Si aconseguíssim ressuscitar i fer seure en una mateixa taula els grans moralistes de la història de la humanitat, estem segurs que constatarien els avenços tècnics i científics de què gaudim. Només caldria que recordessin què els passava quan tenien mal de queixal per quedar-ne convençuts. Ara bé, si la seva mirada s’adrecés al progrés moral, als codis de conducta que ens permeten viure i deixar viure, la seva alegria s’aprimaria com el rajolí d’aigua d’una font a l’estiu. Diem això perquè sorprèn que no sortim tots al carrer amb la cara vermella de vergonya quan constatem que cal donar un premi que es diu de la pau a persones o institucions que es dediquen a trobar solucions eficaces per als problemes més elementals que pateix part de la humanitat.
Quan concedeixen aquest premi acostumen a sorgir veus crítiques, que haurien apostat per altres candidats. No ha sigut el cas d’aquest any, perquè la unanimitat s’ha imposat.
Dues vides per al progrés de tots
Kailash Satyarthi treballa per combatre l’esclavitud infantil. Quan tenia 12 anys va organitzar un grup per recollir llibres de text i repartir-los. En diverses ocasions ha sigut atacat pels goril·les d’empreses per evitar que la seva lluita arribi a bon port.
Malala Yousafzai no ha pogut exercir de nena. Un assassí va decidir que el seu dret a anar a l’escola era un pecat i la va ferir d’un tret al cap. Ella ha aconseguit amb una sola frase resumir tota una filosofia en defensa del valor de l’educació com a font d’alliberament: “Un infant, un mestre, un bolígraf i un llibre poden canviar el món”. Tretze paraules comprensibles per a tota mena de públic.
L’un i l’altra reclamen la col·laboració de tothom per fer avançar els criteris morals que han de regir la nostra existència. Ara s’han convertit en icones internacionals, veus escoltades per tots els mandataris del món; uns mandataris que, tot sigui dit, no deuen saber on mirar si és que els escolten de veritat. La pregunta que aquesta situació planteja és tan clara com el missatge que els guardonats transmeten: per què és tan difícil trobar el virus que causa la fòbia deshumanitzadora? No en sabem la resposta i potser per això creiem cada dia més en la feina que pot fer l’escola.
