GEMMA CASTANYER

Platges amb un gran tresor

Els treballs de manteniment de l'AMB han permès recuperar bona part de les dunes litorals malmeses per l'acció humana.

Aquest matí, l'Arnau, la Carme i la Maria han vingut a la platja de la Murtra (Viladecans) amb la seva mare, la Laia, i la seva àvia Camila: "Entre setmana venim molt sovint", diu l'àvia. "És un espai tranquil, no urbanitzat i molt segur per als nens", afegeix. "A més, tenim l'aparcament a tocar, hi ha un espai de jocs, dutxes, lavabos, bar... Tot el que necessitem!", diu la Laia. "A mi m'agrada jugar amb l'aigua perquè sempre està neta!" explica l'Arnau. "I jo faig castells de sorra", afegeix la Carme. "I a tu, Maria? Què t'agrada?", li pregunten a la més petita. "Jo m'amago aquí!", diu ella, mentre abaixa el cap rere una duna.

"Ja saps què és això que tens al davant?", li pregunta l'àvia. "Una muntanyeta de sorra!", diu la nena. "Això és una duna! Us hi portaré quan sigui primavera perquè veureu tot aquest camí florit! És preciós", exclama la Camila.

Mentre la família estén les tovalloles a la platja, dues senyores es dutxen a la platja de la Pineda, a l'altra banda de l'espigó, després d'un parell d'hores d'esport: "Que no ho toquin això, eh?", diu una d'elles assenyalant la zona de vegetació. "Ens encanta venir aviat i caminar al costat de les dunes", afegeixen.

Un valor natural

Des de fa set anys les platges de Viladecans conserven, a banda i banda de les passeres, un fràgil ecosistema malmès per l'acció humana i que s'ha recuperat gràcies a les tasques de manteniment de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Es tracta de les dunes, una acumulació de sorra produïda per l'acció del vent i que queda fixada per la vegetació que hi creix: "La pressió humana permanent i la neteja constant de la sorra amb màquines impedia que les llavors de les plantes germinessin i poguessin fixar les dunes. Per tal de recuperar-les, l'AMB ha retirat la maquinària a la zona dunar. La sorra es neteja manualment i s'extreuen les plantes invasores en favor de les autòctones", explica Patrícia Gonzàlez, ambientòloga i tècnica de platges de l'AMB.

A més de protegir la primera línia de costa, les dunes acullen un ric ecosistema animal i vegetal acostumat a viure en condicions d'extrema insolació, salinitat i sequedat. Entre les plantes autòctones hi ha el borró ( Ammophila arenaria ), fonamental en la fixació dels sistemes de dunes perquè dóna refugi a molts animals costaners, o el card marí ( Eryngium maritimum ) característic per tenir unes tiges dures i espinoses de color blau o platejat: "Una de les tasques importants que hem fet a les franges dunars ha estat l'extracció d'espècies invasores en favor de les autòctones", diu la Patrícia.

Fauna singular

La presència de les dunes ha permès recuperar nombroses espècies vegetals i, a més, és important perquè multitud d'animals necessiten aquest preuat refugi costaner. És el cas del corriol camanegre, un ocell protegit que camufla els ous a les zones dunars, l'esplugabous, típic també de les zones d'aiguamolls, o el martinet: "A banda de les aus típiques del litoral aquí també hi viu una important població de sargantana corredora o sargantana cendrosa, típica del Baix Llobregat", explica la Patrícia. Una espècie amenaçada.

Per a tots els gustos

"Les dunes metropolitanes es concentren a les platges del Baix Llobregat (Castelldefels, Gavà, el Prat de Llobregat i Viladecans) on la sorra de la platja és més fina, si la comparem amb la de les platges del nord, on és més gruixuda i granítica", explica la Patrícia. "Les més boniques? Totes són diferents!" Cal recordar que moltes zones estan considerades Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i formen part de la Xarxa 2000.