TRINITAT GILBERT

Lleure per créixer

Les vacances de Setmana Santa i les d’estiu són temps de lleure per excel·lència. Els experts proposen fer activitats lluny de les obligacions escolars. Expliquem per què són recomanables i quines són les claus per triar els casals i les colònies més adequats Temps de diversió per madurar i aprendre

La Joana (9 anys) i la Mariona (6) ja pensen en la motxilla de les colònies. Hi aniran aquest estiu, la tercera setmana de juliol, però, com que aquest any és el primer de la Mariona, l’emoció s’ha duplicat. “Joana, què necessitaré?”, li pregunta la germana petita a la gran, que hi va des de fa tres anys. La germana gran, pacient, l’hi va dient, i li avança com és la casa de colònies, les activitats que hi faran. “Anem a les mateixes colònies, però estarem separades perquè els grans estem en un campament, dormirem en tendes de campanya, mentre que els petits, com la Mariona, dormen dins de la casa”, explica la Joana.

Els pares l’han anat escoltant. Els pregunto per què aposten per enviar les filles de colònies una setmana i em donen arguments de pes: “Les colònies són per jugar i jugar, per deixar enrere l’escola, les activitats extraescolars, els deures”. Les colònies també són contacte amb la natura i amb les tradicions infantils de tota la vida: jocs de nit, disfresses, excursions, gimcanes. “De sempre hem tingut clar que per anar de colònies les nenes havien de tenir una edat, però també que no havien d’estar lligades amb les matèries escolars ni amb cap altre aprenentatge que no sigui la diversió”, diu ara la mare, la Patrícia Gaspà. Ella sap ben bé què agrada a les criatures, perquè en el seu temps lliure ha creat una revista infantil en paper, El Gat, que inclou tot el que a les criatures els agrada: contes, manualitats, receptes, informacions curioses...

La tria

A l’hora d’escollir la casa de colònies, els pares es van guiar pels consells dels amics i per l’internet, dues eines infal·libles. Els primers els van parlar de la casa de colònies La Carral (www.alacarral.net), al Solsonès; el segon va ampliar i exposar tota la informació que necessitaven. En aquest punt, hi intervé la Joana: “Els pares ens poden enviar missatges electrònics cada dia, i els monitors ens els llegeixen, tot i que no els podem respondre”. Ara riuen tots. “És que el primer estiu que hi va anar la Joana no ens vam assabentar que podíem enviar-li missatges, i quan la Joana va tornar estava enfadada perquè a la resta de companys els monitors els llegien correus i a ella no!”

La setmana que les nenes estaran fora, els pares consultaran cada vespre les fotografies que els monitors penjaran de les activitats que hi hauran fet. “Aquest detall és dels que ens agraden, perquè així estem al dia del que van fent”, continua la Patrícia. “I també els enviarem correus electrònics, per descomptat, de les coses que van passant a casa durant la setmana que elles siguin fora”. La Patrícia recorda un any que va néixer una cosineta a la família, i els pares i la Mariona l’hi van explicar amb tots els detalls. “Em va fer molt feliç la notícia quan me la llegien els monitors”, afegeix la Joana.

Recomanacions

A l’hora de proposar a les famílies que els fills vagin de colònies, el psicòleg Xavier Oñate recomana una edat ideal, que segons ell és entre els 8 i els 9 anys. “Si les criatures tenen un caràcter extravertit, valent i llançat, també poden fer-ho abans”. I encara matisa més el consell: “Els més petits poden fer-les però amb persones amb les quals hagin creat un bon vincle afectiu, com poden ser mestres o monitors amb els quals s’han relacionat tot un any; si no és així, per a algunes criatures pot ser una experiència per a la qual no estiguin madurativament preparats encara i, per tant, en poden fer un niu d’ansietat i angoixa”.

Com a valors de les colònies, el psicòleg assegura que les criatures hi aprenen a socialitzar-se i conviure amb persones que no coneixen, cosa que pot portar a fer nous amics. Tot plegat els farà aprendre el que és la tolerància (treballen en equip) i el respecte a noves normes i regles de convivència (compartir habitació i passar les nits en grup és una experiència única), i desenvolupar-se com a persones. Encara més: “Passar uns dies lluny dels pares també els permet experimentar l’autonomia, la llibertat i la presa de decisions més que habitualment”.

Per la seva banda, la psicòloga Estefania Carreño és del parer que les criatures han d’anar de colònies tant si són sociables de mena com si no: “Si són extravertits i no els costa fer amics ja tenen un punt guanyat per tenir relacions socials més saludables i no patir pel fet de conèixer gent nova, de plantejar-se com començar una relació amb un igual o no dubtar sobre la seva acceptació dins d’altres grups”.

Ambient habitual?

Si són tímids, faran algun petit esforç per integrar-se a un nou grup, i comprovaran que en realitat aquestes pors no tenen cap sentit, perquè els monitors de casals i colònies són joves que propicien que tots els nens se sentin molt bé.

“Per aquestes mateixes raons sempre recomano que tant el casal com les colònies es facin fora de l’ambient escolar habitual, perquè coneguin criatures i adults diferents”, continua explicant Carreño. Així, “els infants aprenen que no hi ha normes només a l’escola i a casa, sinó arreu, i que la convivència s’ha d’aprendre”.

I si encara calen alguns arguments més, la psicòloga afirma que les criatures amants de les colònies guanyen autonomia, autoestima, capacitat crítica, capacitat de diàleg... i a sobre ho assumeixen de manera lúdica. És a dir, “millor impossible”, conclou.