Escola de pares
Aquest blog també es podria haver titulat "Nens bombolla". En ell, intento explicar-hi per què és imprescindible no sobreprotegir els nostres fills. Ets pare o mare i a casa teva hi manen els teus fills? A tu et sembla fantàstic. A mi, no. Llegeix-me i en parlem...
1
Pares i mares entrenadors
Tinc amics i amigues que a més de ser mestres, dediquen bona part del seu temps lliure a fer d’entrenadors i entrenadores de futbol, bàsquet, handbol, gimnàstica rítmica…els apassiona l’esport que han triat! L’han practicat i s’han format per ser-ne entrenadors i sempre els ha encuriosit molt poder-ho fer, pel fet de tenir l’oportunitat de veure també, com són els nens i nenes en altres àmbits que no siguin l’escolar.
I és clar, intenten transmetre els valors que pot arribar a generar l’esport: l’esforç, la constància, l’esportivitat, la companyonia, la solidaritat, l’empatia, l’amistat......
Criatures que miren porno? No pot ser!
Diferents estudis afirmen que el primer accés de molts nens i nenes a la pornografia s’avança ja als 8 anys. Una dada esfereïdora que no ajuda gens a la construcció d’una societat que en gran part, navega sense rumb. Penseu en com éreu cadascú de vosaltres amb 8 anys, en què pensàveu i quines inquietuds i ganes de jugar teníeu (a jocs de nens i nenes de 8 anys) i imagineu-vos veient aquestes imatges de la nova pornografia violenta, masclista i vexatòria.
Precisament el programa “No pot ser” d’en Jordi Basté, va voler conèixer-ne les conseqüències i els riscos d’aquesta dada i el periodista...
COVID-19 o pares i mares que no suporten els seus fills
Si una cosa ha quedat clara aquests dies de confinament, és que alguns pares i mares han arribat al límit de la paciència amb els seus fills a casa. I no em refereixo precisament a pares i mares que es dediquen professionalment a la sanitat, i que desbordats de feina i angoixa, estan fent mans i mànigues per salvar vides al mateix temps que ho compaginen amb quan arriben a casa, salvaguardar la salut dels més petits.
Em refereixo a aquells pares i mares que o bé perquè han perdut la feina, o bé perquè la situació extraordinària que estem vivint els obliga a quedar-se a casa, han manifestat...
Què és un ‘guau-guau’? I un ‘tete’ i una ‘tata’? Parlem-los bé, no?
Escoltava una vegada en Quim Monzó fer una interessant reflexió (amb la seva ironia i sarcasme habituals) sobre els pares i mares que utilitzen onomatopeies per parlar amb els seus fills, o infantilitzen el vocabulari. En Monzó deia que això és tractar els nens com cretins, i no li falta raó.
A què treu cap dir-li a un nen o nena quan veu un gos: “mira quin ‘guau-guau’”? I aquells que quan tenen el menjar a taula, els diuen que ja tenen a punt el ‘nyam-nyam’? I què me’n dieu dels que són a pagès i veuen un gall i en comptes de dir-los la paraula pel seu nom, també els posen aquest...
Els grups de whatsapp de pares
Dins del sobreproteccionisme del que parlem habitualment en aquest blog, no podia faltar-hi un capítol dedicat als grups de whatsapp de pares i mares: ja sigui el de pares i mares de la classe, així com el de futbol, bàsquet, ballet o guitarra.
Tots tenen un comú denominador: el treure responsabilitats als fills, perquè ja saben que si no recorden quins deures hi ha, quina samarreta s’ha de portar a entrenament, o quina cançó s’havia d’assajar a guitarra, els pares els resoldran la papereta a través del grup de whatsapp.
Aquests grups ben utilitzats, poden ser fantàstics, perquè ens poden...
Rebequeries de supermercat
Un tema que sempre m’ha inquietat molt i que és a l’ordre del dia en moltes famílies (en aquesta línia de no tenir mai cap NO pels seus fills i que no s’hagin d’enfrontar mai a cap tipus de frustració), és el menjar dins el supermercat i fer-hi uns espectacles de pel·lícula.
Quants de vosaltres no heu anat conduint el vostre carret de la compra i us heu creuat amb un altre carret, amb un nen o nena dins, que està fent el seu aperitiu particular? Els identificareu de seguida perquè mai són pomes, ni peres, ni plàtans. Sempre són patates fregides (en totes les seves varietats), productes de...
Menjar de tot
De tothom és sabut que mantenir una dieta equilibrada i adequada durant l’etapa educativa, és clau per al creixement i l’assoliment d’actituds saludables, així com pel bon desenvolupament de nens i nenes en tots els aspectes. Si us dic que els dietistes recomanen de 2 a 3 peces de fruita diàries, així com ingerir llet i derivats també 2 o 3 cops al dia, o menjar verdura cada dia (encara que sigui de guarnició) o peix, llegums i ous almenys 3 dies a la setmana, costaria trobar algú que s’hi acostés una mica.
I és que, que la majoria de nens i nenes d’avui en dia tenen una alimentació...
Perdre el seient o perdre la vergonya
Si heu llegit la meva biografia en aquest mateix blog, veureu que el que més em preocupa de la manera que tenen d’educar els seus fills la majoria de famílies avui en dia, és que els ho donin tot, mai tenir un NO per res per a ells, fins i tot si això suposa saltar-se qualsevol valor que els poguem transmetre com l’esforç, la solidaritat, el companyerisme, l’estima… convertint-los en petits dictadors, que fan el que volen les 24 hores del dia, i que quan fora de casa troben algú que els vol marcar alguna norma o límit, no ho accepten de cap de les maneres, amb el conseqüent conflicte i...
Colònies amb telèfon mòbil?
M’estrenaré en aquest blog, amb un article sobre un dels tuits que he fet a nivell d’educació i que més repercussió ha tingut. Com sempre, amb diversitat d’opinions, però predominant aquelles contràries a la meva manera d’entendre l’educació. Ja em quadra. Em sorprendria que no fos així. Vaig contracorrent respecte la manera com s’educa avui en dia. M’explicaré. Però si us sembla, començo per recuperar el tuit, i a partir d’aquí, l’article sortirà tot sol. Deia així:
“Colònies de 5 dies de nens de 12 anys. Mòbils prohibits. Molts dels que en tenen (nens de 12 anys!), el porten. 3 d’ells...
Jordi @novulltwiter
Sóc graduat en Mestre en Educació Infantil per la UdG. Vaig recorrent les escoles públiques del país i també he treballat a la concertada i en llars d'infants. També sóc comunicador, parlo per la ràdio quan em conviden, escric quan em deixen i piulo quan em ve bé. Pare de 3, sóc un romàntic de l'educació. L'entenc com la d'abans: uns pares que prenen decisions pel bé de la família i uns fills que les accepten i obeeixen. He creat aquest blog, cansat de veure que avui en dia això ja no és així i que a la majoria de cases, hi manen els nens. Quina patacada es fumbran aquests 'petits dictadors' quan es facin grans i vegin que no tothom els dona la raó i que no toleren la frustració!
