0

La felicitat és efímera.

Per qui hagi llegit el post de la Revista Xics, aquest post els semblarà que és el mateix. Doncs sí, és el mateix, però si us heu perdut la revista, no la trobeu i em seguiu al blog, aquí us el deixo penjat. Perquè vull que sigueu feliços. Molt feliços. I felices. Molt felices. Quin tòpic oi només començar? Fa dies que hi penso. Fa dies que penso que tothom, qui més qui menys, quan li demanes quin és el seu objectiu últim a la vida, et diu que voldria ser feliç. El COM és el que ens diferencia. El QUÈ és el mateix. Ser feliços. Però COM ho aconseguim ens fa diferents. I hi ha tantes...
0

El Dia del Pare.

Avui 19 de març és el Dia del Pare. Sóc pare. Ho sabeu. Del Martí i del Nil. I sóc fill. Del Josep i la Dolors. Avui és Sant Josep. També. El sant del meu pare. Quines coincidències, tu. El Dia del Pare sempre em connecto com a pare i com a fill del meu pare. Aquest any farà 21 anys que va morir i em torna perquè amb el Martí i el Nil en parlem. I els sap greu. Els sap greu no haver-lo conegut. I a mi que no els hagi conegut. Estaria encantat. Encantadíssim. El Martí, ahir, va començar a parlar de la mort, i va dir que li agradaria tenir un botó per donar 50 anys més de vida a la gent i...
0

Perquè m'he posat faldilles?

Per empatia. Per sentir-me mirat. Per sentir-me jutjat. Per entendre. Per comprendre. No només per empatia. Per simpatia. Per entendre i compartir. Per entrar al seu món i no sortir-ne en tot un dia. Per transgredir. Per “perquè no”. Sí. Si m’hagués preguntat “perquè” potser no ho hagués fet. SI em pregunto “perquè no” acabo fent coses. Los catalanes y catalanas hacemos cosas, señor M. Rajoy. Per estètica, també. Perquè sóc de Manresa. És un poble. Per posar-me a la seva pell. Ser dona a Manresa. Manresana. Collons, són còmodes. Collons fot fresqueta. Collons, els tinc molt exposats. Em...
0

Temps. Però no qualsevol temps...

Els nostres fills volen temps. Per a ells. Segur. Però no em refereixo a aquest temps. Em refereixo al temps dels pares. I no em refereixo a qualsevol temps. Quantitat de temps. No. Ells volen temps de qualitat. Temps de veritat. Temps per a ells. Massa sovint ens trobem fent mil coses alhora. Massa temps barregem el temps. Temps. De qualitat. Temps. De veritat. Avui he trobat aquesta il·lustració. És dura. Molt dura. És metafòrica en la majoria de casos. És real en alguns altres. És sempre real al cap dels nens i nenes que ens necessiten. Els nostres fills. I filles. Pensem-hi. Una miqueta.
0

Habemus Sr. Bateria (Cassolada man)...

Alguna vegada ja us he parlat de l'important que és la música per a mi. És una mania, però m'ha acompanyat tota la meva vidfa. M'ha ajudat tota la meva vida. Em crea els estats d'ànims adients per a qualsevol situació. És TOT. Una música per a cada moment i un moment per a cada música. Recordo els moments importants de la meva vida per la música que hi havia. I la mateixa música crea i modifica percepcions passades i presents. Així d'important és la música per a mi. I és per això que a casa escoltem molta música. Jo porto els auriculars gairebé integrats a les meves orelles. He intentat...
0

Un diumenge (no) qualsevol...

Hola, som el Martí i el Nil i us farem un resum del nostre diumenge passat: Quan et lleves un diumenge i el "plan" és pujar a Solsona a veure el Carnestoltes i els Gegants Bojos, sembla que serà un bon diumenge. Sobretot si tens 7 i 5 anys i et dius Martí i Nil. Quan has quedat amb l'Adrià Pich, la Laura i el Marc, per compartir aquest "plan", la cosa millora per moments. Quan arribes a Solsona i no fa tan fred com han dit que faria, sembla ser que el diumenge seguirà anant bé. Quan és hora de començar el ball dels Gegants i ens posem al costat de la vaqueta per entrar a la plaça al seu...
0

Compto amb tu.

El meu últim post per a la Revista Xics. Per si us l'heu perdut! Estic segur que quan heu llegit el títol del post, heu pensat: “Ostres, serà un post molt emotiu!”. ⁃ Doncs, no! De fet, és literal. Deixeu-me que us ho expliqui. Sempre he explicat que un dels llibres que, a mi, m’ha canviat o em va canviar més la vida, és L’Element de Sir Ken Robinson. Em va agradar tant, que en faig xerrades. Evangelitzador se’n diu d’això. Explicar les bondats d’un producte o servei. Doncs bé, que em lio i llavors no parlo del que vull parlar; el que volia explicar és, que divertit que és estar atent...
0

Uf.

Uf.
0

Blue Monday.

Avui diuen que és el Blue Monday. No hi ha una certesa demostrable empíricament que aquest dilluns és el dia més trist de l'any. Segur. No hi és. Però estic gairebé segur que això del Blue Monday s'ho va inventar un manresà o manresana que es va llevar per anar a treballar a les 7 hores del matí i es va trobar el termòmetre a 0 graus amb boira que no s'havia d'aixecar en tot el dia. Típic caràcter manresà. El "no em barrufa" dels Barrufets. Jo, per evitat entrar en l'espiral manresística, faig servir el típic "però altres estan pitjor" i tinc descarregada l'aplicació WeatherPro on hi he...
0

I s'acaben les festes.

I s'acaben les festes. Sé que pot semblar obvi però és que fa quatre dies estaven a punt de començar. El Martí i el Nil somniant amb el tió. "I ara què demanarem per Reis?" deien. I feien la carta. I la penjaven de l'arbre de Nadal. Encara hi és. Fins a la Candelera diuen. Així recordem les festes gairebé un mes més enllà del dia de Reis. És dia 8 de gener. Sant Tornem-hi. La meva feina em permet tornar-hi a poc a poc. El gener hi ha poqueta formació. Preparo cursos. Miro videos. Escric cosetes. Tinc idees. Assisteixo a reunions. Engrescadores. Molt engrescadores. Per telèfon. En...