Falten 5 minuts per les 9 i ens fiquem al llit. Encara no saben les hores però la nena va fent els seus càlculs. A les 8 recorda que és l'hora que s'anaven a dormir a Florida i que falta 1 hora perquè ells ho facin aquí. A les 9 calcula que dormiran 10 hores i a les 9 i 5 minuts només sento dues respiracions profundes.
Res.
Silenci absolut. S'ha acabat repetir contes, estar 3 hores explicant el que més o menys ens ha agradat del dia, cap nena demana al germà que calli, ni cap germà repeteix el mantra No vull dormir, Per què fem el mateix cada dia?, Jo no tinc son, Però si no és de nit!
Res.
Els faig molts petons mentre els abraço fort, els desitjo que descansin i somiïn coses maques... I s'adormen. No fa pas tant semblava que això mai arribaria. I ja ho tenim aquí.
El temps passa. Ràpid.
Marxa.
Volant.
Com
si
res.
