Maneres d'aprendre a estudiar

Les variables que condicionen l'èxit o el fracàs escolar són molt diverses, però una de les que més influeix en el rendiment dels alumnes és la tècnica d'estudi. Més enllà de la capacitat intel·lectual o de la personalitat de cada alumne, el mètode utilitzat per a l'estudi resulta cabdal en la progressió acadèmica.

Ho sap de primera mà Joan Manuel Cruz, orientador de l'Institut d'Arenys de Munt, que treballa amb alumnes amb dificultats: "Hi ha nanos que destaquen intel·lectualment a l'ESO, però que baixen al batxillerat perquè no tenen hàbits d'estudi i, en canvi, alumnes més justos que són constants treballant acaben traient bones notes". Havent fet aquesta constatació va crear una pàgina web d'orientació en tècniques d'estudi amb la col·laboració de l'alumnat en un crèdit variable.

L'interès dels mateixos alumnes va ser clau en el desenvolupament d'aquest projecte perquè, malauradament, no s'ensenya a estudiar. Sempre acaba sent el mateix alumne qui elabora el seu propi mètode sense disposar d'indicacions dels professionals. Amb tot, són moltes les veus que consideren que els centres educatius haurien d'incloure en els dissenys curriculars el coneixement de les diferents tècniques que l'alumne ha d'aprendre per estudiar.

Cruz deixa clar que "no hi ha una tècnica màgica, però sí molts recursos" i advoca per "ensenyar tècniques d'estudi juntament amb la matèria". En aquest sentit, el professor de secundària remarca: "Els hàbits i les tècniques s'han de treballar des de cadascuna de les matèries, no aïlladament. El docent hauria d'explicar com interioritzar-los. A primària, ensenyar-los a fer una primera lectura per el comprendre el text; i a secundària, a fer resums, esquemes o mapes conceptuals".

Ajuda externa

Aprendre tècniques d'estudi facilita l'adquisició de coneixements, millora el rendiment i alhora permet optimitzar el temps que es dedica a l'estudi. Es tracta d'un mètode que es podrà aplicar en els següents cursos o estudis superiors i és, per tant, una inversió per a tota la vida acadèmica. Si l'escola, com acostuma a passar, no les ensenya i l'alumne no sap per on començar quan es posa a estudiar, tots els experts coincideixen a defensar la necessitat que faci un curs en algun centre especialitzat en aquest tipus d'ensenyament com a activitat extraescolar o de manera intensiva durant les vacances escolars. Cruz alerta que hi ha casos en què és necessària ajuda externa: "Si veus que es despenja d'una matèria i que no se'n surt sol, un company més gran o un professor li hauria de donar un cop de mà".

Però què és millor, un professor particular o una acadèmia? L'orientador apunta que "si el nano és molt desorganitzat i es dispersa amb facilitat, un professor particular li serà de gran ajut perquè necessiten una atenció més individualitzada, que els estiguin més a sobre".

Abans de posar en marxa una tècnica d'estudi cal tenir presents alguns requisits previs. Conèixer tots els factors que afavoreixen l'estudi, millorar el nivell d'atenció, concentració i memòria, aprendre a organitzar les tasques acadèmiques amb una agenda pròpia, augmentar el nivell de comprensió i adquisició de coneixements i rendibilitzar l'esforç per millorar el rendiment general és essencial.

El factor motivacional, però, és la pedra angular del pla de treball, encara que els dos conceptes estan interrelacionats: "Els alumnes es motiven si veuen utilitat en la tècnica d'estudi". Un pla de treball que Cruz considera que ha de ser "realista, adaptable i personal". Només si es pot dur a terme, adaptar a possibles canvis no previstos i organitzar segons el teu ritme de treball serà efectiu. "Cadascú ha de trobar la seva tècnica i fer-se-la seva".

Les condicions físiques de l'alumne i del lloc d'estudi, la planificació i estructuració del temps real de què disposa i el coneixement de les tècniques bàsiques que afavoreixen l'estudi configuren els pilars del mètode d'estudi. També es recomana que no tinguin a l'abast cap aparell electrònic que els pugui distreure. Cruz exposa el cas dels seus fills per remarcar que és millor que treballin sense l'ordinador o la consola a la vora: "Un estudia en un lloc on no té tele ni res i l'altre sí, i li van millor les coses al primer perquè es concentra més".

