0

Bon cor.

M'estic adonant que, moltes vegades, quan el Martí i el Nil fan alguna cosa que no ens agrada, a casa en parlem amb ells i sempre l'acabem de la mateixa manera... "...però teniu molt bon cor." I, llavors, la majoria de vegades ens abracen i/o ens fan un petó. Trobo que hem de reivindicar el "bon cor". Pot semblar antic però ho trobo molt bonic. Tenir "bon cor" és preciós. És molt de dins. Molt del cor. I trobo que si hem de posar alguna etiqueta als nostres fills, que ho fem, no ens enganyem, aquesta és de les que m'agrada. De debò. De tot cor. M'encanta.
0

Crido.

Crido. De vegades no me n'adono però crido. I sé que crido perquè el Martí i el Nil criden. I els nostres fills reprodueixen comportaments que perceben com a normals. A casa. De vegades els crido per dir-los que no cridin. Des de l'altra punta del passadís. En comptes d'anar-hi, foto un crit. I llavors, ells tambe criden. I llavors els esbronco perquè criden. Seria allò que vulgarment s'anomena "bucle". I costa sortir d'aquest "bucle". De vegades me n'adono tard. Massa tard. Quan tots i totes cridem. I llavors m'agafa mal de cap. I culpa. Molta culpa. I responsabilitat. Molta...
0

(Super)poders

Parlem de coses importants. De les de veritat. Aquelles coses per les quals val la pena llegir un post. Dels llargs. O no tan llargs. Parlem de superpoders. I ara no em digueu que mai no us heu preguntat quin superpoder us agradaria tenir. És allò que se'n diu "Somniar despert" o "Fer volar coloms". És estar una estona sense fer res més que imaginar-te que tens la possibilitat d'adquirir un superpoder. Si poder ja és molt, imagina't superpoder. La hòstia. L'altre dia estava mirant un monòleg a Netflix. Procrastinant. Preparant cursos. Tot al a la vegada. I l'escena anava així: "A tu quins...
0

Fent el pingüí (per la vida)

En quin moment hem deixat de ser nens? És que és veure aquesta foto i em vé la pregunta al cap. En quin moment he deixat de ser nen? I altres preguntes. Perquè quan érem petits apreníem jugant i en un determinat moment ens diuen que les coses es posen serioses, deixem de jugar i ho donem per bo? Així, tota la vida...ple de gent seriosa fent feines molt serioses amb cares molt serioses. Perquè vam creure'ns que fer-nos grans era millor? Era una trampa. Una trampa gran. De les grans. Aquest finde vam anar a trepitjar la neu. Trepitjar, nosaltres. Ells, feien el pingüí, que resulta que és...
0

(No) m'agrada el fred.

Sempre hi ha aquell dia que comença l'hivern. No l'hivern de debò. El fred de l'hivern. Cada any hi penso. És aquell dia que et fa pensar que l'estiu queda lluny. T'obliga a mirar enrera el rodet de fotos i t'adones que has d'anar molt i molt avall. Hi ha un munt de fotos. Cada vegada més fredes. I llavors, al cap d'una estona, arribes a les vacances d'estiu. I te n'adones que l'estiu es posa bé. En general, es posa bé. Avui m'ha passat. Dilluns 29 d'octubre. Em llevo. La calefacció ja comença a funcionar. Surto de sota el nòrdic i ja m'he de posar un jersei. Els tinc tan amagats que no...
0

Mantra.

És tardor. S'apropa l'hivern. "The winter is coming" a Manresa. Amb el que això significa. És hora de "mantra". I no, no m'he equivocat. Vull dir "mantra". Un "mantra" d'hivern. Que abrigui l'ànima. Que em permeti ser feliç. Sense hibernar. "El" "mantra". Mireu la foto. La foto del "mantra". Quina mandra. Au va, mira-la!
0

Un conte de Reis (Ficció amb SPOILER o Futur proper)...

Comença a fer fred. Fred de jersei gruixut o de jaqueta prima. No les dues coses. O l'una o l'altra. De fet, fa més fred a dins de casa que a fora. Senyal que s'acosta Nadal. I Reis. És la seva època de l'any preferida. Des de sempre. No hi ha res millor que les festes de Nadal. El posen content. Molt content. De somriure idiota. Enteneu-me, aquells somriures que ens queden a la cara però que no ens adonem que portem posats. Somriures idiotes. M'encanten. - S'acosta Nadal. S'acosten els Reis. Potser hauries d'anar pensant aquelles coses que et fan il.lusió. Potser que comencis a fer una...
0

Al.legat

M'agrada compartir punts de vista. M'agrada discutir. Argumentar. No convèncer. Només exposar punts de vist per enriquir maneres de veure el món. No pretenc tenir la raó. De fet, de vegades, no la tinc. Ja fa temps que penso que els curriculums escolars no s'adeqüen a les realitats que estem vivint i que, en molts casos, el que s'aprèn no té una aplicació pràctica en el dia a dia. De fet, l'altre dia estava escoltant una xerrada de Ricardo Semler, ex-CEO de Semco, i vaig sentir com deia: "Els mestres (i formadors) no podem seguir transmetent únicament coneixements perquè això, ja ho fa...
0

Aquell company que t'estripava el dibuix

Són aquell company que t'estripava el dibuix. "Tothom a dibuixar un paisatge": i tu t'hi posaves. I treies la llengua. I el miraves i el remiraves. I te'n senties orgullós. I llavors, de cop i volta, sense previ avís, venia el teu "company" de la cadira del darrera i en un atac de ràbia t'estripava el teu dibuix. Perquè no suportava que el fessis tan bé. Ara just fa un any algú va convertir una festa en una pel·lícula de por. Algú ens va estripar el dibuix. Recordo llevar-me d'hora, vestir els nens mig adormits, vestir-me jo i arribar a davant del Conservatori de manresa (el nou!) i...
0

Perd el Barça (i altres coses de la vda).

Veig el Martí i el Nil i me'n recordo. Me'n recordo de coses. Els veig com es posen de nerviosos quan perd el Barça. O quan no se'n recorden d'allò que volen dir. I que és molt important. Molt. Me'n recordo quan era petit i el primer dia de classe em posava nerviós. Cada curs semblava que seria més difícil que l'anterior. De fet, era un clàssic parlar amb gent més gran de l'escola i que et diguessin: "Disfruta 8è que quan arribis a B.U.P, ja veuràs!". I així cada any. I tu, trobaves 8è. prou difícil. I el primer dia de classe. I anar a l'escola. I conèixer gent nova. I parlar davant de...