Excepcionalment normal

Excepcionalment normal
Centre de Psicologia Despierta Sant Cugat

Els estils d'aprenentatge

Els estils d’aprenentatge son els mecanismes amb què un alumne és capaç d’aprendre amb més facilitat. Es tracta d’una barreja de factors cognitius i afectius característics que ens permeten estimar com un alumne utilitza el seu entorn d’aprenentatge per aprendre de forma més eficaç. Totes les persones aprenem de forma diferent, mitjançant un estil d’aprenentatge propi.

A que ens referim?

Per exemple, hi ha persones que es senten més còmodes processant la informació a través de recursos visuals, d’altres aprenen millor a través de canals auditius i per tant, aprenen més fàcilment escolant o d’altres persones, que son més sensitives, els agrada el contacte i aprendre manipulant els elements.

Actualment existeix consens en assenyalar l’existència de 5 estils diferenciats d’aprenentatge. Aquests son el visual, l’auditiu, el verbal, el kinestèsic i el multimodal. A continuació els descriuré breument.

L’alumne amb un estil visual és aquell que utilitzarà les imatges, els gràfics, els mapes mentals, els diagrames i d’altres estratègies visuals per facilitar el seu aprenentatge. La representació gràfica de la informació els ajudarà a obtenir millor el coneixement. En canvi, per aquests estudiants, l’estudi a través de textos i lectures serà menys eficaç.

L’alumne amb un estil auditiu serà aquell que aprendrà escoltant al mestre a classe, sobre tot si aquest és un bon comunicador. L’ús de recursos auditius com els audiollibres o els podcasts podrien facilitar-li l’aprenentatge.

Per l’alumne amb un estil verbal, l’ús de la lectura i l’escriptura seran el sistema ideal per als seus aprenentatges. Aquests alumnes faran ús de recursos com prendre apunts a classe, consultar texts on-line, llegir articles  o consultar  assajos. Per aquests, la informació visual serà més difícil de processar.

Els alumnes d’estil kinestèsic, son alumnes que necessiten manipular la informació, que aprenen fent, tocant, experimentant. Son alumnes que necessiten sentir-se estimulats constantment per tal de no perdre l’interès. Aquests alumnes busquen l’aplicació pràctica d’allò que aprenen, per això necessiten experimentar i cercar relacions significatives.

Hauríem d’afegir un últim estil, el multimodal; que segons alguns autors és el més freqüent. Segons aquest, algunes persones aprenen gràcies a una combinació dels estils mencionats fins al moment tot i que, sempre amb un estil predominant.

Un dels objectius dels pedagogs i dels docents, és conèixer quins estils d’aprenentatge hi ha a les seves aules, per tal d’afavorir les estratègies didàctiques en vers l’aprenentatge dels alumnes i poder així, intentar garantir que tots els alumnes tinguin clara la informació que els volen trametre. Per aquesta raó, és important que els estudiants coneguin el seu estil d’aprenentatge preferit. Això pot afavorir el temps i eficàcia d’estudi, facilitant la optimització dels seus recursos.

En general, els alumnes amb altes capacitats, aprenen més ràpid, amb més facilitat que els companys. Son alumnes capaços de processar informació més complexa i elaborar raonaments més profunds. Alumnes que gràcies a la seva capacitat atencional i observacional, son capaços d’afrontar l’aprenentatge de forma més eficaç. Però això no és sempre així. Arriba un moment en que han d’esforçar-se igual que els companys, un moment en que tot allò que feien ja no els serveix i com no han après els hàbits d’estudi perquè no els feia falta, es troben amb dificultats per afrontar el seu èxit acadèmic. Davant d’això s’han de prendre mesures, fer canvis  en les rutines d’estudi i assimilar que sense esforç no hi ha recompensa.