Criatures 30/12/2020

Dormir al llit dels pares

4 min
Dormir al llit dels pares

Aquest dia en Jordi Évole entevistava Leo Messi. Entre les diferents preguntes que li va fer, alguna de personal. I aquí, l’astre argentí es va deixar anar. Messi va confessar que sovint els seus 3 fills van a dormir al llit amb els pares i que per un d’ells, ja s’ha convertit en el pa de cada dia.

Remenant per la xarxa, em van començar a aparèixer tuits de diferents persones que, aprofitant aquesta entrevista, empatitzaven amb Messi i contents, relataven que ara encara l’idolatren més, en aquest cas, per tenir quelcom en comú amb ell.

El dormir dels nens, com tot, també s’educa. És un pas més cap a la seva autonomia. I si des de sempre, dormen al seu llit, ho aprenen des del primer dia de vida. I no hi ha debat. Altra cosa és que els caps de setmana i quan ens despertem tots, els faci gràcia anar al llit dels pares i jugar, fer pessigolles, guerra de coixins... però a la nit i a l’hora de dormir, tothom té el seu llit.

Els qui practiquen aquest arriscat art de passar les nits en blanc, mentre van rebent puntades de peu o innocents cops de puny a l’ull d’un nen travesser al llit, sempre posen el mateix tipus d’excusa: que els nens necessiten el contacte, que els dóna seguretat, que si no se’l posen amb ells al llit, senten que l’estan abandonant, que el nen té por... a l’hora de la veritat però, tenim un nadó, que més intel·ligent que ningú, ja els està prenent el pèl des del primer dia de vida.

I és que des que neixen, els nens han de dormir al seu bressol, per al cap de pocs mesos passar a la seva pròpia habitació. Tot això que semblaria de calaix, es practica cada cop menys en aquesta societat cada cop més pendent d’embolcallar els nens, que no pas d’ajudar-los a ser autònoms.

La sobreprotecció de la que tant alerto sempre en aquest blog, comença segurament en un 99% dels casos, al llit dels pares, consentint el nadó des del primer somicar de vida. I a partir d’aquí, ja el portaran sempre entre cotons i mai tindran un no per a ell. Això afectarà la seva personalitat i molt probablement el convertiran en un nen dependent i insegur.

A més que el nen ha d’aprendre a dormir al seu llit, tenir el fill al llit dels pares, resta intimitat als dos membres de la parella, que ja de per sí, els propis fills els absorbeixen el dia a dia i tenen poques estones de calma i complicitat. I no cal ni dir, que el descans d’aquests pares cansats, també se’n veurà ressentit, dormint poc i malament.

I pels qui opten per aquesta manera de fer... quan serà el moment de fer dormir el nen al seu llit? Hi ha nens de 8 i 9 anys que segueixen dormint amb els seus pares... i és que com més temps passa, la pilota es va fent més grossa i més els costarà revertir la situació...

Després tot és un peix que es mossega la cua: els nens que dormen amb els pares s’autoconvencen que no ho saben fer d’una altra manera, no volen fer-ho a cap altre lloc, no volen anar de colònies perquè se senten insegurs... i com que el perfil de pares que deixa que el nen dormi amb ells, ja són els que li deixen prendre totes les decisions, aquells nens, si ho decideixen així, no van a les colònies. Un nou pas enrere cap a la seva autonomia, seguretat, personalitat... i cap a la nul·la autoritat dels pares en decisions que han de prendre els adults pel benestar dels seus fills.

Tots els defensors de dormir amb els nens al llit mai no expliquen les poques hores que dormen, que un dels dos membres de la parella sempre hagi d’acabar intentant dormir al sofà, el malestar que això genera en la parella i en definitiva, que tampoc no estan fent cap favor als seus fills i filles.

Aprendre a dormir. Un aprenentatge més de la vida dels pares. Establir uns hàbits, uns horaris, unes rutines, un acompanyament i molt d’amor, però cadascú al seu llit. Us ho recomano. Dormiran. Dormireu.

stats