Criatures 18/06/2018

El meu fill té Altes Capacitats

Montse Pin Bl
4 min

Sant CugatA través d'aquestes línies vull escriure què és per mi tenir un fill d'altes capacitats. Les seves caracteristiques, les seves curiositats...

“El dia que vas néixer sabia que res seria com abans, que erets especial. Vas ser un nadó molt demandant, despert i curiós. Sempre has estat un nen especialment sensible amb les normes (sempre has revisat les normes dels llocs nous abans de sentir-t’hi còmode) i els valors socials. Et va costar molt comprendre que els cops que podies rebre jugant, no eren ofenses personals, sinó que alguns nens d’educació infantil son molt moguts.

Ja des de ben petit feies coses sorprenents. Recordo que amb dos mesos, et tapaves els ulls amb el teu osset de peluix per evitar que la llum et molestés. Quan ho comentava a la família, em deien que això no era possible, que no podies fer allò de forma voluntària. Vàrem fer la prova i va resultar cert; la llum et feia nosa per dormir i simplement hi posaves remei de la forma més senzilla. Amb sis mesos jugaves a associar objectes seguint el codi de forma/color amb el mòbil del pare, recordes? Era sorprenent! però, quan realment ens vas sorprendre va ser aquell any en que el Pare Noel et va regalar el teu ninot per cantar i el vas agafar amb tantes ganes que, el dia de Reis, ja havies après les quinze cançons; tenies un any i mig.

Anaves crixent i anàvem sumant anècdotes, per nosaltres normalitzades completament fins que un dia, una mestra de primer curs d’educació infantil ens va fer pensar que realment hi havia coses extraordinàries, que valia la pena valorar-ho per poder fer un acompanyament des de l’escola. Ens ho vàrem pensar molt, no veiem el motiu de sotmetre’t a estudi si tu erets feliç però, va arribar el curs següent i va ser desastrós. Les teves ganes d’aprendre, la teva curiositat, es van apagar de cop, i la nostra preocupació ens va convèncer de que havíem de fer el pas. Després de consultar amb un hospital de referència, sense èxit, et van valorar en un centre especialitzat en aquesta matèria i els resultats ens van deixar fora de joc. Sí veiem que la teva capacitat d’aprenentatge no tenia fi, sí veiem que els teus interessos eren molt concrets, inclús obsessius, i que tenies coneixements fora del normal en aquells temes, sí veiem que els teus raonaments i preguntes ens deixaven sense resposta en algunes ocasions però, no imaginàvem que els resultats serien els que foren.

Amb l’informe a la ma i encoratjats perquè per fi t’ajudarien, ens vàrem trobar amb una dualitat que no esperàvem. L’escola i alguns docents tenien ganes però poc coneixement i estratègies però per desgràcia no eren tots, i una de les persones de referència a l’aula no ho veia. No veia que allò que estaven aprenent de matemàtiques a segon curs d’educació infantil tu ja ho sabies des de feia un any i això et portava a despenjar-te completament del que feien, i et portava a cometre errades per la baixa motivació i atenció en allò que feies. A final de curs vam demostrar lo equivocada que havia estat aquella persona però el curs ja havia estat perdut. Tu vas passar la meitat dels dies plorant perquè no volies assistir a classe, vas agafar una actitud negativa i d’oposició cap a tot allò que representés aquella mestra, les matemàtiques i l’anglès van ser objecte de mania temporalment. Vas deixar de parlar en anglès, semblava que de cop i volta tota la immersió que havies viscut, tots els aprenentatges, s’havien esborrat. Per sort, el curs va finalitzar i amb ell els diferents problemes. Teníem l’esperança que el nou curs et permetés aprendre al teu ritme, sense frens.

Aquest any, tercer curs d’educació infantil tot ha estat diferent. Has recuperat les teves passions i les teves ganes d’aprendre... avions, galàxies, coets, el cos humà, l’origen i ús de l’aigua, els insectes, els països i les capitals del món, el nombre infinit, les taules de multiplicar...han estat temes sobre els que en algun moment has volgut conèixer i saber.

Que apassionant és viure el dia a dia amb tu! Perquè les teves preguntes son un repte per mi, perquè molts cops per donar-te resposta, hem hagut de cercar la informació als llibres i a internet. Quins moments més bonics quan ets tu qui em llegeix a mi els contes de bona nit, quan ets tu qui m’explica curiositats que no sé molt bé d’on surten però que son reals. Que fàcil sembla tot quan et sents feliç anant a l’escola perquè el pla individualitzat esta funcionant i t’està permetent profunditzar en els teus interessos a l’hora que coneixes coses noves igual d’apassionants.

Aquest any has madurat en tots els sentits. Ets més madur emocionalment, per això pots comprendre les injustícies, per això i per el teu gran raonament, podem parlar amb tu i fer-te entendre les coses quan alguna cosa no t’agrada i t’enfades. És cert, el tema de la frustració... et costa assumir segons quines coses però ben explicat i raonat, sempre ho entens i canvies la teva actitud.

Sé que a mida que vagis creixent altres reptes s’aniran obrint davant nostre i haurem de treballar dur per estar a l’alçada. L’escola haurà de plantejar diferents adaptacions a mida que la distància amb els teus companys sigui major. Haurem de fer un esforç entre tots perquè aquesta diferència que vas reconèixer sentir, no acabi resultant un motiu per el qual et sentis malament. Sé que avui et sents diferent però que no t’importa perquè els teus companys i amics t’estimen. Nosaltres com a pares tenim el repte de seguir satisfent les teves necessitats personals, emocionals i d’aprenentatge. Tot un repte que assolim amb la major de les il·lusions perquè, ets i seràs sempre, el nostre fill estimat.”

(Reflexions escrites l'any 2017)

stats