Blog | Escola de pares
29/04/2020

COVID-19 o pares i mares que no suporten els seus fills

2 min
En aquest confinament, moltes famílies estan fent gaudir de valent els infants.

Si una cosa ha quedat clara aquests dies de confinament, és que alguns pares i mares han arribat al límit de la paciència amb els seus fills a casa. I no em refereixo precisament a pares i mares que es dediquen professionalment a la sanitat, i que desbordats de feina i angoixa, estan fent mans i mànigues per salvar vides al mateix temps que ho compaginen amb quan arriben a casa, salvaguardar la salut dels més petits.

Em refereixo a aquells pares i mares que o bé perquè han perdut la feina, o bé perquè la situació extraordinària que estem vivint els obliga a quedar-se a casa, han manifestat enèrgicament que ja no saben què fer amb els seus petits (i no tan petits).

És una situació complicada per a tothom, cert. I tots hem de fer equilibris per passar el temps de la millor manera possible, perquè els nostres fills i filles se sentin atesos i passin bona part del dia fent activitats productives i interessants. I em trec el barret amb el que estan fent molts pares i mares amb els seus fills en aquests dies de confinament: Jocs de taula, cuinar, llegir, fer alguna activitat escolar, jocs casolans amb materials reciclats, experiments... i els que tenen més sort i espai, ho estan combinant amb sortides al jardí i activitat física.

De la varietat de famílies i maneres de passar el confinament doncs, m’ha cridat l’atenció un perfil de pares que remuguen per tot. Aquells que han enviat uns quants correus a les escoles, queixant-se dels mestres, de si els posen deures, no els n’hi posen, si n’hi ha massa, si massa pocs... i després de mostrar-se totalment superats en aquests correus, acaben explotant també a les xarxes o en grups de whatsapp.

Podria ser que aquest perfil de pares i mares que han perdut la paciència abans que ningú, estiguin recollint els fruits dels nens i nenes que han “educat”? Pot ser que els que han deixat anar la seva ràbia contra els mestres, siguin precisament els que més els necessiten en aquests moments? Seria descabellat afirmar que a aquests que els dies se’ls fan tan llargs, siguin precisament aquells que tenen més dificultats a l’hora de controlar el comportament dels seus fills? Pot ser que això del COVID-19 sembli com un petit parany que els ha preparat la vida? I ara que han de passar tantes hores amb els seus fills a casa i veuen com les gasten, no seria hora que valoressin d’una vegada la feina dels mestres, que porten anys i panys marcant-los els límits que no els han posat mai a casa i per què no dir-ho, havent d’aguantar segons quins comportaments i actituds?

Aquests dies de confinament doncs, i veient el panorama que tenen al davant alguns pares i mares, els hauria de servir també per reflexionar i intentar començar a canviar hàbits i maneres de fer. Mai és tard per fer un cop de timó en l’educació dels fills. Perquè potser aquests nervis que demostren cada dia, i que desfoguen en correus i crítiques a l’escola i els mestres, en el fons, denoten que el que els pot estar passant és que estan sobrepassats per la situació, perquè no suporten els seus propis fills, educats, per cert, al seu gust.

stats