jimmy liao
0

El rei Carnestoltes mai no serà el meu rei

Malgrat les limitacions causades per una baixa mèdica s’agraeix despertar-se sense presses, fer mandres al llit un dimarts o un divendres qualsevol, preparar el cafè amb delicadesa i lentitud i prendre’l, sense rellotge, al sol. Però aquest matí, en Jan, el net de la veïna de davant, m’ha despertat amb els seus plors i laments ben d’hora. Ell que es desperta donant el bon dia al món. Ell que puja les escales comptant cada esglaó cantant: Un petit, dos petits, tres petits indis, quatre petits, cinc petits, sis petits indis, set petits, vuit petits, nou petits indis, deu petits indis, John....
NO és NO
0

NO és NO

  “Fer-ho diferent és el pas que necessitem. Només depèn de voler-ho fer diferent”. (Chimamanda Ngozi Adichie)   Després de gairebé dos anys de les festes de Sant Fermí, el 2016, s’ha condemnat els cinc acusats de la ‘Manada’ a penes de 9 anys de presó per abús sexual. Van acorralar a una noia, sotmetent-la sense possibilitat de resistència. Van obrir-li la boca amb els dits, per la força. La van penetrar per via anal, vaginal i bucal a la vegada. La reacció vers la polèmica sentència ha despertat la indignació d’una gran part de la societat que ha sortit al carrer rebutjant els actes...
I tu, què n'esperes, d'aquest 2018?
0

I tu, què n'esperes, d'aquest 2018?

Avui, 31 de desembre: els diaris; les revistes; els canals de televisió; les converses pel carrer... es centren en repassar aquest any que està a punt d’acabar: les desgràcies passades, els bons moments, els èxits o els obstacles amb els que hem conviscut durant dotze mesos. D’altra banda, també es parla de les esperances dipositades en l’any que estem a punt d’encetar: I tu, què n'esperes, d’aquest 2018? Doncs, bé, he cercat el què espero d’aquest 2018 preguntant a un grup d’infants d’entre 5 i 9 anys: I tu, què n'esperes, d’aquest 2018? I heus aquí les 10 respostes: Resposta 1: Qui és...
Un camp de futbol
1

En Pol i el futbol

Sigues només un infant que fa escarbots,mantigues la teva innocència lluny de l'abast dels adults.  David Sarsanedas    En Pol fa anglès els dilluns i els divendres; els dimecres, piscina; i els dimarts i dijous entrena a futbol per als partits dels dissabtes al matí  (a vegades, diumenges). L’extraescolar d’anglès no la va escollir ell, però l’anglès és important i molt més quan són petits, que són com esponges. L’extraescolar de piscina... tampoc, però fer piscina va molt bé per l’esquena, ara que estan creixent. I bé, sobre el futbol... doncs s'havia de fer una extraescolar per...
Gomet vermell
0

Gomet vermell

Són les 15.30h. Els menuts de P5 surten de la classe, que preserva una flaire continguda, barreja de pets, suor i xafogor intensa. Surten tots menys en Paco. - En Paco no podrà fer psicomotricitat perquè avui s’ha portat molt malament. Es queda assegut a la seva cadira durant quaranta minuts amb l’encàrrec  de la seva mestra: - Estigues quiet i pensa en com de malament t’has portat. El Paco ha tirat al matí l’entrepà del Josep a la paperera. I com que el Josep li ha fet una ganyota i s'ha rigut d'ell perquè s'ha quedat castigat durant l'esbarjo, li ha respòs amb un cop de puny. A l’hora de...
Una de les imatges de l'exposició 'Buscant refugi' de Samuel Aranda i Maria Jou
0

Buscant Refugi

‘Tristes armes si no són les paraules’ (Miguel Hernández) En Martí observa una de les imatges exposades del projecte ‘Buscant Refugi’ de Samuel Aranda i Maria Jou a Santa Coloma de Gramenet. - Papa, per què han enganxat aquestes fotos aquí? - Són imatges de persones que intenten fugir de la guerra que hi ha a les seves ciutats i les han enganxat perquè la gent conegui que hi ha moltes persones que estan patint i necessiten ajuda. En Martí, en silenci, no aparta la mirada de la figura. El pare li pregunta: - Que et semblen a tu? Què hi veus? - Tots fan cara de tristos. Per què hi ha guerres...
0

PANELLETS AMB FORMA DE CARABASSES SANGUINARIES

En David, de 7 anys, ha suplicat als seus pares disfressar-se de monstre vampir per celebrar Halloween. Un any més, el pare s’ha negat al·legant que potser per Carnaval podrien anar tots disfressats, però que a casa es celebra la Castanyada, no pas el Halloween. En David, picant de peus, els crida deixant clara la seva opinió: “Els personatges de la Castanyada són molt avorrits”. La mare preveu una jornada intensa, però el pare sembla sortir-se’n prou bé: mentre fan panellets, s’inventaran tots plegats un conte ben divertit amb els personatges de la Castanyada. Damunt la taula tenen els...
0

Ser mestre és una actitud

Ser mestre no és només una qüestió de vocació; laveritable qüestióés l’actitud (César Bona)   LA NOVA EDUCACIÓ és el títol del llibre amb el que César Bona parla dels reptes i desafiaments del mestre d’avui. La creació d’“El cuarto Morro”, una protectora d’animals virtual, entre d’altres iniciatives, li ha servit per obtenir el reconeixement mundial després d’estar nominat al Global Teacher Prize (GTP). Bona està considerat un dels 50 millors mestres del món. En 263 pàgines, el docent aconsegueix transmetre l’esperança d’una nova educació; la consciència del privilegi de ser educador i el...
0

La carta de l'Alba als Reis Mags d'Orient

“La fantasia és un dret legítim de l'ésser humà” (J. R. R. Tolkien) Fins aquest any, a casa de l’Alba, l’arribada dels Reis Mags d’Orient era tot un esvalot desbordat de nervis, d’alegria i de fantasia. Mesos abans de la nit de Reis, l’excitació ja s’ensumava al pensar en la llista de regals que demanaria i els dies previs es convertien en guspires d’impaciència i de màgica innocència. Eren dies de treball dur: calia fer la carta, portar-la als patges reials, no perdre de vista als Reis en la cavalcada, fer relluir les sabates, preparar el ressopó dels Reis Mags i els seus camells i...
0

El Tió d'en Guiu camina i es tira pets

  En Guiu té 5 anys i està trist. El seu Tió fa pocs dies que va picar a la porta. Com cada any, ha arribat d’una muntanya ben freda cercant el caliu nadalenc. Té nom i es diu Iu i cada Nadal està més gran i gros perquè menja moltes nous i mandarines (i d’amagatotis en Guiu li dóna galetes Dinosaurus i xocolata). D’aparença pot semblar un Tió qualsevol, però aquest desembre en Guiu ha descobert que és únic i especial. El Tió d’en Guiu camina! Sí, sí. Camina! Un matí estava al costat de la taula del menjador i, en canvi, a la tarda estava al costat del sofà. No hi ha cap mena de dubte: el...