Fora de classe

No ens pertoca educar

Com a professor no em pertoca educar. Com a pare sí. Sóc als dos costats i ho tinc molt clar. Com a pare no només és la meva responsabilitat sinó que és un repte preciós que vaig acceptar. Com a professor, en canvi, si els meus fills tenen dubtes lingüístics o literaris els ajudaré de bon grat, en sóc especialista, i si volen aprendre química tindran un altre professional que ho farà molt millor. Dic això perquè el debat sobre el meu ofici sembla que inclogui l’obligació d’educar com a part nuclear de la feina. I és cert que n’hi ha una evident necessitat, perquè cada any avaluo, i fins i tot aprovo, massa maleducats. El que passa és que si la meva feina és solucionar-ho em van enganyar.

Defenso que el docent ha de ser un model positiu per als alumnes. És important demostrar que tens interessos i curiositats, que segueixes formant-te i que estàs al dia del que passa al món. Tot això, però, no ha de suplir les funcions dels progenitors o tutors legals. A vegades sembla que venguem la idea que ja no cal que el pares es preocupin si no poden o no volen educar els fills. Tranquils, ja ho farà l’escola! Però no és el mateix a primària, on treballar els hàbits és important, que a secundària. Si a un adolescent, a l’institut, encara l’hem d’educar en el més bàsic, segurament fracassarà i fracassarem intentant-ho. Una altra cosa és que s’aprofiti l’institut perquè la policia o els infermers del CAP facin xerrades, perquè proporcionar informació útil també és una manera d’educar.

La majoria de professors som tutors. Això vol dir, en molts casos, conèixer vida i miracles de les famílies dels nostres alumnes, sovint amb algunes intimitats que potser no caldria. El problema és que acabem fent de mames perquè veiem que els manca afecte. Fa temps, un company va deixar anar una frase que em va remoure. Va dir: “No ens enganyem, l’escola pública serveix perquè els nens de les classes socials baixes tinguin una mínima educació que els faci semblar civilitzats, mentre que les privades elitistes són perquè les classes dominants mantinguin el monopoli del coneixement”. Em va semblar un pensament terrible, però que amagava una maquiavèl·lica veritat. Si ha de ser així, potser la solució és que a l’aula hi entrin educadors i psicopedagogs i la resta ja buscarem feina.

e