el treball com a intrínsecament "joiós" quan aquest contribueix al desenvolupament autònom de la persona.

No puc acabar l'article sense fer referència a dos aspectes descriptius del treball en un ambient Montessori: la concentració i la repetició. Contràriament a les creences generalitzades sobre l'educació infantil i primària, els infants, de manera natural, són capaços -i hi tendeixen- de treballar autònomament durant llargs períodes de temps. Un observador primerenc en una aula Montessori es sorprendrà de veure que els infants de tres a dotze anys treballen ininterrompudament en cicles de tres hores.

En el marc d'aquests períodes de treball es dóna un altre fenomen que posa en dubte les assumpcions que tenim sobre l'educació en aquestes etapes: la repetició. Els infants de 3 a 6 anys tendeixen a repetir el treball amb un mateix material durant estones llargues; no és estrany veure un infant fent l'activitat de polir fusta una vegada i una altra, buscant més objectes per polir, durant una hora i mitja en un ambient Montessori. A primària, aquesta mateixa pulsió es manifesta en el que anomenem repetició per elaboració. Un exemple clar d'aquest tipus de repetició són les multiplicacions de metre i mig de llarg que poden arribar a calcular els alumnes Montessori de 6 a 9 anys.

L'objectiu de Maria Montessori

Una concepció del treball dels infants dins i fora de l'aula com la que tenia Maria Montessori és encara revolucionària avui dia. La societat necessita persones que dediquin els seus esforços, el seu treball, a contribuir en la creació d'un demà milor. Imaginem-nos, per un moment, la capacitat de contribució d'una generació d'infants educats amb una concepció positiva del treball, empoderats de cara al seu propi desenvolupament i disposats a fer efectiva la seva aportació a la societat.

L'objectiu final de Maria Montessori era la transformació social, la creació d'una societat més lliure i més justa a través de l'educació. Montessori creu en l'enorme potencial creatiu i transformador de l'infant, entenent que cada nova generació duu amb ella la possibilitat d'un canvi social en la forma de persones lliures.

Aquesta és la tasca ingent i apassionant de tot educador.

stats