0

Espai en record dels nadons estel de Girona

El passat 27 de novembre va ser un dia especial per als pares i mares de nadons estel de Girona.  A l'exterior de la biblioteca Carles Rahola de Girona, es va plantar un Gingkgo Biloba, i es va posar una placa en la seva memòria.  Un amic meu, pare també d'un nen estel, em va enviar aquest whatsapp: "Saps que el ginkgo biloba va ser l'única planta que va renéixer després de la bomba atòmica a Hiroshima? Doncs això. Saps per què hi ha ginkgo a la plaça Independència de Girona? Doncs això".  La Bruna hi va anar vestida per a l'ocasió, amb un conjunt que deia "little sister". Perquè és la...
0

Fem plegats el camí del dol - El desè pas

Com vaig fer en el cas de la Maria, en aquest cas copio literalment les paraules de'n Jordi. El nostre cas te relació amb un fenomen bastant habitual i poc conegut. Després de tenir el primer fill sense complicacions, i en anar a buscar el segon, tot era normal fins la setmana 6 d'embaràs. A la setmana 7 les mides ja no corresponien, era més petit del que tocava. Entre les setmanes 8 i 9 va deixar de bategar-li el cor. És un cop fort i la tristesa t'envaeix. Et recolzes pensant que el primer trimestre poden passar aquestes coses. Al cap de 5 mesos, per sort, ja tornavem estar embarassats i...
0

Fem plegats el camí del dol - El novè pas

Aconseguir embaràs no és fàcil. Totes creiem que ho aconseguirem de seguida, que serà posar-s'hi i PAM, embaràs al canto. I no.  Avui coneixem l'Elna i la seva mare valenta i guerrera. Feia més d’un any que la S i el seu company anaven darrera de l’esperat positiu de la prova d’embaràs. Per fi, a finals de maig, van tenir un positiu entre les mans. Com podeu imaginar, màxima il·lusió i ràpida trucada a la llevadora per avisar-la que no calia que els derivés per iniciar proves d’una possible infertilitat. La nostra valenta i el company no sabien si fer-ho públic o no... A totes ens ha...
0

Fem plegats el camí del dol - El vuitè pas

La Jana va marxar per ser un estel al sisè mes de gestació. Per un problema amb la placenta, que va deixar d’alimentar-la i li va impedir créixer i madurar correctament, la Jana va transformar-se en un estel brillant. La mare de la Jana em va comentar que, després de la seva dolorosa experiència, es va adonar que una de les coses essencials és disposar d’un bon acompanyament psicològic. "Aquest serà clau perquè les decisions que hagi de prendre la parella siguin el màxim de conscients i que ells tinguin un major grau de coneixement dels pros i contres de cada decisió".  La mare de la Jana...
0

Ja hem celebrat el Dia del Record 2019

Ja us vaig comentar a l’entrada anterior...                     que el grup de dol Bressols de Girona estava preparant el Dia del Record 2019. L’any passat es va celebrar al vespre, perquè l’esdeveniment acabava amb el llançament dels fanalets. I, perquè quedés ben maco, calia esperar que fos de nit. Aquest any l’activitat que ens ha proposat el grup de dol Bressols ha estat diferent: aquest any hem fet espelmes per als nostres estels. La trobada ha estat al matí: s’ha compartit esmorzar mentre s’elaboraven les espelmes. Ha estat una trobada familiar preciosa, plena d’amor, respecte i...
0

El Dia del Record Girona 2019

Ja sabem que cada dia és el Dia Mundial d’alguna cosa. De vegades són motius importants, d’altres són motius més banals. El 15 d’octubre es celebra arreu del mon el Dia Internacional de la Mort Perinatal. En memòria de tots els nadons que no arriben a néixer amb vida, o que han viscut pocs dies o fins i tot poques hores. A totes les llars s’encén una espelmeta en el seu record. Tant li fa que s’hagin perdut pel camí al primer mes de gestació, al tercer o al vuitè. Tant li fa que hagin marxat a les horetes de vida o als dies. Tots aquests nadons van omplir de somnis de futur als seus pares...
1

I va arribar el meu arc de Sant Martí

No menteixo si dic que no trobo les paraules per escriure el que porto dins. No exagero si dic que tinc tal daltabaix al cor i al cos que no sé ni què sento. No és invent dir-vos que porto, des del 19 de setembre a les 15.56h, dormint poc, menjant menys però amb una energia desbordant. Estic pletòrica, feliç, plena d’un amor que no imaginava que portava dins. La por ha marxat. La por m’havia tingut dominada durant els darrers 9 mesos. Viure un embaràs arc de Sant Martí no és plaent: arrossegues els dies pel calendari entre el pànic a que passi alguna cosa i la culpa per estimar el germanet...
0

Criatures en silenci en paper

El proper dissabte 28 de setembre no deixeu d’apropar-vos al vostre quiosc. Per què? Us preguntareu...  El diari Ara publica regularment el suplement Criatures en paper. Estem molt contents que, a l’exemplar que sortirà a la venda el proper dissabte, sortim nosaltres, donant més visibilitat a les pèrdues gestacionals i perinatals. Encara era estiu, feia calor i la Gemma, periodista del diari Ara, es va posar en contacte amb mi i em va proposar venir a casa i fer-me una entrevista.  Vaig acceptar i vam acordar una data. Ben puntual, el dissabte al matí que havíem triat la Gemma va arribar a...
0

Fem plegats el camí del dol - El setè pas

Els tres estels germans de la Júlia   La Júlia va néixer el 20 de febrer de 2002, i 2 anys més tard, la nostra valenta d'avui va decidir que no volia que la Júlia estigués sola, ja que per a ella el fet de tenir germans és molt important.  La Júlia no va trigar a arribar, així que els pares van pensar que es tornarien a quedar embarassats fàcilment. I sí, es quedaven embarassats, però el complicat era mantenir-los a dins. Un, dos i tres estels van arribar i van marxar.  Al final, la Rita va arribar i es va quedar per ser la germana petita de la Júlia. Evidentment, com sol passar, el seu va...
0

Fem plegats el camí del dol - El sisè pas

Avui coneixem un altre petit nadó estel, l'Amadeu, gràcies a la nostra valenta d'avui, la seva mare. Gràcies bonica per confiar-me la teva història. "L'Amadeu, el meu tercer fill, va marxar a les 39 setmanes d'embaràs". Com superes el shock quan un dia està tot bé i l'endemà et diuen que no hi ha batec? Per als pares del petit Amadeu va ser terrible, un malson. Em diu la nostra valenta d'avui "molt molt dur, bé ja ho saps". El que només entenem les persones que hi hem passat és que el dolor i l'enyor encara hi són. Hi seran tot la vida. Per suposat, no tan intensos com al principi. Com...