En família

Pindoletes Per a tot?

Durant segles la recepta s’ha vist com la culminació de l’acte mèdic. No pot ser que vagis al metge “i no et doni res”

e

Probablement la falta de temps a les consultes de la Seguretat Social ha empitjorat el problema: cal temps per explicar que el refredat es cura sol en pocs dies (però els nens petits tornen a agafar-ne un altre tot seguit); que la diarrea lleu es cura sola i una diarrea important només s’ha de tractar amb rehidratació oral; que els nens ploren i el que necessiten és que els agafin a coll; que l’erupció dentària no és cap malaltia; que menjar sa i fer exercici fa baixar el pes, la tensió, el sucre i el colesterol; que tots ens farem vells i morirem i no hi ha cura per a això. És més ràpid omplir una recepta que donar informació o discutir amb un pacient exigent.

e

Els metges més prudents intentaven donar un placebo, un fals medicament sense efecte, o almenys sense efecte per a la malaltia d’aquell pacient, o amb tan poc efecte que seria plenament prescindible. Xarops per a la tos, gotes per a la memòria, “vasodilatadors cerebrals”, vitamines diverses amb “reforçants” o sense... Pensaven que així, almenys, el pacient prendria un producte innocu i no aniria pel seu compte a comprar un medicament “més fort” i amb més efectes secundaris. Altres metges receptaven directament el medicament “més fort”, encara que fos totalment inútil per a aquell pacient: antibiòtics per a la diarrea o per al refredat, barbitúrics per al còlic del lactant...

e

El resultat ha sigut un consum desaforat de medicaments, gairebé el doble (per habitant) que a Suïssa o Dinamarca; molt especialment d’antibiòtics. I, curiosament, l’auge de les “medicines alternatives”. Molta gent, en efecte, comprovava amb sorpresa que l’homeopatia, les flors de Bach, les herbetes de la iaia o la imposició de mans eren “tan efectives com els antibiòtics que em dóna el metge”. Sí, esclar, exactament igual d’efectives (gens ni mica efectives) per tractar el refredat, la diarrea lleu, el còlic del lactant, les “molèsties de la dentició” o diverses malalties víriques.

e

Hi ha qui diu “Jo no sóc partidari de medicaments”, i després pren (i dóna als fills) tres o quatre productes “naturals” o “alternatius” per cada esternut sense importància. De fet, no cal ni esternudar. Un local prop de casa anuncia “tes, sucs naturals, teràpies”. Tothom té dret a una “teràpia”, encara que estigui sa. Vaig conèixer una mare que havia anat més enllà: “Un dia la nena es va refredar i no tenia l’homeopatia de sempre; vaig veure que es curava igual sense fer res, i ara no li dono mai res”. Llum al final del túnel.