Quan a les vuit del matí entro a l’aula no trigo gaires minuts a descobrir dos o tres alumnes que ja masteguen xiclet. Saben que enxampar-los suposa: primer llençar-lo a la paperera i després un negatiu de propina. Accepten la pena amb resignació perquè tots coneixen perfectament les regles. Per a ells la gràcia és mastegar sense que els vegi. Si dubto només he de fer un seguiment de la boca perquè, quan menys s’ho esperin, els enxampi. Ells ho neguen, però com que els he vist fins i tot de quin color és s’han de rendir a l’evidència. Entenc, per edat, que els agradi mastegar-ne, però no que ho hagin de fer ja a primera hora del matí. Per a ells és un risc relativament barat, i si cal s’escapen a la cantina a comprar-ne més. Podem entrar a discutir si és tan greu això de mastegar xiclet o no, però per a mi suposa una falta d’educació. Mentre les normes del centre els prohibeixin, jo els seguiré fent llençar a la paperera.
La veritat és que quan mires les cares dels teus alumnes i els veus removent les barres tens la sensació que estàs davant d’un ramat de vaques que pasturen. A vegades em desconcentren. Per no parlar que embruten les taules, petrificant-los a sota, tot i que això és un mal menor comparat amb altres batalles més cruentes. De moment cada dia la paperera queda plena de xiclets. Ells no pensen afluixar encara que els costi un suspens.
Batalla oberta
Però jo tampoc. A vegades la paranoia arriba quan em trobo un professor mastegant xiclet i em ve la temptació de fer-l’hi escopir de seguida. L’altre dia, un de batxillerat em va fer saber que hi ha estudis científics que afirmen que mastegar xiclet no només va bé per a l’estrès sinó que ajuda a memoritzar millor. De fet, em va assegurar, tot seriós, que aquesta era la seva raó per mastegar-ne a classe. Picaresques a part, potser hauríem de valorar si realment aporta elements positius. En generacions que tenen tota la informació a un parell de clics no està malament que es fomenti la memorització tradicional. Si fos per millorar resultats em semblaria adequat. També fa temps que diuen que la capacitat de concentració d’un alumne no va més enllà de vint minuts seguits. Mentrestant, nosaltres continuem fent classes d’una hora. I no només una, sinó sis d’intensives cada dia. Potser que ens ho replantegem.
