Colònies sense quedar-s'hi a dormir no són colònies!

Aquest maleït virus del COVID-19 ens està portant pel camí de l’amargura. Ja fa mesos que dura la broma i són massa les coses de les que ens ha privat, amb tant de temps confinats a casa i ara que podem sortir, ho hem de fer amb tantes precaucions, que mai acabem de tornar a la normalitat.

Els que segurament n’han patit més les conseqüències són els nens i nenes, que a més de quedar-se sense poder assistir a l’escola, amb tots els seus amics i mestres i en definitiva, sense la seva rutina a la que serà la seva llar durant la infantesa i on hi viuran més experiències i aventures, també s’han perdut una bona pila d’extraescolars i moments únics per compartir amb els seus.

Un d’aquests moments especials són sens dubte les colònies; un espai fantàstic per aprendre a ser cada cop més autònoms, a viure lluny dels pares i sortir per uns dies de la bombolleta familiar. Les colònies són una eina educativa que posa a disponibilitat dels mestres un espai on promoure la curiositat innata dels infants, afavoreixen la cohesió de grup i en definitiva, és una experiència única i emocionant i que acabarà sent molt rellevant en el desenvolupament de nens i nenes. Ah! I colònies vol dir colònies; sense mòbils ni altres aparells d’aïllament personal. Una trucada setmanal a la família per explicar quatre batalletes i dir que tot va bé i a córrer! I qui s’enyori, que pot passar i passa, per això hi ha els mestres i/o monitors: per fer tot el possible perquè s’adapti a la convivència amb la resta de companys i a la dinàmica de les colònies i acabi gaudint-ne amb tothom.

Hi ha famílies però, segur que han celebrat que s’hagin anul·lat les colònies, perquè no les tenien totes. Em comenta algun mestre de nens i nenes de 1r i 2n de primària, que a començament de curs, alguns pares i mares ja es mostraven neguitosos demanant molta informació sobre les colònies de final de curs, i algun d’ells, ja havia preguntat si al seu fill el podrien anar a buscar al final de la jornada perquè dormís a casa.

Atònit, aquest mestre va demanar als pares quin era l’impediment que feia que el seu fill no pogués assistir plenament a les colònies amb els seus companys i aquest, no era altre que no deixar que el seu fill sobreprotegit passés unes nits fora de casa. Precisament si per alguna cosa són imprescindibles unes colònies, és pel fet de no tenir sempre els pares donant instruccions i que són els nens i nenes els qui hauran de resoldre sols diferents situacions quotidianes que se’ls plantegin, prenent les seves pròpies decisions!

Per què... realment se sap quina és la finalitat de les colònies? Aquests pares han pensat per uns moments què suposaria que cada família pogués decidir quan i a quina hora recollirà al seu fill? Saben que les pors i dubtes que expressen són només seus i que a l’hora de la veritat els nens i nenes en tornen encantats? Algú pot imaginar unes colònies amb un reducte de pares que apareixen a una hora concreta per endur-se els seus fills a casa i tornar-los l’endemà al matí? Faria riure! El que realment fa que les colònies siguin especials és el fet de dormir fora de casa juntament amb els seus companys i mestres/monitors!

Per “sort”, el COVID-19 els ha donat un cop de mà a aquestes famílies. Però per sort també de la resta de mortals, aquesta pandèmia no durarà tota la vida i algun dia tornarem a fer vida normal amb escoles, extraescolars i colònies. Unes colònies que els aniran de fàbula a nens i nenes per trencar aquest cordó umbilical que alguns d’ells encara tenen amb els seus pares i que els priva de créixer emocionalment i personal cada dia.

Cada vegada són més els pares i mares que es mostren amb recança a l’hora de deixar anar uns dies de colònies als seus fills i que fan mans i mànigues per buscar-hi pegues on no n’hi ha. Segurament no saben que actuant així, els estan robant un petit tros vital de la història de cadascun d’ells.