Excepcionalment normal

Excepcionalment normal
Centre de Psicologia Despierta Sant Cugat

Dificultats d'aprenentatge

Ha acabat el Nadal i tots tornem a les nostres rutines. Feina i escola son fonts de satisfacció personal però en algunes ocasions, també son generadors d'estrès i malestar personal i familiar. Encetem trimestre i les noves propostes acadèmiques i nous aprenentatges poden ser l'origen de problemes i frustracions sobretot quan tot i tenir molt d'interès en aprendre, tenim dificultats per afrontar l'educació.

En aquest post ens agradaria recuperar un tema sobre el que vàrem escriure al Tot Sant Cugat ara fa un parell de mesos. En ell parlàvem sobre els infants que presenten dificultats  d’aprenentatge en alguna de les seves formes. En aquesta ocasió ens agradaria estendre’ns una mica més en l’anàlisi d’aquest tema així com parlar sobre la seva reeducació.

Recordem que els nens/es que presenten dificultats d’aprenentatge, en general son nens amb una intel·ligència mitja que poden presentar dificultats en l’adquisició de la lectura, l’escriptura o el càlcul (dislèxia, disgrafia o discàlcul), entre altres. Però, podem  trobar dificultats d’aprenentatge en nens amb diagnòstic d’alta capacitat intel·lectual?

Sí, i estaríem parlant d’una “doble excepcionalitat”. Si voleu ampliar informació sobre la doble excepcionalitat consultar aquí. Aquests nens/es poden ser brillants en algunes àrees i, a l’hora, presentar problemes en d’altres. Per exemple, podem tenir un nen amb grans habilitats lògiques i comunicatives però que presenti disgrafia. Així doncs, podem comprovar que es tracta d’un tema comú a tota la població estudiantil.

Si mirem les estadístiques, aquestes indiquen que existeix una prevalença del 10-15%, per tant, és una de les principals causes de fracàs escolar. Les dificultats son presents al llarg de tota la vida escolar, influenciant de forma negativa el desenvolupament dels aprenentatges. Els baixos resultats junt amb la manca de comprensió produeixen, a la llarga, problemes emocionals i de baixa autoestima en aquests estudiants.

Si observem dificultats en el llenguatge oral, escrit o matemàtic, baixa capacitat atencionals i/o de concentració, mala organització i planificació, dificultat en seguir normes socials o en el control dels impulsos... entre d’altres signes, haurem de sospitar de l’existència d’un trastorn i consultar amb un especialista per poder fer un diagnòstic que ens permeti dissenyar una intervenció/reeducació específica.

Les reeducacions psicopedagògiques son intervencions que realitza un psicòleg o psicopedagog amb l’objectiu de dotar de les eines necessàries a l’infant/jove per tal que aquest guanyi autonomia en el seu aprenentatge i facilitar una millora en el seu desenvolupament acadèmic.  Per a això perseguim tres objectius diferenciats però que s’han de treballar de forma conjunta, com un tot indivisible:

Intervenim amb nens que tenen dificultats d’aprenentatge per tal de millorar les competències acadèmiques. Per fer-ho aprenem les diferents tècniques d’estudi i estratègies de memòria i, reforcem les matèries més fluixes.

Intervenim a nivell cognitiu perquè estimulem les capacitats i habilitats cognitives bàsiques per l’aprenentatge com poden ser la memòria, l’atenció i concentració o el raonament lògic, entre d’altres.

Però no n’hi ha prou amb intervenir sobre la cognició i competències acadèmiques si ens oblidem de l’emoció. És important fer un acompanyament emocional, treballar l’autoestima i la motivació així com reforçar les habilitats socials i d’intel·ligència emocional.

Finalment, volíem assenyalar la necessitat de reeducar e intervenir per tal de facilitar la vida acadèmica a aquests nens. No importa si a més tenen altes capacitats o no, lo important és que aprenguin estratègies d’aprenentatge i guanyin autonomia a l’hora de gestionar el seu aprenentatge, això els aportarà seguretat i una autoestima més elevada. I per tant, tindrem nens més feliços.