0

Uns mots abans de l'emissió de "Sense batec" del 30 minuts

Aquesta setmana pinta llarga. Eterna. Estem tots els pares i mares desitjant que arribi diumenge a les 21.55h l'emissió del 30 minuts. El títol és senzill, cru, despullat: sense batec. El 6 de juny de 2018 a la tarda la llevadora em va fer una eco: en Ponç saltironejava i nedava dins el líquid amniòtic feliç com un anís, rient content perseguint bombolletes dins la meva panxa. El 8 de juny de 2018 al matí la ginecòloga em va fer els controls d'inici de segon semestre i, al final de la visita, em va fer una altra eco. "No hi ha batec, el cor se li ha aturat fa unes horetes", va dir. Perquè...
0

Sense batec: un 30 minuts molt desitjat

El passat mes de novembre, el grup de dol Bressols vam tenir una sessió molt especial. Per què? Doncs perquè vam obrir el grup a 3 persones que no n'eren membres. Vam compartir una de les nostres sessions amb 3 membres de l'equip de redacció del programa 30 minuts de TV3. La veritat és que va ser una sessió del tot normal. El càmera, el tècnic de so i la redactora van aconseguir, no puc dir com, mimetitzar-se amb l'entorn i passar totalment desapercebuts.  Tot i la incertesa prèvia, tots els pares i mares els vam oblidar i ens vam concentrar en el que fem cada sessió: escoltar-nos i...
0

Després de la mort perinatal i gestacional, la vida continua

Tot i que al principi sembla impossible, és així. Passats uns mesos després de patir una pèrdua gestacional i perinatal, la vida segueix com si res. Nosaltres, que vam patir un dels majors sotracs de la nostra vida, ens vam quedar paralitzats. Mentre, el món seguia rodant al nostre voltant, com si el nostre drama no hagués impactat en absolut. Aquesta experiència, que ningú hauriem volgut viure, ens fa desenvolupar una empatia diferent. Molt més forta, molt més adulta, molt més comprensiva.  El grup de dol és un ent viu. Per desgràcia va creixent, la família va augmentant. Però cada membre...
0

Investigar per evitar la mort perinatal i gestacional

Totes les famílies que hem patit una pèrdua gestacional o perinatal ens preguntem: per què? Quin és el motiu? Què ha passat? Les mares, a més, ens preguntem: he fet alguna cosa malament? Vaig fer algun esforç sense adonar-me'n? Em vaig amoinar massa i l'excés de preocupació va provocar una pujada de pressió?  I, sincerament, és una merda escoltar els metges dient: no sabem el motiu. Quan el cor del nadó deixa de bategar els metges et pregunten si vols que li facin proves per esbrinar què ha passat. M'ho van preguntar quan en Ponç era encara dins el meu ventre, sense batec, on s'hi va estar...
0

Visca els tres Reis de l'Orient que porten coses a tota la gent...

Com he comentat en altres posts d'aquest blog el nostre fill, en Ponç, hauria nascut aquest 5 de desembre que acabem de deixar enrere. Arrossegada per l'emoció, ja havia imaginat que el posaria en una motxil·leta i pujaríem a veure el campament dels Reis d'Orient a Girona. Per primera vegada, compartiríem aquest moment màgic. I, després, veuríem junts la cavalcada per primera vegada. I, tot i que només hauria tingut un meset, segur que li haurien deixat alguna coseta!  Malauradament, tots aquests pensaments feliços s'han quedat en això, en pensaments feliços, i ni pujaré al campament a la...
0

El Nadal després de perdre un fill

Ens volen vendre el Nadal com una època de felicitat i amor. I no és cert. El Nadal és una època per notar, encara més, les absències. Són uns dies per ser més conscient de les cadires buides que hi ha al voltant de la taula. Ahir es va celebrar a Girona una conferència que ens va parlar de com viure el Nadal quan has patit una pèrdua.  En una sala plena, perquè som molts els qui volem aprendre a gestionar el dolor, vam escoltar testimonis valents i estremidors. Primer ens van parlar dos germans. Ens van explicar com van viure la mort del seu pare, malalt de cancer, uns anys enrere. He de...
0

S'apropa Nadal i falta algú

Per a tots els pares i mares que hem patit una pèrdua gestacional el primer Nadal és el més dur. Com he comentat en altres posts, ja des del moment en que saps que un fill ve en camí, ja fas plans. I, sense previ avís, tot s'enfonsa. El proper 18 de desembre es celebra una xerrada que pretén orientar a totes les famílies que hem passat per aquest tràngol a portar-ho el millor possible. Amb la serenitat necessària per afrontar uns dies en els que les absències es noten més.  Hi ha persones a qui el Nadal els encanta. Jo no sóc d'aquestes. Per a mi, que detesto el Nadal, que en Ponç hagués...
0

El paper del pare davant la mort gestacional

Quan parlem de la mort gestacional ens centrem, en primer lloc, en la mare. Ella és qui estava embarassada. Ella és qui, si està embarassada de poques setmanes, té pèrdues i dolors. Si, com en el meu cas, ja està de 4 mesos, ja ha de donar a llum el nadó.  Quan seguim parlant de la mort gestacional pensem, en segon lloc, en el nadó. Pensem, amb tristor, que no és just. Projectem la vida que hauríem volgut que visqués. Hagués jugat en Pau amb el gos que va adoptar la seva mare, l'Adriana? Hagués estat l'Aitana tan tranquileta com el seu bessó Pere acompanyant la mama Anna? La Blanca hauria...
0

El següent embaràs després de perdre un fill

De vegades triga més, de vegades triga menys. Però, per què no? Com es passa el tràngol de viure un següent embaràs després de perdre un fill? Avui us parlaré d'una nena que tenia moltes ganes de néixer. Moltes moltes moltes. Però moltes de veritat. Tantes, que enlloc d'esperar al 5 de desembre de 2017 per néixer, com li tocava, va acabar arribant als 5 mesos de gestació.  I va ser, malauradament, arribar i marxar. Quin sentit va tenir, doncs? Probablement per ensenyar-li el camí al seu germà.  Pocs mesos més tard, la mare d'aquesta nena amb presses es va tornar a quedar...
0

Ja hem celebrat el tercer Dia del Record a Girona

Ahir dissabte vam celebrar el tercer Dia del Record a Girona. Els germans i germanes dels nostres nadons van fer un cor amb les pedres que vam pintar. I després, vam fer volar dos fanalets amb tots els noms d'aquests petits i petites escrits. I van volar alt, ben alt, amb els nostres millors desitjos. Tot seguit podeu llegir l'escrit amb el que vaig tenir el gran honor d'obrir l'acte després de la lectura del manifest.                             Hola, benvinguts al tercer Dia del Record de Girona. Vull començar donant les gràcies a les responsables del grup de suport al dol Bressols que...