Blog | Escola de pares
13/09/2020

Tornada a l’escola: ploren els nens o els pares?

3 min
Una nena plora desconsoladament.

La tornada a l’escola és imminent. No sabem com anirà tot plegat en aquest any tan estrany, però el que és evident és que ja tenim aquí el primer dia: el de les clàssiques corredisses de bon matí, per arribar a l’escola a l’hora que toca i començar un nou curs escolar.

Un moment que molts pares i mares no saben com afrontar. El de deixar els seus petits (i a vegades no tan petits) en mans d’algú altre que no siguin ells mateixos. Comiats eterns i que en aquests casos, acostumen a tenir un comú denominador: el grau de plorera del nen o nena en arribar a la llar d’infants o a l’escola, acostuma a ser proporcional amb la sobreprotecció en la que ha estat immers en els seus primers mesos i anys de vida.

A tot això, hi hem d’afegir que aquest curs el pla d'actuació de bona part dels centres, pren mesures dràstiques i no es podrà fer la típica adaptació de P3 on pares i mares podien entrar a l'aula, fer l'acompanyament de l'infant i fugir-ne quan aquest jugava tranquil amb tot l'arsenal de noves joguines.

L'angoixa de pares i mares doncs, es veurà incrementada per deixar els seus fills a les portes de l'escola, sense ni tan sols veure els/les mestres que l'acolliran amb els braços oberts i la mascareta posada.

Si ens ho mirem des de l’altre angle però, val a dir que això serà un alleugeriment pels mestres que s'estalviaran aquelles famílies que s'excedien en l'estona d'adaptació establerta i que destinaven tot el matí a quedar-se a l’aula del seu fill, que acabava interioritzant tant que els pares també anaven a escola i formaven part del mobiliari de l’aula, que llavors sí que quan intentaven marxar, el drama era assegurat.

Tampoc tindrem les entranyables escenes de pel·lícula on els pares espien els seus fills a través del paper esquinçat de les finestres. Per tant, aquest any, haurem de refiar el paper dels pares sobreprotectors a aquells que s’esperen pels voltants de l’escola, per controlar a l’hora del pati, si aquelles llàgrimes dels seus petits han minvat.

Però no cal patir, perquè aquesta sobreprotecció els portarà en alguns casos, a fer anar als avis a l’escola al migdia, a recollir els petits per tenir-los a dinar a casa, independentment del que recomanin les autoritats sanitàries, sent els avis com són, persones de risc. No fos cas que el menjar de l’escola no els agradés o que els facin beure poca aigua. És a dir que els pares els escurçaran el suposat patiment el màxim a costa dels avis.

Sobreprotecció que durarà al llarg de tota l’escolarització: de petits aquest perfil de pares volen passar la jornada laboral a l’aula, i de més grans, truquen a l’escola per queixar-se pel grup-classe que li ha tocat al seu fill i fan de missatgers dient que el nen o nena està indignat i avisen que no voldrà tornar-hi. De traca i mocador.

El que no saben aquestes famílies però, és que de ben segur que la retrobada a la tarda serà amb un somriure que evidenciarà que el primer dia ha anat d'allò millor. Com els que el vindran. A l’escola s’hi aprèn, s’hi juga, s’hi fan amics, es reforcen els valors... ingredients imprescindibles per a fer bones persones, treballadores i responsables. Va, confesseu-ho, plorareu més vosaltres que els vostres fills. Transmeteu-los serenor i molt d’amor i us sorprendran. Bona entrada de curs!

stats