Manual d’instruccions El primer fill   Hi ha un moment de la vida que sembla com si ens despertéssim d’un somni. Hem deixat de ser joves... I què era ser joves?.... Una tempesta tenebrosa travessada de llampecs de glòria – incerta glòria -, un dia d’abril... Joan Sales   Aviat tindrem de començar l’escola amb unes diferències notables per fer front a la Covid 19. Tot i això anem celebrant naixements de criatures i avui reflexiono una mica sobre el primer fill que no arriba amb el manual d’instruccions ni amb el pa sota el braç. També ens cauen una sèrie de responsabilitats a sobre que...

Tot esperant fer abraçades No ploris per haver perdut el sol, perquè les llàgrimes no et deixarien veure les estrelles. Rabindranath Tagore Potser perquè ja no estem confinats avui us escric del que tots hem viscut procurant que la tristesa no m’envaeixi tot i que el meu tarannà a l’inici del post tan alegre com sempre. Tot i això sempre haig de deixar pas a l’esperança sinó quedaríem atrapats per la tristesa i per tant immobilitzats i jo no vull això. Desprès del drama del coronavirus n’hem tret algun aprenentatge. Si bé estar confinats volia dir que no estàvem contagiats pel...

Amics meus: Seguim tots confinats amb algún avi, parent o amic a l'hospital. És un Sant Jordi diferent però no hem perdut l'esperança … [[QUOTE_BEGIN]] Heu estat i seguiu sent per mi els meus herois i heroïnes. Mares i pares que heu donat temps, bon humor, creativitat, imaginació, paciència i un llarg etcétera. [[QUOTE_END]] També heu pogut explicar contes i llegir. Els llibres sempre serán el nostre refugi. [[QUOTE_BEGIN]] Amb roses i llibres als balcons de l'il.lustració us desitjo un feliç Sant Jordi com també si la setmana propera podeu sortir una mica al carrer… almenys us...

Mare i pare "confinats" Els meus estimats herois Estimats pares: Avui sóc molt breu però tot i aquesta característica de la meva entrada al bloc no puc deixar de dir-vos algunes paraules. Sóc l’àvia del diari Ara no només per edat sinó perquè en un temps força llunyà el meu mestre i amic Carles Capdevila (a.c.s.) em va demanar que comencés el seu projecte dels blocs de Criatures – quan no teníem el Diari Ara - i encara estic aquí. (Mireu la targeta que il·lustra el post). Us he escrit tants suggeriments durant tants anys que avui no es tracta d’afegir-ne més. Els meus actuals companys de...

Paciencia i confiança   “Si ets pacient en un moment d’ira, escaparàs a cent dies de tristesa” Proverbi persa   Tinc una vivència d’àvia que vaig agrair molt i em va fer feliç i per això us l’explicaré. La recordo perquè gràcies a tenir paciencia i confiança amb la meva néta vaig poder gaudir d'una carta ben curta que tinc guardada com un tresor preuat. Us explico doncs aquesta anècdota de la meva néta Clara de quan tenia més o menys, set anys: La Clara és molt independent, és la tercera filla dels meus quatre néts i ha après dels germans. Jo tornava a Barcelona després de visitar-los a...

Jo sí crec en els tres Reis Mags d’Orient Sense perdre mai la il·lusió No s’han acabat les festes de Nadal i tan als pares com els avis seguim amb bon ànim. A mi sempre m’ha semblat que cal estar animat i fins i tot engrescat per no decaure amb el cansament o la tristesa. I, no em refereixo al cansament físic no, més aviat em dolen les actituds d’aquells que manifesten que les festes de família són una llauna i no són capaços d’anar als àpats o a les reunions per mandra; ni em refereixo a la tristesa o a alguna llàgrima natural inesperada que crema la galta perquè s’enyora la persona...

[[QUOTE_BEGIN]] Una bona abraçada…. i... el 2020 seguim!!! [[QUOTE_END]]

    Per a pares i per a avis.   Encaixem unes peces al trencaclosques de la convivència    “El millor tall del plat, guarda’l per qui t’ha criat”. (dita catalana) M’ha semblat oportú fer-vos un petit resum d’algunes idees que em semblen essencials per dur-les a la pràctica, de fet tots les sabem i jo les vaig desenvolupar ja fa anys amb un llibre que actualment tenim de butxaca del grup 62 “Som avis” i que sempre es va llegint. M'ha fet gràcia il.lustrar-vos l'entrada d'avui del blog amb aquesta imatge de quatre dels meus fills de ben petits! Van passant els anys els néts creixen......

Un bon record Per començar amb bon peu “La nostra major glòria no consisteix en no haver caigut mai, sinó en aixecar-nos cada cop que caiem”. d’Oliver Goldsmith, autor d’El vicari de Vackelfield:   Tornem a la periodicitat d’entrades al bloc de “La convivència, un trencaclosques” amb energia renovada. Fills grans i néts han passat dies amb nosaltres aquest estiu i hem gaudit de bones estones, gràcies a Déu. Si a l’últim post us comentava la importància de dedicar les vacances als nostres fills amb aquella intensitat oportuna i comunicadora que tot ho fa agradable, avui amb el temps...

Fomentem l’amistat a l’estiu!Durant les vacances   "Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc un altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens....