La setena hora
JAUME CELA & JULI PALOU

Joan Barril, mestre

Estimat Joan. Les persones que treballen a l’aula de tant en tant rondinen. Rondinen, sobretot, quan algú destraleja en el debat educatiu sense conèixer amb una mica de profunditat el que es cou als centres i per què s’hi cou. Rondinen perquè sembla que la seva veu no tingui importància, davant la veu dels experts de tota mena i positura.

Joan, els que firmem aquest article hem volgut deixar passar uns dies abans de parlar de tu. No hem volgut que la urgència de les paraules ens imposés cap tipus de pressió. Avui, instal·lats ja en una certa distància, ens agrada passar llista de les formes de periodisme que vas conrear i de la gran perícia que vas tenir per situar sempre, en un moment o altre de la graella del teu programa, la veu dels mestres.

Ho feies a Catalunya Ràdio al teu -i nostre- Cafè de la República ; ho havies fet ja a la COM, aquella mena de ràdio tranquil·la que portava la teva empremta a l’hora de reivindicar tot el que té de bo la humanitat. Als mestres ens vas donar un minut, el minut d’or, com es coneixia a moltes escoles. L’espai es deia La pissarra.

Records de dos pissarraires

El vas crear seguint el bon consell de l’Eulàlia Bota, a qui vas dedicar un sentit homenatge. Quanta falta ens feu tu i l’Eulàlia, Joan! Quanta falta ens feu ara que, més que mai, necessitem veus tranquil·les i clares que sobresurtin de la vulgaritat del soroll ambiental. Els dos sotasignats lluïm amb orgull haver estat pissarraires, pissarraires d’en Joan, pissarraires de tothom que volgués escoltar-nos. L’Associació de Mestres Rosa Sensat va publicar un llibre que recollia diverses intervencions. En aquest llibre, tu justificaves l’existència de l’espai amb aquest comentari: “Es tractava de fer saber a la resta dels ciutadans que els mestres formen part de la nostra vida present, però sobretot de la nostra vida futura”.

En aquest llibre els pissarraires et vam dedicar una pissarra que mai no es va llegir. Dèiem: “Si el bon mestre és aquell que calla perquè l’altre pugui parlar, Joan Barril és un bon mestre. Si el bon mestre és aquell que valora el poder de la paraula, Joan Barril és un bon mestre”.

Doncs tan senzill com això, Joan: moltes gràcies, mestre, per haver exercit aquesta feina des del periodisme. Moltes gràcies per tenir veu i per donar-nos veu.