Colònies amb telèfon mòbil?
M’estrenaré en aquest blog, amb un article sobre un dels tuits que he fet a nivell d’educació i que més repercussió ha tingut. Com sempre, amb diversitat d’opinions, però predominant aquelles contràries a la meva manera d’entendre l’educació. Ja em quadra. Em sorprendria que no fos així. Vaig contracorrent respecte la manera com s’educa avui en dia. M’explicaré. Però si us sembla, començo per recuperar el tuit, i a partir d’aquí, l’article sortirà tot sol. Deia així:
“Colònies de 5 dies de nens de 12 anys. Mòbils prohibits. Molts dels que en tenen (nens de 12 anys!), el porten. 3 d’ells truquen a casa la primera nit i diuen als pares que els vagin a buscar. I els van a buscar. Aquesta és la societat que estem construint. Que algú eduqui els pares!”
Aquesta piulada va tenir 2.102 RT, 4.090 agradaments i 138 comentaris. Aquí cal afegir-hi els retuits amb comentari, que no tinc comptabilitzats, la majoria defensant nens i pares, és clar.
D’entrada, en el tuit hi detecto 4 barbaritats que diuen molt de la manera d’educar d’avui en dia, que embolcalla els nens en una bombolla, els deixa fer absolutament tot el que volen i anul·la qualsevol possibilitat d’enfrontar-se a la frustració (tan necessària per saber de què va la vida), perquè els donen els pinyonets pelats. Els fan creure el centre d’atenció de tots els membres de la família. Només han d’aixecar un dit perquè tothom corri. En el cas de l’exemple que ens ocupa, aquests són , segons el meu criteri, els 4 punts que són per tirar la gorra al foc:
1.- Nens de 12 anys amb mòbil. No ho dic en el tuit (perquè té un límit de caràcters), però si ja trobo gros que nens de 12 anys tinguin accés a un mòbil amb connexió a internet i sense cap control parental de cap mena (amb els perills que això suposa), imagineu-vos si us dic que molts d’ells, ja el tenen amb 8 i 9 anys… on tenen el cap aquests pares? Per què necessiten un mòbil nens tan petits? Són conscients els seus pares que des d’aquest aparell, tenen accés a tot? El fan servir per res educatiu o funcional? Saben els pares on es connecten? Saben a quines hores el fan servir?
2.- Si el mòbil no és permès en aquelles colònies, no és permès. No hi ha volta de full. Qui accepti les normes, que vagi a aquelles colònies. Qui no les accepti, que es quedi a casa aquells 5 dies, mirant el mòbil i jugant a la Play. No hi ha més. Per tant, és un error de magnituds incalculables que uns pares permetin saltar-se la llei i passar per sobre dels professors o monitors. Perquè aquí els nens també aprenen a desautoritzar l’adult perquè saben que els seus pares els cobreixen.
3.- Encara és més gros que aquells nens, acabats d’arribar a la casa de colònies, ja truquin als pares perquè els vagin a buscar. Quins motius empenyen a un nen de 12 anys a decidir que no vol participar d’aquelles colònies, quan tot just han tingut temps d’arribar a l’alberg i deixar les motxilles? Això només passa si ets un nen que saps que a casa teva manes tu, fas el que vols, i que quan truquis als pares, correran per venir-te a buscar.
4.- I el que ja és de traca, és que aquells pares, còmplices de la insubmissió dels seus fills, portant el mòbil d’amagat, responguin la trucada, es creguin que les colònies no els agradaran i que hi ha un motiu de pes i els vagin a buscar. Em pregunto amb quina cara es van mirar als monitors quan van tenir la barra d’aparèixer a la casa de colònies. Quin paper els hi van fer els monitors? Com ho justifiquen els pares? I els nens? I sobretot, què en queda dels valors avui en dia inexistents de la majoria de famílies que eduquen així i tots els qui em tiren la cavalleria per sobre en el tuit, justificant que els nens portessin el mòbil i que si no hi estaven a gust “com puc pretendre que s’hi quedessin 5 dies”?
La majoria de tuits que em responien, ho feien en aquest sentit. Per això, en un primer moment he dit que ja em lligava que la majoria de comentaris m’anessin en contra: perquè així és com eduquen avui en dia els pares i mares els seus fills. A fer el que volen les 24h del dia. A estar per sobre de tot i de tothom. A no respectar els seus superiors, siguin mestres o monitors. A donar-los tot el que volen i demanen, sigui justificat o no. Ho veig a l’escola, ho veig al carrer... són els nens d’avui. Són els pares d’avui. I així va tot.
