JAUME CELA & JULI PALOU

Serem molt rics!

L'exercici ja estava gairebé fet. La mestra havia anotat el 108 a la pissarra. Un 108 que remetia a cèntims. Ara es tractava de fer el pas següent, d'endevinar què passava amb aquesta xifra. La mestra esperava la bona resposta, és a dir: si tenim 108 cèntims, tenim un euro i 8 cèntims. Les mans estaven alçades. Llavors la mestra va donar el torn i es va sentir una veu que amb convenciment afirmava: "Doncs el que passarà si tenim 108 cèntims és que serem molt rics". No, no aprofitarem ara l'avinentesa per parlar de la crisi ni de les retallades. Volem prendre el cas per mostrar que en una aula sempre hi ha una pregunta voleiant i tantes possibles respostes com persones. Si algú defensa que només cal tenir en compte la resposta prevista per la mestra, doncs fantàstic. Però nosaltres trobem que la mestra allà on realment se la juga és en la manera com actuarà davant una resposta inesperada. És tan senzill no moure's del correcte o incorrecte! Tan senzill com avorrit, per a la mestra i per als alumnes. La noció d'adequació és sens dubte més atractiva que la de correcció. Quan ensenyem a raonar sobre els fets del món no tot és vàlid, perquè hi ha respostes deslligades que tenen poc a veure amb el que s'està tractant. Però és que per a una nena de segon 108 cèntims són molts cèntims! La resposta és pertinent, no esperada i, sobretot, vital.

El repte és incorporar aquesta resposta al discurs que es va construint. Esclar que la mestra s'ha situat en la lògica de les matemàtiques, cosa que no han fet alguns alumnes. Ara es tracta de portar la reflexió cap al camp de la matemàtica i, al mateix temps, connectar-la amb la vida. Es tracta d'escoltar, tant l'esperat com l'inesperat. La riquesa d'una aula s'hauria de mesurar atenent la qualitat de la comunicació que es genera al voltant d'un interrogant important. Si som capaços d'això, fins i tot 108 cèntims ens poden fer sentir rics.