Tanmateix, l'orientador del Maresme adverteix: "Estem en una època en què no saben estudiar sense mòbil o ordinador i tampoc ha de ser negatiu, hem de respectar el seu tarannà si els funciona. Si el seu rendiment és bo, poden escoltar música, per exemple". Que l'alumne estigui bé emocionalment parlant és igual d'important. Estudiar amb la ment relaxada, sense maldecaps ni preocupacions que el distreguin és fonamental. Si té algun problema, que el comparteixi amb algú de confiança que pugui orientar-lo.

La constància que exigeix l'estudi reclama un òptim estat de salut. Una bona alimentació, el control de les postures, l'activitat i el descans físic són factors imprescindibles per afavorir la concentració de l'estudiant. Tenir clar en quines franges del dia es rendeix més i combinar l'estudi amb el descans són factors molt importants per assimilar els continguts. Cruz aconsella començar a estudiar les assignatures que a l'estudiant li resultin més pesades: "Quan ens hi posem estem més frescos, ho agafem amb més ganes i, per tant, és recomanable deixar les matèries més fàcils per al final".

Planificar el temps

Establir un horari ajuda a reforçar l'hàbit d'estudi diari i evita perdre temps. Cal tenir present, però, que aquest horari no serà sempre el definitiu perquè tot dependrà de si és o no eficient. L'horari haurà de tenir caràcter setmanal i ajustar-se a les activitats extraescolars o al temps d'oci de què disposa l'alumne. Per decidir el temps de dedicació a cada assignatura cal pensar quin grau de dificultat té per a cadascú, i combinar-les per evitar el cansament. Cruz advoca per estudiar una mitjana d'una hora i mitja o dues al dia; un hàbit que s'ha d'adquirir a primària: "A l'institut ha de ser una feina de consolidació", manté. També es recomana descansar uns deu minuts després de tres quarts d'hora o una hora d'estudi i fins i tot fer exercici físic.

En qualsevol cas, l'actitud de l'alumne a classe farà que necessiti més o menys temps després a casa, perquè són moltes més les hores que l'estudiant passa al centre que en el seu lloc d'estudi. Preguntar al professor el que no s'entén i consultar dubtes als companys afavorirà l'optimització del temps dedicat a l'estudi, que és la feina real de l'estudiant. Així mateix, conèixer la metodologia d'exàmens que utilitza cada professor afavoreix la planificació de l'estratègia a seguir abans de començar a estudiar.

Les tècniques d'estudi configuren una metodologia guiada que abraça la lectura i el resum o l'esquema com a suports més habituals. Triar el mètode més adequat després de conèixer les diferents opcions existents és el camí a seguir perquè si un alumne té facilitat per sintetitzar, el resum li pot resultar avantatjós, però si capta millor la informació gràfica, l'estudi fotogràfic l'afavorirà.

En qualsevol cas, la lectura és l'eina principal per estudiar. Per fer una bona lectura hem de fer una prelectura, una primera visió de conjunt del text. També cal que tinguem els objectius claus i no llegir per llegir, sinó buscar la informació més rellevant. Una recerca que es pot fer utilitzant ajudes visuals com ara el subratllat, que ha de destacar amb colors vius (dos com a màxim) les idees essencials d'un text. Així, només llegint el que s'ha subratllat es pot recordar el contingut.

Reproduir amb les nostres paraules el text llegit és la millor fórmula per saber si s'ha interioritzat. L'esquema és el resultat de la lectura i el subratllat i haurà de contenir les idees centrals del text. A més de destacar aquestes idees, també hi han d'aparèixer els subapartats que es consideren d'interès sense deixar-nos dades importants. L'esquema ha d'ocupar el mínim espai possible fent servir fletxes o altres signes i evitant paraules innecessàries. Aquest sistema permet visualitzar la informació que conté el text amb un sol cop de vista. Una variant de l'esquema és el quadre sinòptic, que es fa servir quan existeixen dades molt concretes, com ara noms, dates o quantitats. El resum consisteix a escriure breument les idees centrals d'un text però resulta clau perquè representa el final del camí, l'hora de sintetitzar tot el que s'ha après.