Excepcionalment normal

Excepcionalment normal
Centre Despierta

Necessitats educatives dels alumnes amb Altes Capacitats

Actualment ens guiem pel model dels Tres Anells de Renzulli en la detecció/ identificació dels alumnes superdotats. Aquest model teòric desenvolupat per Joseph Renzulli ens assenyala que un sol factor com és el CI no és suficient per explicar una Alta Capacitat i que s’han de tenir en compte la motivació i compromís amb la tasca i l’habilitat creativa, a més d’una intel·ligència superior. Altres aspectes que trobem en un alumne amb Alta Capacitat son la gran curiositat i ganes d’aprendre, l’elevada intensitat emocional i la gran habilitat memorística i d’observació, entre d’altres característiques. Veient això podríem pensar que aquests alumnes no necessiten cap atenció especial però això no és així.

Els alumnes amb Alta Capacitat poden presentar necessitats educatives en relació a la gestió de les seves emocions, en relació a les relacions socials i necessitats relacionades amb la seva educació acadèmica (recursos educatius adaptats, hàbits d’estudi autònoms, etc). En relació amb tot el que hem comentat, els nens i nenes amb Altes Capacitats poden presentar problemes derivats de possibles disincronies.

El Síndrome de disincronia és la falta de sincronització, el desequilibri evolutiu entre el desenvolupament intel·lectual, afectiu, social y psicomotriu que pot presentar un nen amb Altes Capacitats  (Charles Terrasier, 1994). Aquest autor ens descriu dos grans blocs dintre d’aquest síndrome: la disincronia interna (intel·lectual-psicomotriu, intel·lectual-emocional); i la disincronia social. En futures entrades ens detindrem en aquest punt.

Quan es planteja una intervenció sobre les necessitats dels alumnes ACI, hem de tenir en compte totes les seves necessitats, tant les generals com les específiques, per tal que l’adaptació s’ajusti al perfil de l’alumne i cobreixi les necessitats del moment. S’ha d’iniciar el procés a partir d’una avaluació psicopedagògica completa, que ens permeti conèixer el perfil de l’alumne. A partir d’aquí ha d’haver una planificació del currículum, fixant uns objectius curriculars ajustats a les necessitats reals de l’alumne i s’han d’implementar activitats que assegurin un aprenentatge útil i profitós, ajustat al nivell de l’alumne i dels seus interessos; potenciant la investigació i el pensament divergent. En tot aquest procés, no ens hem d’oblidar de l’important paper que té la família com figura referent de l’alumne i com a peça estrella en el desenvolupament global del nen/a.

Dintre de les accions que es poden prendre per atendre aquest alumnat, estan les mesures ordinàries, extraordinàries i les excepcionals.

Les mesures ordinàries son destinades a tota l’aula i la seva funció és promoure el desenvolupament òptim dels objectius generals de l’ensenyament. Per a això es poden realitzar petites modificacions i ajustaments en la metodologia i en alguns dels continguts.

Les mesures de caràcter extraordinari permeten enriquir l’aprenentatge de l’alumne. Es realitza a través d’un pla individualitzat que permet a l’alumne ampliar i profunditzar sobre el contingut curricular, dintre de l’aula ordinària i compartint experiències educatives amb el seu grup de companys. Aquesta mesura comporta l’eliminació de les tasques repetitives i monòtones sobre coneixements que l’alumne amb Alta Capacitat ja ha adquirit.

Renzulli va proposar un model d’enriquiment compost de tres nivells. Al primer nivell els alumnes poden profunditzar en coneixements no contemplats dins del currículum ordinari. Al segon nivell els alumnes aprenen i entrenen diferents habilitats que els permeten aprendre a pensar (pensament crític, solució de problemes, etc). Al tercer nivell els alumnes desenvolupen un projecte, individual o en petit grup, amb l’objectiu de posar a la pràctica els coneixements que tenen i aprendre nous coneixements de nivells superiors.

Les mesures de caràcter extraordinari contemplen dues vies: l’enriquiment, que suposa una ampliació horitzontal, és a dir, sense avançar temari del curs superior i, l’ampliació del currículum, que suposa la inclusió d’objectius i continguts del curs superior.

Les mesures excepcionals son destinades a aquells alumnes d’Altes Capacitats que presenten un nivell de competència curricular superior al del curs que els toca. La més comú és la flexibilització i consisteix en que l’alumne vegi reduïda la seva escolarització degut a que avanci un curs. Aquesta és una mesura que afavoreix la motivació de l’alumne però que pot comportar problemes d’adaptació al nou grup si no es prepara amb cura. Dintre de les mesures excepcionals també trobem la flexibilització parcial, que implica avançar a un curs superior però només en algunes matèries.

Sigui quina sigui la proposta d’intervenció escollida, aquesta ha de ser realista i producte del treball coordinat de tots els professionals del centre i ha d’anar precedida, tal com hem indicat, per una avaluació psicopedagògica completa. Al llarg de tota la vida acadèmica és important fer un acompanyament educatiu i personal, amb valoracions periòdiques de les mesures adoptades i de l’estat emocional, personal i social de l’alumne, amb la finalitat d’arribar a un desenvolupament òptim de l’alumne.

Referències

Renzulli, J. (1994). "El concepto de los tres anillos de la superdotación: Un modelo de desarrollo para una producción creativa”. En Benito, Y. (coord.), Desarrollo y educación de los niños superdotados. Salamanca: Amarú.

Terrassier, J. C. (1994). La existencia psicosocial particular de los superdotados. Ideacción, 3

http://educacio.gencat.cat/documents/ServeisEducatius/EAP_Altes_capacitats_EAP.pdf