Criatures 13/09/2021

Intoleràncies i al·lèrgies que no ho són

2 min
Menjar real, la base  d’una alimentació saludable per als nadons

A les portes de l’inici d’un nou curs escolar, molts són els pares que a hores d’ara estan acabant de planxar aquella bata o de buscar aquella carmanyola que portava 82 dies en desús al fons de l’armari de la cuina i que potser l’últim dia es va endreçar precipitadament amb quatre molles de l’últim entrepà del curs passat.

Enguany s’espera una versió millorada del curs anterior, no exempt de totes les precaucions, però sembla que amb un 70% de catalans vaccinats, ara sí que la il·lusió de deixar enrere aquesta maleïda pandèmia, s’augura un dia que cada cop es presenta més proper. Encara emmascarats, però sembla que aviat ens n’oblidarem d’estar a l’última en mascaretes.

Parlant de modes… la nova moda de les famílies sobreprotectores des de ja fa uns cursos i que cada cop compta amb més adeptes, és la d’inventar-se que el seu fill té al·lèrgia o és intolerant a tot allò que no li ve de gust menjar. I així ho fan saber a l’escola, amb notes a l’agenda amb molta retòrica o amb trucades que freguen el qualificatiu d’institucionals.

És a dir que més enllà de fer-los menjar de tot als seus fills, aquells pares que no s’hi volen discutir ni barallar i opten pel recurs fàcil de fer-los cada dia el mateix (i poc variat) menú a gust del consumidor, en comptes d’aprofitar els àpats a l’escola per garantir-se que almenys fora de casa els seus fills mengen una mica de tot, fan tot el contrari i els signen un altre xec en blanc alimentari: un certificat que diu que no “poden” menjar aquells productes que decideixin els fills.

Alumnes descarats que sabent-se el joc de les intoleràncies, si els pares no els han signat res, se n'inventen alguna segons el seu interès particular driblant els pèsols, el peix, la fruita o la col-i-flor. Els monitors davant el dubte, truquen a les famílies per verificar-ho, i aquestes, segueixen el joc del fill, mentint, assentint i corroborant l'enginy del rei de la casa. 

Ja són algunes escoles que, fartes de l'augment sobtat d'intoleràncies en el seu alumnat, demanen a les famílies un certificat del pediatre, a qui li toca el galdós paper de cedir o no a les pressions dels pares.

D'altres són més sincers, i abans de mentir, s'emporten l'alumne a dinar a casa el dia que toca el plat que l'infant "no tolera". On hem arribat, oi? Primer dia d’escola i primers reguitzells d’intoleràncies inventades. Si ets un d’ells, encara hi ets a temps de llençar la llista a les escombraries, parlar amb el teu fill i explicar-li que s’ha acabat el bròquil. Però no en el sentit literal que ell voldria, sinó que s’ha acabat la mentida i comença la cultura de l’esforç, i l’educació del paladar a menjar sa i variat. Quelcom imprescindible i que els servirà per tota la vida.

stats