Escola de pares

Jordi @novulltwiter

Menjar de tot

De tothom és sabut que mantenir una dieta equilibrada i adequada durant l’etapa educativa, és clau per al creixement i l’assoliment d’actituds saludables, així com pel bon desenvolupament de nens i nenes en tots els aspectes. Si us dic que els dietistes recomanen de 2 a 3 peces de fruita diàries, així com ingerir llet i derivats també 2 o 3 cops al dia, o menjar verdura cada dia (encara que sigui de guarnició) o peix, llegums i ous almenys 3 dies a la setmana, costaria trobar algú que s’hi acostés una mica.

I és que, que la majoria de nens i nenes d’avui en dia tenen una alimentació deplorable, no és cap secret. En aquesta nova manera d’educar que s’estila, són ells qui trien en cada moment el que menjaran. Menús fets a mida, sense cap mena de criteri alimentari ni nutritiu. És clar! Si els fan nens a partir dels 2 anys! Només heu d’estar en una aula i que se us acudeixi preguntar cada matí què han menjat per esmorzar, per estirar-vos dels cabells, o veure què porten per menjar a l’escola quan als volts de les 10 fem un petit esmorzar per aguantar fins l’hora de dinar.

De fet, mengen tan malament, que és el pa de cada dia que molts nens i nenes t’expliquin que abans de sortir de casa han vomitat. Vomitar! És gros, oi? Una negligència diria jo! Quan alguna vegada he gosat preguntar més del compte a alguna família, sempre obtinc el mateix tipus de resposta: “És que el pa no li agrada al matí”, “és que el pa no li agrada sucat amb tomàquet”, “és que quan es lleva no té gana...”, “...li dono un batut de xocolata i galetes de xocolata perquè quan es lleva no li entra res més...”. Sempre respostes per tirar la gorra al foc que intenten justificar (de manera deplorable, per cert) les males praxis alimentàries que li proporcionen al seu fill o filla, i el fet d’”educar-lo” a no esforçar-se per res a la vida, ni a menjar de tot.

I amb el dinar i el sopar, passa exactament el mateix: quatre coses mal menjades, triades pel nen o nena i sense cap pauta alimentària ni saludable. Per cert, que aquest perfil de pares són aquells que porten a la bossa de mà un arsenal de menjar (palets de pa, galetes, caramels o derivats) per quan al cap de mitja hora d’haver mal esmorzat o dinat, el fill o filla ja diu que té gana. Tot un cúmul de despropòsits.

Per això, a la majoria de nens d’avui en dia no els agrada res. Quan dic res, vull dir res. No se’ls ha educat el paladar ni se’ls ha anat donant una mica de tot. N’hi ha, que mengen pasta els 7 dies de la setmana. Ep! I alguns, fan els macarrons sols, perquè els seus pares no s’hi han volgut “barallar” ni per una salsa bolonyesa, ni un simple tomàquet fregit per sobre... Alguns doncs, fan això, alimentar-se de pasta i després totes les xocolates i galetes hagudes i per haver, no fos cas.

No existeix la verdura, l’amanida, els llegums, el peix, els embotits, la fruita... només xocolata i pasta. Bé, en algun cas es pot ampliar a salsitxes i arròs a la cubana. I en algun altre cas, a algun altre aliment que els agradi de rebot, però de tot allò que recomanen els experts en alimentació, i que he clarificat les dosis recomanades al principi de l’article, res de res. I cap d’aquestes famílies no fan l’esforç de discutir-hi ni un minut. Amb la resposta “és que no li agrada”, van a tot arreu. Un altre tema de la vida, en què nens i nenes se surten amb la seva i en queden clarament perjudicats.

Només cal fixar-s’hi una mica en els restaurants, i veure com els cambrers retiren els plats dels nens i nenes, plens de menjar. Em pregunto cada dia, què ha canviat de la generació dels nostres pares en què se’ns educava en els valors de l’esforç i el sacrifici, i t’havies de menjar el que hi havia a taula, amb dietes coherents i saludables, amb la casa de barrets que s’han convertit la majoria de famílies que fan començar la jornada als seus fills amb un batut de xocolata a la panxa i l’acaben igual, perquè en molts casos, també és el seu sopar.

Després hem de llegir els advertiments de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que parlen de cada dia més obesitat i dels problemes de sobrepès que de seguir així, afectaran el 80% dels homes i el 60% de les dones el 2030. Ho tenim a les nostres mans. El paladar, com tot, s’educa. Clar que es pot menjar una xocolata o una galeta, o anar a fer un suís de tant en tant! Només faltaria! Però la base de la bona alimentació s’ha de fer cada dia. Esmorzar complert i saludable. Recordeu que és l’àpat més important del dia. Res de picar a mig matí ni a mitja tarda, amb nens que sabeu que després ja no dinaran o soparan. I àpats variats i saludables amb tots els ingredients mencionats al principi.

I si aquest article ja us agafa tard i ja teniu un marrec de més de 2 anys que no li agrada res, mai és tard per reeducar-li el paladar i anar-li introduint alguna cosa nova cada setmana, fins que acabi menjant de tot. Primer en petites dosis i cada cop augmentant més les quantitats. Se li explica i es comença la nova vida. Algú ho farà? Bon profit!

El batut de xocolata, l'esmorzar de molts nens i nenes. Zoom

El batut de xocolata, l'esmorzar de molts nens i nenes.